El 1989, el Partit Comunista Xinès, deslegitimat per les desastroses campanyes de Mao, estava immers en una reforma de l'estructura econòmica del maoisme que posava en evidència les disfuncions de la vella burocràcia del partit, proporcionava esperança a les noves generacions i avivava les tensions territorials. És en aquest context volàtil d'una cúpula del partit on grups fortament estructurats s'enfrontaven en una lluita despietada pel poder -Deng Xiaoping ja tenia 85 anys i això activava l'espinós problema de la successió- que es va gestar la revolta de Tiananmen. L'impuls democràtic dels estudiants i d'amplis sectors de la societat urbana era profundament genuí, però va ser manipulat per uns i altres: inicialment, pels reformistes, per imposar-se als conservadors, i finalment per aquests segons, per esclafar el sector reformista. Molts van morir a Tiananmen, però la repressió posterior també va ser duríssissima i persistent, i va deixar el món acadèmic sense esma durant tota una altra generació.
