EUROPA
Misc 01/10/2016

L’OTAN rebutja la iniciativa de crear un exèrcit europeu

París i Berlín volen més integració en defensa després del Brexit

i
Marc Vidal
3 min
L’OTAN rebutja la iniciativa
 De crear un exèrcit europeu

Brussel·lesLa iniciativa de tornar a posar sobre la taula la creació d’un embrió d’exèrcit europeu ha fet saltar totes les alarmes a la seu de l’OTAN a Brussel·les. La proposta la impulsen França i Alemanya, que han vist en el Brexit, la sortida del Regne Unit de la UE, un oportunitat d’or per ressuscitar una vella aspiració bloquejada històricament pel govern britànic.

Ara, però, les tornes han canviat, i una UE sense el Regne Unit sembla el millor escenari per impulsar definitivament aquest pla de coordinació en matèria de defensa. L’eix del pla -més que tenir soldats amb la bandera de la UE- és unificar en una sola caserna general a Brussel·les el comandament de les missions militars que els països de la Unió tenen a l’estranger. Es tracta d’operacions com la que es fa contra la pirateria a Somàlia o les de suport a la seguretat de Mali o la República Centreafricana.

Aquestes missions es dirigeixen ara des de diferents casernes en territori europeu -n’hi ha fins a cinc-, i, segons la proposta, la idea és comandar-les totes des de Brussel·les. “La creació d’una caserna general estratègica per a les operacions de la UE és de vital importància. No podem continuar amb un model en el qual s’ha d’organitzar un centre d’operacions per a cada missió”, va escriure fa uns dies l’excap de la diplomàcia europea, Javier Solana, que va beneir la iniciativa.

“Estem en contra de la idea d’un exèrcit europeu -va esclatar fa uns dies el ministre britànic de Defensa, Michael Fallon-. Un exèrcit o una caserna general europea restarien poder a l’OTAN, i mentre encara siguem a la UE, ho vetarem”, va concloure. Aquest és, justament, el sentiment que hi ha també a la seu de l’Aliança Atlàntica a Brussel·les, on es veu com una “duplicació” d’esforços innecessària. Els Estats Units reclamen fa anys als països europeus, sense gaire èxit, que gastin més en Defensa, i per això a l’OTAN no s’entén que la UE vulgui invertir ara, quan els últims anys ha retallat, en aquest embrió d’exèrcit europeu.

El mateix secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, es va referir fa uns dies al risc de duplicació: “Si es tracta d’una iniciativa complementària a l’OTAN i no duplica els esforços de l’Aliança Atlàntica, només podem estar satisfets de tenir una defensa europea més forta, ja que això és bo per a Europa, bo per a la UE i bo per a l’OTAN”.

Els crítics amb la iniciativa d’una defensa europea mantenen que, amb una Rússia desafiant a la frontera est d’Europa, no sembla que sigui el millor moment per a la UE per desentendre’s de l’OTAN i caminar sola en el camp de la defensa. Les provocacions de Moscou, sobretot l’annexió de la península de Crimea, són ara mateix el gran tema de conversa a la seu de l’OTAN. L’ombra del retorn a la Guerra Freda omple de sentit una organització que, després de la caiguda del Mur de Berlín, no s’acaba de saber ben bé per a què serveix, més enllà de vertebrar les relacions transatlàntiques en el camp militar.

Més reticències

Especialment sensibles són els països de l’Est, que, per la seva història, veuen amb molt de recel les ànsies russes i consideren que només l’OTAN -i no un exèrcit europeu- els pot donar protecció davant d’aquesta amenaça. “Som molt escèptics amb la idea de l’exèrcit europeu -va assegurar fa uns dies el ministre letó d’Afers Estrangers, Edgars Rinkevics-. No hi veig cap valor afegit”, va raonar. “Europa camina en direcció equivocada en matèria de defensa”, va editorialitzar dijous el prestigiós diari britànic Financial Times.

Però Alemanya i França -i també Itàlia i Espanya- semblen disposats a continuar endavant amb els plans de més integració. És un dels revulsius elegits per mostrar que el projecte europeu, tot i el Brexit, encara és viu.

stats