L’efecte Schulz
Martin Schulz té problemes. L’expresident de l’Eurocambra i aspirant a posar fi als més d’onze anys de regnat alemany i europeu d’Angela Merkel necessita recuperar la confiança de l’electorat socialdemòcrata. L’anunci de la seva candidatura a les eleccions a la cancelleria del setembre va fer pujar el seu nom i les opcions del seu partit al capdamunt de les enquestes. Però després de dos revessos electorals per als socialdemòcrates a les eleccions regionals al Saar i a Schleswig-Holstein, analistes i mitjans de comunicació comencen a posar en dubte l’anomenat efecte Schulz, que diumenge ha de passar l’últim examen parcial a l’estat més poblat d’Alemanya.
Qui guanyi a Rin del Nord - Westfàlia, un land que ja està en mans socialdemòcrates, s’endurà la cancelleria al setembre, ha dit Schulz, confiat que juga a casa -perquè ell va començar com a llibreter a Aquisgrà-. Les enquestes, però, apunten a una caiguda en la intenció de vot. Rin del Nord - Westfàlia encapçala els índexs d’atur de l’Alemanya Occidental, els índexs de pobresa infantil i els de criminalitat. La CDU de Merkel hi ha desplegat el seu discurs de la llei i l’ordre per arreglar l’anomenada “Grècia d’Alemanya”, i li funciona. El problema de Schulz és que ha de lluitar en massa fronts alhora. Superat l’efecte sorpresa del seu aterratge a la política alemanya, el socialdemòcrata ha de construir ara el seu lloc i el seu programa. El fins fa poc líder del partit i actual ministre d’Exteriors, Sigmar Gabriel, ha multiplicat, els últims mesos, la seva presència política i mediàtica. Notes de premsa, oposició clara a les tesis de la Gran Coalició de govern, presentació del seu llibre acompanyat del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker... Gabriel també està en campanya. Una campanya personal. Mentrestant, Schulz ha de consolidar la seva autoritat quan parla de política alemanya al mateix nivell que quan ho fa d’Europa.
Discurs europeu
El veritable efecte Schulz no es mesurarà en la política regional sinó en el grau d’europeïtzació de la campanya federal. El gran xoc ideològic ja s’està jugant en aquest terreny. Schulz defensa obertament que cal relaxar les mesures d’austeritat imposades al sud d’Europa i incrementar el pressupost comunitari per incloure-hi una dimensió social. “Cada euro que posem a la UE torna a nosaltres multiplicat”, escrivia Gabriel recentment en un diari alemany. L’efecte Schulz és un canvi de discurs sobre el paper que han jugat i haurien de seguir jugant els alemanys en una Unió que, a més, haurà de fer front a la pèrdua de la segona economia comunitària, la britànica. Merkel, en canvi, és contrària a transferir competències socials a la UE i a ampliar les aportacions a la caixa de Brussel·les. Schulz portarà, segur, més vehemència i convenciment al discurs europeista dels socialdemòcrates alemanys, però la gran incògnita és si la societat alemanya, després d’anys confiant en el relat del rigor sobre una Europa dividida en deutors i creditors, estarà disposada a assumir els costos d’harmonitzar les condicions de vida a la UE. “No crec que la gent estigui esperant gastar més diners en Europa”, adverteix el cap de la CSU bavaresa, Horst Seehofer. Els de Merkel estan convençuts que una campanya centrada en Europa reforça la cancellera.
