L'Iran tanca Telegram

El règim castiga la xarxa que va ajudar a organitzar les manifestacions de fa uns mesos

A l'Iran serà molt difícil comunicar-se a través de Telegram. Després d'un mes d'amenaces, les autoritats iranianes han bloquejat aquest servei de missatgeria mòbil, ja que el govern el considera "perillós". No és el primer cop que s'implanta una mesura similar al país: Facebook i Twitter també estan notablement condicionats pel control del govern.

Tot i que ja feia temps que s'intuïa aquesta decisió, el cap de la Comissió de Seguretat Nacional del Parlament, Alaeddín Boruyerdí, l'ha confirmat aquesta setmana. "Denunciem el paper destructor de Telegram", va dir Boruyerdí en referència a la suposada inestabilitat que aquesta aplicació podia generar al president Hassan Rouhani.

Tallar les crítiques

El rebuig a Telegram per part de les autoritats iranianes havia crescut, sobretot, des que es va utilitzar per convocar protestes contra el govern. En aquell moment, al desembre i al gener, l'aplicació ja va estar bloquejada durant dues setmanes.

Preocupa, doncs, la capacitat que aquestes xarxes socials –i Telegram en concret– tenen a l'hora de mobilitzar la ciutadania en contra dels interessos del govern. De fet, l'ordre del poder judicial iranià ha argumentat el bloqueig remarcant els danys que Telegram ha causat respecte a la seguretat del país, ja que l'aplicació ha sigut utilitzada per "provocar caos i aldarulls" i per "difondre propaganda contra el sistema de la República Islàmica".

La reacció popular, com era d'esperar, no ha tardat a arribar. I més si es té en compte que Telegram té uns 40 milions d'usuaris a l'Iran, i que el seu ús s'havia normalitzat fins al punt que el mateix govern l'utilitzava com a mitjà de comunicació habitual.

"Seguirem divulgant al poble les traïcions dels nostres responsables polítics", han compartit diversos usuaris de l'oposició, que afegien que "Telegram és l'únic lloc on es poden donar a conèixer aquests temes, i per aquest motiu l'aplicació s'ha convertit en una amenaça".

Una alternativa poc fiable

A canvi, les autoritats iranianes volen introduir un nou sistema de missatgeria. Sorush, una aplicació local creada fa dos anys i amb una mica més de tres milions d'usuaris, és la que més sona. Però el problema és que genera desconfiança. La població iraniana creu que aquest sistema de missatgeria està totalment controlat pel govern i que, per tant, qualsevol conversa contrària al sistema pot ser detectada i castigada.

De fet, algunes de les bromes que més s'han popularitzat en els últims dies deien així: "Per descarregar Sorush marca el número 1 al 1000397, i gaudeix del fet que les teves converses i xats siguin escoltats" o "Quan instal·les Sorush l'aplicació immediatament et fa una foto. Crec que la necessiten per completar el teu expedient".

Nilufar, usuària de Telegram, feia servir aquesta aplicació per informar de les activitats que organitza en el seu gimnàs. Diu a Efe que, de moment, prefereix no fer servir Sorush. "Es diu que aquesta aplicació està vigilada per les autoritats, i nosaltres anunciem classes, com sessions de zumba, que estan prohibides. Per tant, continuarem a Telegram i, si no, a Instagram", explica. Hi coincideix Ali, propietari d'una empresa dedicada a l'exportació, que utilitzava Telegram per comunicar-se amb els seus advocats: "No farem servir l'aplicació que ells vulguin".

De moment la majoria d'usuaris han assegurat que miraran de continuar utilitzant Telgram a partir de programes que neutralitzen aquest control.