Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

L’exèrcit iraquià arracona els kurds

Els combats per Kirkuk i la violència de les milícies xiïtes amenacen d’escalar cap a una guerra civil

Els enfrontaments armats dels últims dies entre les forces paramilitars xiïtes de les Forces de Mobilització Popular (FMP), amb el suport de Bagdad, i els peixmergues kurds als voltants de Kirkuk podria créixer i desembocar en una guerra civil a l’Iraq.

En els últims dies, desenes de milers de kurds de la província de Kirkuk i de la veïna Nínive han fugit cap a Irbil o cap a les altres dues capitals de la província del Kurdistan, Dohuk i Suleimaniya, empesos per la campanya de l’exèrcit iraquià a les zones disputades amb aquesta regió autònoma. Bagdad, de fet, va anunciar ahir que havia recuperat el control total de la regió de Kirkuk (que estava en mans dels kurds des que la van alliberar de l’Estat Islàmic), i a la ciutat de Kirkuk només hi quedava una quarta part de la població.

Després de l’anunci oficial del govern iraquià, ahir milicians xiïtes es van enfrontar als peixmergues amb armes automàtiques i llançagranades al districte de Prede, 30 quilòmetres al sud d’Irbil. Els combats van arrencar a les 8, hora local, quan “les milícies Haixed al Xaabi [nom en àrab de les FMP] van llançar un atac a gran escala contra els peixmergues a prop del pas de control dels Asaieix[forces de seguretat kurdes] de Shewara utilitzant armes subministrades a l’exèrcit iraquià pels EUA i artilleria iraniana”, va explicar a l’ARA Kawiar Xahed, portaveu de l’oficina presidencial de la regió autònoma del Kurdistan iraquià. Segons aquesta responsable del govern kurd, “tots els atacants han sigut derrotats i més de 10 fileres de vehicles Hummer i Abram han sigut destruïdes”, una informació que aquest diari no ha pogut confirmar.

“Clarament, l’objectiu d’aquest atac era que el govern iraquià recuperés fins a l’últim municipi de la província de Kirkuk, però les nostres forces han resistit heroicament”, va denunciar en un comunicat la comandància general de les forces peixmergues. Tot i així, segons el portal de notícies Iraqi News, més de 80 peixmergues haurien mort i uns 160 haurien resultat ferits en els enfrontaments esporàdics entre els dos bàndols.

La por que les milícies xiïtes, que reben suport de l’Iran, continuïn avançant fins al límit de la regió autònoma del Kurdistan ha fet que els peixmergues plantin posicions defensives i trinxeres al llarg de la carretera que uneix Kirkuk amb Irbil. “Hem de protegir-nos per evitar que segueixin avançant i puguin arribar a Irbil”, va dir un peixmerga, que veu les Haixed al Xaabi com la principal amenaça per als kurds.

“Volen cremar les cases de la nostra gent i violar les nostres dones i filles”, va advertir el combatent. Tot i que la retòrica pugui ser exagerada, la por que les milícies xiïtes vulguin dur a terme una neteja ètnica s’ha estès entre els kurds.

El record de Saddam

La fugida massiva de kurds ha fet reviure els records de les brutals campanyes contra aquesta minoria ètnica ordenades per Saddam Hussein a finals dels 80. “La manera com estan actuant les Haixed al Xaabi contra la gent de Kirkuk és el mateix que va passar amb Saddam. La gent està molt enfadada. Els peixmergues del PUK [el partit Unió Patriòtica del Kurdistan, que governa a Kirkuk] han decidit que no lluitaran de moment, però abans o després tots els kurds s’alçaran en armes”, va advertir a l’ARA Xuaib, un veí de Kirkuk que també va fugir amb la seva família cap a Irbil.

La rapidesa amb què les forces peixmergues es van retirar aquests últims dies de les zones en disputa, que havien capturat després d’expulsar-ne l’Estat Islàmic, ha indignat molts kurds. “Els nostres líders ens han traït”, va lamentar a l’ARA Mohamed Habib, un altre veí de Kirkuk. Habib sospita que hi havia un acord entre Bagdad i el PUK pel qual els peixmergues es van retirar de molts fronts a Kirkuk la nit que va arribar l’exèrcit iraquià.

Davant del consolat dels Estats Units a Irbil, al barri cristià d’Ainkawa, centenars de kurds es van manifestar en suport als desplaçats de Kirkuk i contra la política hipòcrita de Washington. “Les FMP i les milícies de l’Iran estan atacant els kurds amb armes dels EUA”, denunciava per telèfon a aquest diari Anas Zuher, cristià d’Ainkawa.

Després que els EUA hagin girat l’esquena als seus aliats kurds, Rússia ha aprofitat el mal moment de les relacions del govern del president kurd, Massud Barzani, i l’administració de Donald Trump per segellar nous acords de venda d’hidrocarburs amb el Kurdistan iraquià. La companyia petroliera russa Rosneft ha signat un acord de 3.500 milions de dòlars per operar en el principal gasoducte del Kurdistan iraquià, malgrat l’acció militar de Bagdad en represàlia pel referèndum d’independència que va celebrar el Kurdistan el mes passat.