L’escolarització dels nens refugiats crea polèmica a Grècia

Oraiokastro (grècia)Mariya bint Loqman Abdlkarim té 9 anys. Va arribar a Grè cia al febrer, fugint de Síria amb la seva família en una pastera que els va portar des de Turquia. Des de llavors ha estat vivint en un precari campament estatal, amb un futur incert i un present que es redueix a l’estrictament necessari.

No fa gaire el govern grec va prometre que la Mariya, com 22.000 criatures refugiades més, podria començar a anar a l’escola pública a partir de l’octubre. Però com ha passat tantes vegades amb els refugiats, el pla ha topat amb una forta oposició, en aquest cas de grups de pares de diverses poblacions pròximes als camps de refugiats del nord de Grècia. Creuen que els nens refugiats poden transmetre malalties contagioses i que la diferència cultural pot afectar el nivell d’aprenentatge.

La setmana passada una associació de pares de la petita ciutat de Filippiada, a l’oest del país, va enviar una carta a les autoritats locals i al ministeri d’Educació per deixar clar que no acceptarien “sota cap circumstància i en cap mena d’acord que els fills dels anomenats immigrants irregulars assisteixin a escoles locals”. “Vénen d’un altre continent, amb malalties i condicions de salut totalment diferents”, deia la carta, i afegia que els refugiats tenen “diferents perspectives sobre el paper de la família, de la dona, de la religió”. Temen que la seva presència pugui “alterar el caràcter grec de les escoles”, i es posen en guàrdia contra el “fanatisme religiós”.

A principis de setembre dues associacions de pares d’alumnes de la ciutat d’Oraiokastro, al nord de Grècia, van amenaçar d’ocupar les escoles si es permetia a les criatures refugiades fer servir les instal·lacions. Pocs dies abans l’alcalde havia demanat als veïns que “intervinguessin” davant del fet que algunes famílies refugiades començaven a traslladar-se a cases del poble. Un vídeo de la reunió de l’alcalde amb els veïns va desencadenar moltes reaccions a les xarxes socials. Un fiscal grec investiga si les entitats de pares han de ser acusades de racisme.

Des de llavors els dos grups de pares i l’alcalde han abaixat el to i asseguren que el problema és que els nens no estan vacunats. L’alcalde, Asterios Gavotsis, va dir que els seus comentaris a la reunió havien sigut “malinterpretats”.

Mentre espera les seves dues nétes a la sortida de l’escola, Haralambos Magoulianos, un jubilat de 57 anys, explica que s’oposa a la integració dels nens refugiats en l’ensenyament públic. “No m’agrada -diu-. Què passa si tenim una epidèmia? No els vull aquí”, i afegeix que els joves del campament de refugiats pròxim “roben bicicletes”.

El problema de les vacunes

D’altres es mostren acollidors. El director de l’escola de Filippiada i alguns pares no estan d’acord amb la carta de l’associació. A Oraiokastro, Alexandra Hapsi, de 41 anys i mare de dos fills que van a l’escola, explica que havia portat aliments i roba als refugiats del campament d’Idomeni, més al nord, abans que fos desallotjat per la policia grega. “A Europa ningú accepta els refugiats, i aquí ens diuen que som racistes”, diu, i afegeix que de totes maneres ella també vol garanties que els nens refugiats seran vacunats.

El pla preveu portar els nens refugiats a l’escola durant les tardes. Inicialment es mantindrien en classes separades dels nens grecs, però amb el temps es fusionarien. En declaracions a la televisió grega la setmana passada, el ministre d’Educació, Nikos Filis, va dir que el programa per a la introducció dels refugiats a les escoles inclou la vacunació. Les classes seran en grec -matemàtiques i anglès- o en un altre idioma, depenent del país al qual els refugiats es volen traslladar.