06/02/2015

‘Leviatán’ irrita el món de Putin

3 min

L eviatán,d’Andrei Zviagíntsev, candidat a l’Oscar al millor film de parla no anglesa, s’ha convertit en un dels malsons de Putin. La pel·lícula ha estat titllada d’antipatriòtica per un règim que es fa creus que hagi pogut beneficiar-se de subvencions oficials. Pel ministre de Cultura, Vladímir Medinski, el film no és anti-rus perquè, segons ell, el que explica no té res a veure amb la realitat de Rússia. Però Medinski s’ha afanyat a elaborar un projecte de llei per prohibir els films contraris a la cultura russa i a la unitat nacional. El govern no ha cedit a les pressions ultranacionalistes de prohibir Leviatán, però sí que ha fet concessions de censura i el film -als cinemes comercials russos des de dijous- s’exhibeix un cop suprimides expressions considerades obscenes. Res, però, podrà evitar que els russos mirin Leviatán per internet, on des de fa setmanes circula alliberat de manipulacions.

Leviatán irrita perquè és un retrat del país de Putin, una Rússia que arrossega la putrefacció i la destructivitat presents en el tsarisme, en la Unió Soviètica i en el capitalisme salvatge de Ieltsin. Una Rússia que la perestroika -l’únic intent reformista seriós dels últims 30 anys- no va poder canviar. Però sí que va fer descobrir a moltíssims russos -Gorbatxov ho recordava fa unes setmanes a Der Spiegel - el que representa el sentit crític i la determinació a enfrontar-se amb el poder, ni que sigui per arrencar-li la llibertat a trossos. Leviatán no hauria aixecat tanta passió si no reflectís la vulnerabilitat de ciutadans normals -de vegades innocents, i ingenus- davant la fúria sense aturador de la corrupció dels poderosos. I mostra amb un dramatisme extrem un règim polièdric però perfectament cohesionat: els apparàtxiks reconvertits en caps de llista, la màfia emmascarada als despatxos, la casta administradora convertida en classe propietària, la justícia dictant sentències com si recités lletanies, i els pistolers sempre a punt de fer la seva feina.

El director Andrei Zviagíntsev afegeix a la narració un popa ortodox amb complicitats amb el poder polític, un dens personatge que expressa com la jerarquia religiosa ha accedit a esferes d’influència i aspira a fer que la seva litúrgia ompli el buit que va deixar el comunisme. Amb Putin, els popes se senten compensats dels ateus temps soviètics, quan a canvi de conservar seminaris i alguns temples -i rebre alguna retribució- es veien empesos a treballar pel KGB. Fa 80 anys, perfils igual d’espessos i brutals, però amb la cosmètica soviètica ben escampada, configuraven escenes observades de prop per un retrat de Ióssif Stalin. A Leviatán les converses telefòniques i les reunions inquietants tenen sempre de rerefons la fotografia oficial de Vladímir Putin. Els botxins, com sempre, saben reconduir els seus moviments per fer caure les víctimes al parany que les espera. I les víctimes acaben fent el que sempre han fet a Rússia els desemparats i assetjats: barallar-se entre ells i empassar-se litres i litres de vodka.

El mot Leviatan -que dóna títol al film- evoca el mite de l’Antic Testament, un monstre marí associat a les forces del mal. Precisament, mentre es preparava l’estrena a Moscou, el periodista i historiador britànic Timothy Garton Ash comparava Putin amb Milosevic i presentava -en negre sobre blanc- el president rus com un persona malvada. El règim dóna per fet que a Leviatán Hollywood li donarà l’Oscar, sobretot amb la intenció d’ofendre i humiliar Rússia.

stats