L’Europa que Cameron voldria

LondresDavid Cameron i el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, es van reunir ahir a la casa de camp del primer ministre britànic al centre d’Anglaterra, en un sopar privat per renegociar les condicions de permanència del Regne Unit a la Unió Europea (UE). Cameron li va presentar la llista amb les demandes, en què destaca que el britànic convocarà una consulta popular per decidir la continuïtat o no a la UE abans de finals del 2017, com va prometre a les eleccions del 7 de maig, que va guanyar per majoria.

Algunes de les demandes -Downing Street no ha volgut fer pública la llista completa- toquen principis fonamentals de la UE, com la llibertat de moviment. Cameron vol limitar als ciutadans comunitaris l’accés a ajuts socials durant els primers quatre anys d’estada en sòl britànic, deportar els que no trobin feina en 6 mesos i cancel·lar els ajuts als fills de britànics que visquin en altres països de la UE. La idea és convertir el Regne Unit i Londres en un lloc poc atractiu per als europeus i per als immigrants en general, per frenar els grans fluxos migratoris.

Londres exigeix també més poders per als Parlaments nacionals per bloquejar legislacions europees i la inclusió de nous mecanismes sobre nous membres per prevenir migracions massives. Pel que fa al sector financer, Cameron vol reduir les interferències des de Brussel·les sobre les empreses, retallar burocràcia i accelerar els acords comercials amb Amèrica i l’Àsia. També pretén protegir la City excloent-la de la normativa europea i garantint que els canvis en el mercat únic no podran ser imposats als països de fora de l’eurozona.

Cameron va ser un dels principals opositors a Juncker a la campanya per la presidència de la Comissió Europea l’any passat per considerar que volia donar massa poder a Brussel·les. El luxemburguès ha dit que discutirà canvis menors en els tractats però descarta esmenar la llibertat de moviment.

Cameron també va anunciar que la votació del referèndum serà com a les generals, o sigui que podran votar només els britànics més grans de 18 anys, excloent-hi europeus que visquin al Regne Unit (excepte xipriotes, maltesos i irlandesos, ja que són membres de la Commonwealth), en una decisió que ha sigut criticada per l’escocès SNP, ja que “crea un dèficit democràtic” privar el vot a ciutadans de llarga residència que “paguen els seus impostos” al país i “els fills dels quals assisteixen a escoles locals”.

El referèndum desperta una gran divisió al Regne Unit. Malgrat tot, Cameron va dir que faria campanya a favor de quedar-se a la UE, sempre que Brussel·les accedeixi a les seves pretensions. Aleshores, el premier haurà de convèncer el seu propi partit, majoritàriament euroescèptic. Sorprenentment, Harriet Harman, la líder provisional del Partit Laborista -grans derrotats als comicis-, que s’oposava al referèndum, va anunciar que votarà a favor de la legislació de la consulta que demà presentarà oficialment la reina Elisabet en l’obertura del Parlament. A finals de setmana Cameron viatjarà a Dinamarca, Holanda, França, Polònia i Alemanya per buscar aliats. La seva intenció és parlar amb tots els líders europeus abans de la reunió del Consell Europeu el 25 i 26 de juny.