Publicitat
Publicitat

L’escalada entre Moscou i Washington es descarta però no altres represàlies

Aliats dels EUA a la regió poden patir-ne les conseqüències

És cert que Trump ha complert la seva missió. Volia bombardejar Síria després de l’atac químic a Duma del 7 d’abril, i així ho ha fet. I també és cert que la coalició aliada liderada pels Estats Units no ha aconseguit els seus objectius, segons va proclamar ahir el dictador sirià, Baixar al-Assad: la correlació de forces sobre el tauler sirià després de l’ofensiva d’ahir a la matinada continuarà sent exactament la mateixa. I el pitjor, Al-Assad es mantindrà al poder. Així ho destaca l’expert en el Pròxim Orient del Cidob Eduard Soler.

L’atac nord-americà a Síria, amb el suport del Regne Unit i França, tindrà poques conseqüències. I si en té, a qui li tocarà pagar la factura serà a la població que viu sobre el terreny. Una vegada més, malauradament. Els analistes consultats per l’ARA així ho asseguren.

“És possible que s’intensifiqui més l’ofensiva del règim sirià a Idlib”, opina Soler, en referència a l’última zona del país que continua controlada per l’oposició. Aquesta seria la represàlia particular d’Al-Assad als bombardejos nord-americans. O també pot ser que Rússia ataqui algun soci dels Estats Units a la regió a través d’actors aliats que té sobre el terreny. “L’Iran [aliat de Rússia i del règim d’Al-Assad] hi podria actuar a través del moviment libanès xiïta Hezbol·lah”, detalla Lurdes Vidal, cap de món àrab de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). O podria haver-hi una reacció contra l’Aràbia Saudita (aliada dels Estats Units) o alguns dels seus socis. “Per exemple, els sunnites libanesos”, precisa Vidal.

El que sembla evident és que l’ofensiva aliada d’ahir no provocarà una escalada militar entre Rússia i els Estats Units. I en això els experts són categòrics: Rússia no bombardejarà cap base britànica o francesa, i encara menys una de nord-americana a Síria, de la mateixa manera que els tres aliats es van curar en salut ahir i van evitar cap objectiu rus.

Missatges ambivalents

“Els missatges de Moscou després de l’atac aliat d’ahir eren ambivalents”, subratlla Soler, que opina que Rússia ha intentat treure ferro a l’ofensiva per així demostrar també la seva fortalesa. “El Kremlin pot justificar que els Estats Units s’han limitat a fer un atac menor a Síria perquè Rússia controla el terreny en aquest país”, argumenta l’expert. En definitiva, Moscou i Washington es presentaven ahir com a vencedors, respectivament, després d’una setmana d’escalada dialèctica en què tots dos s’han desafiat mútuament.

“Prepara’t, Rússia, perquè et vindran uns míssils bonics, nous i intel·ligents! No hauríeu de ser socis d’un animal que gaseja i assassina el seu propi poble i gaudeix fent-ho”, va arribar a escriure Trump a Twitter dimecres. “Després d’aquesta amenaça, el president nord-americà estava obligat a actuar”, afirma l’especialista del Cidob. “Si no, hauria perdut tota la credibilitat, sobretot entre l’establishment militar”, insisteix.

Lurdes Vidal recorda que la situació no canviarà per a la població civil siriana, la gran perdedora d’aquesta guerra. “Alguns sirians diuen que les armes químiques són benevolents perquè deixen els cossos sencers i les mares els poden enterrar. En canvi, els cadàvers queden destrossats amb els explosius”, declara l’experta de l’IEMed, que conclou: “Sembla que Al-Assad no tingui impunitat per matar amb armes químiques però sí amb qualsevol altra cosa”.