BeirutDos assumptes sensibles seran avui sobre la taula en la reunió que mantindrà a Beirut el secretari d’Estat nord-americà, Rex Tillerson, i les autoritats libaneses al palau del Gran Serrall, la seu del govern libanès. Des de fa unes setmanes ha augmentat la tensió amb Israel arran de la polèmica per la cerca d’hidrocarburs per part del Líban en una franja de mar que es disputen els dos països.
Es calcula que sota el sòl hi podria haver uns 850.000 milions de metres cúbics de gas natural i 660 milions de barrils de petroli. Després d’anys de crisi política, el Parlament libanès ha aprovat finalment dos decrets per iniciar l’exploració de jaciments energètics en alta mar. El mes passat, les autoritats libaneses van vendre la llicència a tres empreses estrangeres -la francesa Total, la italiana ENI i la russa Novatek-, que començaran les exploracions de gas i petroli el 2019. Però el problema va aparèixer abans, quan es va anunciar que les extraccions es faran als blocs 4 i 9 (que limiten amb aigües territorials d’Israel).
L’executiu israelià no va trigar a reaccionar-hi, i el ministre israelià de Defensa, Avigdor Lieberman, va titllar de “molt provocadors” els projectes libanesos d’exploració energètica al bloc 9. Lieberman fins i tot va anar més enllà i va instar les multinacionals a renunciar-hi, ja que la zona “pertany a Tel Aviv”.
Les declaracions del titular de Defensa israelià van sonar com una declaració de guerra per al moviment de resistència libanès Hezbol·lah, que ha advertit que “farà front de manera decidida a qualsevol violació” dels “drets petroliers i gasistes” del Líban, alhora que “protegirà la riquesa del país”.
La frontera marítima entre Israel i el Líban ha sigut un tema candent durant anys entre els dos països veïns, que es troben encara tècnicament en estat de guerra. Hi ha una franja de mar de 860 quilòmetres quadrats que reclamen tant Beirut com Tel Aviv. Israel i el Líban van delimitar unilateralment la seva zona exclusiva, per la qual cosa cap de les dues demarcacions té encara el reconeixement legal definitiu.
El mur de la discòrdia
La frontera marítima no és l’únic motiu de l’escalada de tensió entre els dos països. Ara Israel ha decidit construir un mur de seguretat en l’anomenada Línia Blava (la línia fronterera traçada per les Nacions Unides l’any 2000 després de la retirada de les tropes israelianes del sud del Líban). Aquesta zona està sota control de la Força Provisional de l’ONU per al Líban (UNIFIL), en què Espanya participa des del 2006, després de la segona guerra del Líban. Andrea Tenenti, portaveu d’UNIFIL, va explicar a l’ARA que oficials d’Israel, el Líban i les Nacions Unides van mantenir la setmana passada una trobada tripartita sobre el controvertit mur. Però tot i que es va acordar continuar les converses, Tel Aviv ha iniciat unilateralment els treballs del mur. “No podem ficar-nos-hi si Israel vol construir un mur al seu costat”, diu Tenenti.
