UNIÓ EUROPEA
Internacional 16/12/2017

L’extrema dreta torna al govern a Àustria

Es converteix en l’únic país de l’Europa Occidental on els ultranacionalistes seran al poder

Ara
2 min
L’extrema dreta torna al govern a Àustria

BarcelonaEl president d’Àustria, Alexander Van der Bellen, va aprovar ahir la formació d’un govern de coalició entre el conservador Partit Popular (ÖVP) i els ultranacionalistes del Partit de la Llibertat (FPÖ). D’aquesta manera, Àustria es converteix en l’únic país de l’Europa Occidental amb un partit de l’extrema dreta al poder, que s’oposa a la immigració i a la Unió Europea. Aquests dos partits ja van governar el país en coalició entre els anys 2000 i 2005. El líder del Partit Popular, Sebastian Kurz, serà el nou canceller austríac. Kurz només té 31 anys i esdevindrà així el cap de govern més jove del món.

El president austríac, Van der Bellen, va assegurar que, malgrat la formació del nou executiu, Àustria continuarà “participant activament en el futur desenvolupament de la Unió Europea” i continuarà “compromesa amb la convenció europea de drets humans”.

L’extrema dreta es quedarà amb les carteres d’Afers Estrangers, Interior, Defensa, Infraestructures, Afers Socials i Esports. Aquesta última l’encapçalarà el líder del Partit Liberal, Heinz-Christian Strache, que també serà el vicecanceller. Per la seva banda, el Partit Popular s’ocuparà de Finances, Economia, Educació, Dones, Justícia, Agricultura, Cultura i un ministeri dedicat a Afers Europeus.

Les eleccions legislatives a Àustria es van celebrar el 15 d’octubre passat i l’ÖVP, de Sebastian Kurz, va ser la formació més votada. Va aconseguir el 31,6% dels sufragis. Durant la campanya, Kurz ja es va acostar a les posicions de l’extrema dreta de l’FPÖ, que en el passat va dirigir Jörg Haider. En conseqüència, després dels comicis es va plantejar de seguida la possibilitat de formar una coalició de govern.

Els líders dels dos partits, Kurz i Strache, comparteixen bona part de l’ideari. Per exemple, tots dos defensen tenir lleis laborals més flexibles -inclosa la possibilitat d’introduir una jornada de treball de 12 hores-, reduir els impostos i eliminar la prohibició de fumar als llocs públics, una norma que havia aprovat el govern de coalició sortint i que havia d’entrar en vigor l’any que ve. En una roda de premsa conjunta, Kurz i Strache també van destacar que la seva prioritat és la seguretat i lluitar contra la immigració clandestina.

Àustria és un dels països d’Europa que rep més sol·licituds d’asil, i un 8% de la seva població és musulmana, un percentatge relativament alt. Les enquestes diuen que un terç de la població austríaca no vol tenir un musulmà com a veí, i els últims anys els partits xenòfobs han guanyat electors. Una de les propostes de Kurz i Strache és limitar l’accés dels immigrants a molts serveis socials durant els primers cinc anys de la seva estada a Àustria.

Segons l’agència Reuters, Kurz hauria posat com a condició per arribar a un acord amb l’extrema dreta no fer un referèndum sobre la possibilitat de sortir de la Unió Europea. Alguns analistes opinen que Kurz intenta mostrar-se proeuropeu per evitar les crítiques de la comunitat internacional.

Quan l’any 2000 l’ÖVP va formar una coalició de govern amb l’FPÖ, els països membres de la UE van imposar sancions diplomàtiques contra Àustria per haver permès que un partit ultra formés part de l’executiu. Aquell pacte va durar sis anys, després dels quals l’FPÖ va patir una desfeta electoral.

stats