La bulliciosa ciutat portuària de Tianjin, a uns 90 minuts en cotxe de la capital xinesa, es va llevar ahir amb enormes columnes de fum, centenars de vehicles cremats i gratacels sense finestres. Però, sobretot, es van despertar amb una pregunta encara sense resposta: quina va ser la causa de les dues explosions que van deixar espectaculars imatges a les televisions d’arreu del món. Mentre centenars de persones atapeïen els hospitals i les víctimes mortals arribaven a la cinquantena, els equips de rescat continuaven buscant cossos entre la runa del districte.

Les explosions, produïdes en una empresa amb llicència per emmagatzemar substàncies químiques perilloses, van deixar més de 500 persones ferides, 52 de gravetat, i van generar ones expansives que es van sentir a quilòmetres de distància. La major part dels ferits van ser envestits per restes de vidres i runa després que centenars de finestres dels edificis adjacents explotessin alhora. Fins i tot, algunes d’aquestes parts van ser trobades a més d’un quilòmetre del lloc de l’explosió. Del total de víctimes mortals almenys 12 eren bombers que van arribar a la zona després de rebre un avís d’incendi a l’empresa Ruihai International Logistics, dedicada a la descàrrega i emmagatzematge de mercaderies perilloses, segons els mitjans de comunicació locals.

Substàncies químiques

Ahir a la tarda un núvol de fum encara cobria la zona perquè les autoritats de Tianjin, gens segures de la naturalesa dels productes químics, van decidir deixar que les flames cremessin pel seu compte. Els residents del districte de Binahi, frustrats per la manca d’informació i equipats amb màscares protectores, afirmaven que desconeixien si era segur respirar aquell aire. “Ara per ara no sabem res”, deia Sun Meirong, empleat del servei de neteja d’oficines del districte que va haver de fugir per les escales d’emergències amb el seu nét d’un any després que les explosions destruïssin les finestres i la porta del seu pis.

Segons l’oficina de control ambiental, l’empresa emmagatzemava productes químics tòxics per a ús industrial, com cianur de sodi, diisocianat de toluè i carbur de calci. També manipulava substàncies inflamables, com gas natural comprimit i liquat. En un comunicat publicat ahir, Greenpeace advertia que la majoria de les substàncies són perilloses per als humans. El cianur de sodi, per exemple, és un compost que s’utilitza en la mineria i és particularment tòxic, mentre que el diisocianat de toluè es fa servir en la fabricació de productes de poliuretà, un cancerigen conegut i altament explosiu. L’ONG també avisava que els productes químics podrien contaminar l’atmosfera i filtrar-se pels subministraments d’aigua.

El fet que aquests perillosos productes s’emmagatzemen a poc més d’un quilòmetre de denses zones residencials també planteja incògnites sobre el paper que té el govern en la supervisió de la indústria.

La classe mitjana xinesa, cada vegada més conscient dels perills de les plantes i dipòsits químics a les zones urbanes, ha protagonitzat protestes durant els últims anys per exigir el trasllat d’aquestes instal·lacions a zones menys poblades. Durant les últimes setmanes funcionaris locals s’han reunit amb les empreses químiques per garantir la seguretat a causa de la calor extrema i les fortes pluges d’aquest estiu.

Wen Wurui, un alt funcionari de medi ambient, va treure importància a l’amenaça de contaminació de l’aire afirmant que les emissions a la ciutat havien disminuït a nivells segurs en el moment de l’explosió.

Censura a les xarxes

A mesura que la magnitud del desastre es feia evident, funcionaris del govern es van mobilitzar per controlar el flux d’informació. Els comentaris crítics a les xarxes socials van ser eliminats i durant gairebé tot el dia el principal canal de notícies de la ciutat va emetre telenovel·les coreanes. A l’Hospital Taida, on es van comptabilitzar els ferits, van criticar la inadequada resposta del govern. “Hi ha unes tres mil persones vivint en aquest barri. Se’ns podria haver avisat abans per evacuar la zona -afirmava Wang Dong, de 55 anys i ferit per les explosions-. No van fer res per avisar-nos”.