L'economia cubana penja del fil d'una Veneçuela inestable

BarcelonaPrimer va ser amb Espanya, després amb els Estats Units, llavors la Unió Soviètica i ara és Veneçuela. Cuba és una illa avesada a dependre de l'exterior per garantir la supervivència de la seva economia. El fenomen l'ha estudiat a fons Carmelo Mesa Lago, catedràtic de la Universitat de Pittsburg, especialitzat en l'anàlisi -sempre complexa- de l'economia cubana. La seva principal conclusió és que la inestabilitat política i econòmica de la Veneçuela post Hugo Chávez amenaça el futur de Cuba.

Una economia en crisi

La desacceleració de l'activitat mundial també castiga Cuba

"L'economia cubana va créixer ràpidament a principis d'aquest segle gràcies a l'ajuda de Veneçuela, però amb la crisi financera global el creixement va caure de l'11 a l'1,4%", explica Carmelo Mesa. La producció industrial i el camp es van desplomar, i si abans sostenien l'economia cubana el sucre, el níquel, el tabac o els serveis socials, ara una immensa part del PIB cubà el genera el pagament que fa Veneçuela pels serveis prestats pels 40.000 professionals cubans que treballen en aquell país. "Són uns 4.000 milions d'euros anuals, una font d'ingressos fonamental per a l'economia cubana", calcula el catedràtic.

La hiperdependència

Un 44% de l'economia cubana depèn de Veneçuela

"La dependència de Cuba respecte de Veneçuela en termes de comerç de mercaderies, d'importacions i exportacions, és d'un 44%. Es tracta d'un percentatge altíssim; tant, que el país que el segueix, que és la Xina, representa només el 8%", reflexiona Mesa.

La qüestió és que la salut de l'economia veneçolana és molt delicada, amb reptes com la caiguda de la producció de petroli per la falta de reinversió en el sector, explica l'economista: "A Veneçuela tot juga en contra: el preu del petroli ha baixat, no s'atreu capital estranger, hi ha escassetat de productes bàsics…" Tota una situació explosiva que podria derivar en una crisi política sense el carisma d'un líder com Hugo Chávez.

"Maduro ja admet que s'haurà de cobrar pel petroli, i això en el cas de Cuba tindria un impacte molt important. Primer rebrien els països del Petrocaribe, després Nicaragua, i això seria molt fort. Cuba es deixaria com la carta final, comptant que amb aquest país les relacions van molt més enllà de l'economia i abasten la cooperació política i de seguretat". Però si s'arriba a l'última jugada, si Veneçuela factura el petroli a Cuba encara que sigui a preu reduït, "Cuba entrarà en crisi, però no tan forta com la de després de la caiguda de l'URSS, ja que abans no hi havia el turisme o les remeses que ara podrien amortir una mica l'impacte del xoc".

Les reformes de Raúl

Unes iniciatives en la bona direcció difícils d'implementar

Enmig d'aquest panorama, quan Raúl Castro arriba al poder, l'any 2007, impulsa un debat sobre el futur de l'economia cubana del qual es deriven petites -però importants- reformes econòmiques que, segons el catedràtic Mesa, van en la bona direcció. "Els cubans han demostrat que quan se'ls dóna una oportunitat i incentius per produir, produeixen. Són una força laboral molt formada, la millor de l'Amèrica Llatina. La qüestió és que les reformes estan ben orientades però tenen tantes traves, tantes regulacions, que es fa difícil emprendre", alerta el catedràtic, que augura "reformes de les reformes" per garantir-ne la implementació.

I els canvis polítics?

Les reformes econòmiques no comporten canvis polítics

"Una primavera cubana ? Si mirem el que ha passat a la Xina o al Vietnam, hi ha hagut una reforma econòmica molt exitosa però els mateixos partits comunistes continuen al poder, controlant-ho tot", recorda Mesa. I, per assegurar-se la continuïtat del sistema, Raúl Castro ha començat a nomenar en llocs claus polítics que estan en la cinquantena, entre els quals sobresurt un nom, el de Miguel Díaz Canel, que podria prendre el relleu a Raúl.