20/03/2016

L’expulsió dels refugiats condemna Europa

3 min
Més de 10.000 persones continuen bloquejades a Idomeni, al nord de Grècia.

Barcelona“Hem de transformar Grècia en els Països Baixos en un cap de setmana”. La frase, en boca d’un diplomàtic a la sala de premsa del Consell Europeu de Brussel·les divendres, ha fet fortuna. És el resum del “repte herculi”, tal com ho va definir el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que afronta el govern d’Atenes -un de nou- després del pacte per retornar a Turquia, des de la mitjanit passada, els refugiats que, fugint de la guerra, es juguin la vida al mar Egeu buscant refugi en una Europa que els gira l’esquena.

El repte grec

Mobilitzar 4.000 funcionaris per tramitar les demandes d’asil

La qüestió és que el govern hel·lè havia d’aconseguir implementar -en hores, abans de la passada mitjanit- un sistema per registrar i tramitar les demandes d’asil de les persones que arribin irregularment a les illes. Es calcula que caldran 4.000 funcionaris extres, dels quals la UE s’ha compromès a aportar-ne 2.400, entre agents judicials, traductors i seguretat per atendre una per una les peticions que vagin arribant. En un estat fustigat per sis anys d’austeritat, on el sistema judicial i en general l’administració pública arrossega mancances importants, només el temps dirà si la missió era abastable.

L’expectativa turca

Erdogan, amb diferents fronts oberts, rep l’aval d’Europa

Turquia, l’amic incòmode d’Europa pel seu magre registre en matèria de drets i llibertats, esdevé -amb l’acord per acollir els refugiats expulsats de Grècia- un aliat imprescindible. Immers en una guerra contra els kurds al sud del país, amb el flagell del terrorisme colpejant -ahir mateix de nou- el seu territori, Ankara obté la distinció de “país segur” per acollir els refugiats, un aval -almeny portes endins- a la política del president, Recep Tayyip Erdogan. Tota una victòria moral per a Turquia, que ha aconseguit també l’expectativa -molt descafeïnada- que s’avançarà en les negociacions per integrar-la a la UE i s’accelerarà el calendari per acabar amb els visats que ara necessiten els turcs per viatjar a Europa.

Funcionarà el sistema?

Es tanca una ruta però falta veure si no se n’obrirà una altra

Europa tanca l’anomenada ruta dels Balcans, la que han fet servir centenars de milers de refugiats fugint de la guerra al Pròxim Orient cap al nord d’Europa, i llança un missatge desencoratjador als que es plantegin emprendre aquest camí. Però la por és que s’incrementi la pressió sobre altres rutes, sobretot amb l’arribada del bon temps: “Els hem fet el viatge més complicat, però els que fugen trobaran la manera de fer-ho i els traficants buscaran noves rutes”, assegura Gemma Pinyol, experta en migracions i cofundadora d’Instrategies. “Si tanquem una via, se n’obre una altra, aquesta no és la qüestió. El problema és que no enfoquem clarament l’origen de tot plegat: la guerra de Síria”, conclou.

Menys Europa

Merkel, forçada a fer marxa enrere en la política d’acollida

Definitivament, Europa es va fer divendres més petita. L’acord amb Turquia enterra moltes esperances, algunes de les quals ja s’havien anat esvaint, però sobretot posa en quarantena els mateixos principis inspiradors de la construcció europea. Fins i tot va en una línia diferent del que fa uns dies va demanar el Parlament Europeu, que va proposar centralitzar la gestió de demandes d’asil i la distribució dels refugiats. És el cop de timó que la cancellera alemanya, Angela Merkel, s’ha vist forçada a fer després d’anar perdent suports -a les urnes i a la UE- a la seva política de portes obertes amb els refugiats. Ahir mateix Barcelona i altres ciutats europees [vegeu la pàgina 30] ho van lamentar.

stats