OBSERVATORI DE L’ÀSIA

L’espionatge xinès, a la caça de la guineu

Són dies grisos per a la llibertat a Hong Kong. Sembla que la tolerància política de Pequín amb la ciutat portuària s’esllangueix cada dia que passa. Un obscur cas de desaparicions en el qual estarien involucrats els hermètics serveis secrets xinesos ha deixat al descobert la fragilitat del règim especial que viu Hong Kong des de la seva reunificació amb la Xina. Són pocs els que gosen parlar-ne obertament i quan ho fan és sota pseudònim i amb el cap cot. La misteriosa desaparició a l’octubre de quatre directius de l’editorial Sage Communications, sempre crítica amb la cúpula del Partit Comunista Xinès, ha estès el desconcert i la incredulitat a Hong Kong.

Dos dels editors van desaparèixer quan eren de visita privada a Shenzhen, mentre que un tercer ho va fer a Hong Kong mateix. Però probablement la desaparició a Tailàndia de Gui Minhai, ànima del projecte editorial, és la que ha aixecat més preocupació, fins i tot, entre algunes cancelleries occidentals, per la sensació d’impunitat amb què actuen últimament els serveis secrets xinesos.

Gui vivia des de feia poc en un apartament de Pattaya on enllestia l’última novetat editorial de denúncia política. Segons diversos testimonis i gràcies a les càmeres de seguretat, el 17 d’octubre, a plena llum del dia, un presumpte agent xinès hauria abordat per sorpresa el cotxe de Gui quan entrava a l’aparcament de casa seva. Tot apunta que després de segrestar-lo, l’editor hauria estat traslladat en cotxe a Cambodja, des d’on l’haurien embarcat en un vol secret cap a la Xina. Aquesta operació no hauria sigut possible sense la complicitat de Bangkok i Phnom Penh. Des d’aleshores, se sap que Gui ha fet tres trucades, amb mòbils estranyament registrats a Croàcia, el Togo i Polònia. Tot apunta, però, que en realitat les trucades s’haurien fet des de la Xina, on hi hauria Gui i els seus tres companys, retinguts en algun centre clandestí de detenció, és a dir, una “presó negra”.

El dels editors de Sage Communications no és un cas aïllat. El 2014 el president Xi Jinping va engegar una operació política i policial de lluita contra la corrupció coneguda com la caça de la guineu, en xinès liehu. A través d’aquesta operació s’identifiquen ciutadans xinesos acusats de corrupció -inclòs algun dissident- que han buscat refugi a l’estranger, se’ls persegueix, són detinguts i els traslladen “per tots els mitjans” a la Xina. Recentment els Estats Units i Austràlia han denunciat la creixent presència als seus territoris d’agents xinesos que formarien part d’aquest operatiu secret xinès. Des del 2014 la caça de la guineu ha capturat i traslladat més d’un miler de ciutadans xinesos. Es desconeix quins mitjans utilitzen per fer els trasllats, però sembla que amenaçar els familiars residents a la Xina seria el mètode més popular per convèncer-los. “Un fugitiu és com un estel: encara que sigui a l’estranger, un cordill el manté lligat a la Xina, on sempre podem trobar un familiar”, va declarar recentment un alt càrrec de la seguretat xinesa a Xangai.

El cas de la misteriosa desaparició dels editors de Hong Kong podria comprometre seriosament Pequín si es confirma la hipòtesi que el segrest és obra d’agents xinesos. Gui Minhai no és un resident qualsevol de Hong Kong: el fet que tingui passaport suec ha obligat el govern d’Estocolm a interessar-se pel destí del seu conciutadà desaparegut. Brussel·les, de moment, no diu res.