El Líban, a punt del col·lapse després d’un mes de protestes
La mort d’un manifestant marca un abans i un després en les mobilitzacions, fins ara pacífiques
BeirutUna llarga filera de cotxes pujava lentament al cim, on la família havia instal·lat una enorme carpa per vetllar el cadàver d’Alaa Abu Fajer. Entre laments i sanglots, les dones anaven agafant seient mentre els homes conversaven amb altres veïns o companys de partit abans d’honorar el difunt. Molts comentaven que la seva mort no va ser un accident o mala fortuna, sinó que va ser atacat intencionadament. Fajer va ser tirotejat per un militar quan estava manifestant-se a la carretera de Jalke, al sud de Beirut, i va morir dessagnat a l’hospital hores més tard.
El difunt era membre destacat del Partit Progressista Socialista, del líder drus Walid Jumblad, i un alt funcionari de l’Ajuntament de Choufat, a les muntanyes d’Alley, feu de la comunitat drusa. El seu oncle Maher assegura que “va ser assassinat” i que la seva mort “com a màrtir” servirà per continuar amb “la revolució”, tal com s’anomenen al Líban les protestes multitudinàries contra la corrupció i les elits polítiques que sacsegen el país i que just avui fa un mes que van començar. La situació ara és límit. Fajer és la primera víctima mortal, i la pèrdua de la seva vida pot marcar un abans i un després i canviar el rumb de les manifestacions, que fins ara havien estat pacífiques.
Com molts dels veïns del suburbi de Choufat, Gada Hassan ha passat part de la seva vida a Veneçuela i parla castellà. La presidenta de la Convenció Libanesa Drusa va assegurar a l’ARA: “La mort d’Alaa Abu Fajer ha unit tots els libanesos sense tenir en compte partits ni sectes. Volem un sol poble. El Líban primer, sense ingerències ni tuteles estrangeres, com ha estat des de fa 30 anys”. Després de la vetlla, els familiars i amics més pròxims es van acomiadar del difunt a la cripta familiar. Per la seva banda, els manifestants han convertit Fajer en el seu heroi nacional i, des d’ahir, el seu retrat és a totes les pancartes de les protestes. En una mostra de solidaritat amb la família, la prestigiosa Universitat Americana de Beirut (AUB) va prometre ajudar a finançar els estudis superiors dels fills del difunt.
Sense combustible ni divises
Des de fa trenta dies, les principals ciutats del Líban estan paralitzades per les protestes. Ahir hi havia vaga general, però la resta de dies hi ha hagut talls de carreteres, els bancs estan tancats i l’activitat a les institucions educatives és intermitent. Un mes després, la situació econòmica és insostenible en un país que arrossega un deute públic de 86.000 milions de dòlars. El Líban fa aigües per totes bandes. Les reserves de combustible estan a punt d’acabar-se i els bancs estan col·lapsats perquè hi ha un fort dèficit de dòlars. “Empleats d’empreses privades han estat acomiadats aquests dies perquè no hi ha diners per pagar”, va advertir la Nahla, que treballa per a una empresa de telefonia mòbil.
La ira dels manifestants es va exacerbar després del discurs de dimarts a la nit del president de país, Michel Aoun, que va dir als libanesos alguna cosa així com: “Si no us agrada el que hi ha, emigreu”. Les seves paraules van ser interpretades com una declaració de guerra pels diferents comitès de la revolució, que van fer una crida a la desobediència civil i van donar a les autoritats un termini de 48 hores, que venç avui, perquè dimiteixin tots els polítics, inclòs el president del país, el del Parlament -Nabih Berri- i els 128 diputats. El passat 29 d’octubre ja va renunciar el llavors primer ministre, Saad Hariri, per la pressió de les protestes. Després d’ell, va caure l’executiu libanès.
El Nizar era, ahir aviat al matí, a la carretera del nord, a l’altura del poble de Jal al-Dib, aixecant barricades per impedir la circulació dels vehicles en les dues direccions. “Mantindrem les carreteres bloquejades fins que escoltin les nostres demandes. Hem dit no als nostres polítics, volem un nou govern de tecnòcrates. Si no ens fan cas, paralitzarem tot el país”, advertia.
El president Aoun va advertir en el seu últim discurs que “la situació econòmica és tan crítica que el país s’enfonsarà sol”. També va dir que el nou govern estarà format per tecnòcrates, però també per ministres obligats a cessar per les protestes. Aoun pretén que el seu gendre i exministre d’Exteriors, Gibran Bassil, estigui en el futur executiu libanès, cosa que ha estat durament criticada pels manifestants. “Bassil està fora. No tornarà a un futur govern”, assegurava desafiant una altra manifestant, la Chantal, mentre es dirigia al districte de Baabda, a Beirut.
Malgrat això, ahir algunes de les principals formacions libaneses van acordar nomenar com a nou primer ministre Mohammad Safadi, que es va encarregar en el passat de la cartera de Finances. L’acord hauria estat assolit pel principal partit sunnita, pel xiïta i per Hezbol·lah, segons van informar les cadenes de televisió LBCI i MTV. Sens dubte, aquesta decisió no ajudarà a acabar amb les protestes.
