L'Iran vol deixar de ser un estat pària

Barcelona.Vuit anys després que l'ONU imposés les primeres sancions econòmiques contra l'Iran pel seu programa nuclear, el règim dels aiatol·làs va confirmar ahir que està disposat a un acord. Tal com s'havia compromès a fer al novembre amb les grans potències (els cinc membres del Consell de Seguretat més Alemanya), el govern del nou president, Hassan Rouhani, va aturar les centrifugadores nuclears de Nataz i va anunciar que començava a dissoldre les seves reserves d'urani enriquit a més del 20%.

Després que l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) confirmés el gest, la UE i els Estats Units van aixecar part de les sancions. En el terreny diplomàtic, la rehabilitació de Teheran es complementava amb la invitació de l'ONU perquè el règim dels aiatol·làs, aliat del president sirià, Baixar al-Assad, participi en la conferència de Ginebra 2, que arrenca demà.

Amb l'entrada en vigor de l'acord, l'Iran podrà començar a recuperar els 75.000 milions d'euros en béns congelats al sistema financer internacional. Això ha de permetre alleugerir la inflació galopant i trencar l'aïllament diplomàtic de Teheran, dues coses que reforçaran la posició de Rouhani, considerat el portaveu de l'ala moderada del règim del país persa. L'acord ha d'estar vigent durant sis mesos fins que s'arribi a una solució duradora, i l'Iran podrà seguir enriquint urani al 5%, un nivell en què només pot tenir usos civils.

Així, fins al juny, Teheran podrà accedir a uns 3.100 milions d'euros que té bloquejats, operar als mercats internacionals per comprar, per exemple, peces de recanvi per al seus avions i vendre metalls preciosos. En aquest període també podrà refer les finances públiques exportant el seu petroli.

Beneficis econòmics i polítics

"Sembla que les coses van pel bon camí i que tothom està complint els acords: en l'economia, Teheran podrà obtenir divises, i en la política tornarà a recuperar el seu paper protagonista a la regió. I això per als iranians, orgullosos de ser hereus d'una civilització mil·lenària, és important", resumeix Rafael Bueno, director de política i societat de Casa Àsia. L'acord no obliga l'Iran a renunciar a l'energia nuclear, una qüestió delicada tant per motius polítics -Israel és l'única potència nuclear de la regió- com econòmics -l'Iran ha d'exportar el petroli perquè no té capacitat per refinar-lo i necessita importar gasolina per cobrir els seves necessitats energètiques-. Bueno també destaca la dependència de l'Iran de les exportacions de festucs.

Rafel Grasa, director de l'Institut Català Internacional per la Pau, afegeix que la confirmació de Teheran demostra que en aquests mesos "s'han neutralitzat les pressions del lobi contrari a l'acord, que formen els que no volen que canviï l'estructura de poder a la regió, com Israel i l'Aràbia Saudita, però en els pròxims mesos apareixeran noves dificultats". Entre els contraris a l'acord, un sector del Partit Republicà ha obert un front domèstic contra la política de Barack Obama i amenaça de fer votar al Congrés nord-americà noves sancions.

Roberto Toscano, ambaixador italià a l'Iran fins al 2008, apunta: "Els avenços són concrets i positius, però queda molt camí per arribar a un acord definitiu. Hi ha detalls tècnics complicats i poderosos adversaris que rebutgen l'acord tant als Estats Units com a l'Iran".

La franja negra amb què van saludar l'acord ahir les portades dels principals diaris iranians n'és un exemple. Nazanin Armanian, politòloga iraniana resident a Barcelona, explica: "Els greus problemes polítics, socials i econòmics que pateix l'Iran no es resoldran amb l'acord: l'economia està devastada i trigarà almenys 4 anys a recuperar-se. A més, sota Rouhani, que té una agenda neoliberal, des que va començar l'any han executat 40 persones".