Des que es va crear la figura de president del Consell Europeu -un càrrec que ara ocupa el polonès Donald Tusk-, les presidències rotatòries, les que assumeix un soci europeu cada sis mesos, han perdut protagonisme. Però països grans, com Itàlia, han demostrat que també cal lideratge i empenta per gestionar amb èxit la presidència rotatòria del Consell. El país dirigit per Matteo Renzi, que acaba ara el seu torn, ha deixat bones sensacions al Consell tot i la dificultat d’impulsar polítiques comunitàries just després d’unes eleccions europees i d’un canvi d’equip al capdavant de la Comissió Europea.

Letònia, que l’1 de gener s’estrena com a presidenta de torn, pren el relleu a Itàlia. Assumirà el càrrec amb discreció i no promet, a priori, una presidència políticament ambiciosa. El govern del país no ha fet cap acte públic, com és habitual en totes les presidències, per presentar a la premsa les prioritats del mandat. “Al perfil de Twitter hem publicat algunes coses”, respon el responsable de comunicació per justificar la falta d’informació sobre la gestió de la presidència que farà el país. Tot i la importància dels temes que hi ha sobre la taula de cara al 2015, no sembla que Letònia tingui ganes de protagonisme. La seva tasca serà prudent i discreta.

Letònia és un dels socis europeus més petits -no arriba ni als dos milions d’habitants-, però és dels pocs països de l’ampliació del 2004 que, en pocs anys, han aconseguit totes les fites: entrar a l’espai Schengen i a l’euro. La seva inclusió a l’eurozona, a principis del 2014, va arribar després de recuperar-se de la crisi econòmica que ha patit com la majoria de països de la UE. En els pitjors moments de la crisi, el govern del país va arribar a impulsar retallades de la despesa pública del 30%, un fet que va aixecar les protestes de gran part de la ciutadania.

La presidència letona arrenca en un moment complicat per a una Unió Europea que lluita per deixar enrere definitivament la crisi i solucionar el conflicte d’Ucraïna. En el capítol econòmic, totes les mirades estan posades en l’avançament electoral anunciat dilluns a Grècia. Una hipotètica victòria de Syriza a les urnes, el 25 de gener, forçaria una renegociació del rescat amb la troica i reobriria l’etern debat sobre l’austeritat imposada a Europa.

El pla Juncker

Justament és també sota presidència letona que s’haurà de treballar perquè els diners anunciats en el pla Juncker, que ha de mobilitzar 315.000 milions d’euros a tota la UE en tres anys, estiguin operatius al juny. Només falten sis mesos i queden per concretar molts aspectes tècnics i jurídics. La UE espera que el pla Juncker serveixi per crear ocupació i doni un impuls a l’economia europea. Tot i la incertesa del seu èxit, Brussel·les ha venut el pla d’inversió com a projecte clau perquè Europa surti definitivament de la crisi.

Per a la presidència del país bàltic, una altra de les grans prioritats serà resoldre les tensions entre Moscou i Kíev. Els socis europeus que comparteixen frontera amb Rússia temen una escalada de violència que afecti el seu territori. O una nova crisi del gas que els deixi sense subministrament en ple hivern. La presidència de torn farà front comú amb Donald Tusk per resoldre la crisi i evitar que el greu conflicte polític amb Rússia es compliqui encara més.

De fet, els països europeus més dependents del gas rus fa anys que volen millorar la seguretat energètica de la Unió Europea. La crisi d’Ucraïna ha fet més urgent la necessitat d’augmentar i diversificar els proveïdors de gas i petroli per evitar que conflictes polítics derivin en problemes de subministrament. La presidència letona posarà l’accent en aquesta millora. Amb el pla d’inversió de Juncker, que també ha de servir per donar un impuls a infraestructures energètiques, el govern letó preveu avançar en la construcció de projectes que permetin diversificar proveïdors.

En els pròxims sis mesos també seran importants a Brussel·les altres qüestions com la negociació en marxa de l’acord comercial entre la UE i els Estats Units, que pateix un cert alentiment i una creixent oposició ciutadana; el paquet de telecomunicacions que ha de donar un impuls al mercat digital europeu, i les cimeres previstes entre la Unió Europea i els països orientals, d’una banda, i els llatinoamericans, de l’altra.

Lituània es converteix en el 19è país que adopta l’euro

La zona euro tindrà 19 membres des de l’1 de gener. Lituània entrarà a formar part del club de la moneda única seguint l’exemple de la seva veïna Letònia, que va adoptar l’euro fa just un any. El país, amb uns tres milions d’habitants, només representarà el 0,3% del PIB de la zona euro. Tot i que almenys la meitat dels lituans estan a favor de l’euro, segons una enquesta, quatre de cada deu prefereixen no abandonar la moneda del país. Com en altres països que han adoptat l’euro, els ciutadans creuen que els preus pujaran. Amb Lituània, l’última de les repúbliques bàltiques a adoptar l’euro, l’Eurozona tanca un cicle. Probablement fins d’aquí quatre o cinc anys no hi haurà noves adhesions. A la cua hi ha països com Hongria, Polònia i Romania.