L'Eurocambra es vol plantar

Barcelona.A un any de les eleccions europees, la crisi social, econòmica i política amenaça de fragmentar encara més un Parlament convertit en l'únic contrapoder dels estats a Brussel·les. Tres eurodiputats -Maria Badia del PSC, Ramon Tremosa de CiU i Raül Romeva d'IC-V- en disseccionen els reptes urgents.

LEGITIMITAT

¿La crisi, l'austeritat i la manera com l'ha gestionat Brussel·les han acabat allunyant els ciutadans d'Europa?

MARIA BADIA: No crec que la gent se senti allunyada d'Europa. Se sent decebuda, enfadada, però sap molt bé que tot el que ens afecta depèn d'Europa. La nostra responsabilitat, si creiem que les mesures que ens imposen no són correctes, és enfrontar-nos a les merkels que toqui. Potser ha arribat el moment de plantar-nos.

RAMON TREMOSA: Però no és just criticar la UE per les retallades perquè la Unió no té el poder sobre les institucions que fan funcionar econòmicament un país, excepte la moneda. Crec que hi ha populisme del sud quan es culpa [la cancellera] Merkel o l'austeritat de tot el que passa. Molts polítics utilitzen la UE per difuminar responsabilitats.

RAÜL ROMEVA: El problema més important no és econòmic, és el dèficit democràtic. Les mesures que s'imposen no tenen la legitimitat necessària perquè les prenen òrgans i persones que no sabem qui són. Per això la gent les percep com a llunyanes, imposades i contràries als seus interessos. No tenir aquest control democràtic genera frustració, angoixa i animadversió contra Europa.

R.T.: Estic d'acord que hi ha un dèficit democràtic. Però el despotisme és dels estats. La resolució de la crisi de Xipre la van fer els ministres a l'Eurogrup un dissabte a la matinada. La Comissió va ser apartada i el Parlament encara més. I quan el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ve a la comissió d'Economia del Parlament, ens diu: "Bon dia senyors. Jo sóc el responsable de l'Eurogrup, però també ministre holandès, així que només responc davant del Parlament holandès. Ara ens limitarem a tenir una agradable tertúlia".

EUROESCEPTICISME

Les enquestes diuen que a les eleccions europees del maig de l'any que ve els partits euròfobs poden capitalitzar el vot de càstig per la crisi.

R.T.: La crisi ha deixat una Europa fragmentada econòmicament i socialment i ara, a més, creixerà la fragmentació política. A l'Eurocambra el criteri nord-sud ja determina moltes votacions. Els nòrdics diuen que els del sud tenim un europeisme de caixer automàtic perquè sempre esperem diners. Hi ha dues divisions més. Una és entre els països de l'euro i els del no-euro. Les eleccions ampliaran la falla entre europeistes i antieuropeistes.

R.R.: El més preocupant és que fins i tot entre alguns que abans hi creien, ara creix el sentiment que fora de la UE ens en sortiríem millor.

ATUR

Es pot ignorar el malestar social que afecta mig Europa?

M.B.: D'aquesta crisi o en sortim tots junts o Europa s'acaba. I Alemanya sola no pintarà res al món. Acabo de tornar de Seül. He vist com preparen els seus enginyers, com aposten per la innovació, com produeixen i, quan cal, com deslocalitzen una part de la producció a Romania. Si no espavilem, Europa, inclosa Alemanya, pot acabar sent la fàbrica de l'Àsia.

R.R.: Per sortir-nos-en hem de tenir clares les prioritats. El primer no és salvar l'euro sinó la democràcia, i combatre l'atur. El dèficit, el deute i les mesures d'austeritat han d'estar al servei d'aquestes prioritats.

R.T.: El mercat laboral no és culpa d'Europa.

R.R.: Però les imposicions que han tallat les oportunitats de generar ocupació es perceben clarament com a imposicions europees.

COL·LABORACIÓ

Sempre es diu que el Parlament Europeu té dues ànimes: la ideològica i la nacional. Vostès han demostrat que es pot col·laborar més enllà dels partits en qüestió de país.

R.R.:Els partits són estructures en què ens organitzem, però la política la fem les persones. Jo crec que és legítim i normal que si estem d'acord en un tema anem junts i, si no, cadascú pel seu compte. A mi m'han arribat a dir: està molt bé que presentis aquest tema però fes-ho sol. Per què hem de fer quatre iniciatives si junts som més potents? Tenim massa prejudicis.

M.B.:Si estem en política per intentar millorar el nostre entorn, aconseguir superar les barreres de partit per intentar ajudar a canviar és molt satisfactori.