12/08/2016

L’omnipresència de l’home sense estàtues a Cuba

3 min
Un cartell de felicitació a Fidel Castro a l’Havana amb motiu dels 90 anys que celebra avui.

L’havanaEntre els anys 2003 i 2005 Ignacio Ramonet va passar més de 100 hores amb Fidel Castro, durant una sèrie d’entrevistes que van acabar convertides en el llibre Fidel Castro. Biografía a dos voces,en què el periodista afirma: “No existeix culte a la personalitat a Cuba amb Fidel. No hi ha estàtues, monedes, avingudes o monuments dedicats a ell”. I és ben cert que no existeixen estàtues de Castro. Com a molt apareix en dos relleus, un a la plaça de la Patria de Bayamo -on va fer l’últim discurs en públic l’any 2006- i un altre en un monument a la Revolució de l’Havana.

Creuar l’illa, però, és viatjar amb ell. No hi ha estàtues, però el seu rostre i les seves frases motivadores apareixen als cartells d’unes carreteres sense publicitat comercial, però plenes de propaganda política. “Només hi ha una cara més freqüent pels carrers que la de Fidel, la de José Martí”, bromeja l’Andrés, un home que admet ser crític amb el règim. El bust de Martí, pare de la independència cubana, és a la porta de totes les escoles. El rostre de Castro és present aquests dies a les portes de negocis, amb cartells fets a mà. “Ningú m’obliga a posar aquest missatge”, defensa amb una rialla la responsable d’un bar de Santiago de Cuba. A la porta hi ha penjat un cartell on es pot llegir “ Viva Fidel, 90 años y palante ”. La figura de Fidel forma part dels debats cada cop menys soterrats de Cuba, debats oberts amb normalitat als estrangers.

De Birán a l’Havana

El 90è aniversari de Fidel Castro ha reforçat la presència del seu rostre per tota l’illa. Castro va néixer en una zona rural de l’est, a Birán, fill d’una família gallega. “El pare parlava gallec però no volia que el parléssim”, li explicava Fidel a Ramonet. Birán conserva encara la casa natal de Castro, zona de pelegrinatge dels seus seguidors. Segons les autoritats, més de 22.000 persones, 9.000 d’ells estrangers, han visitat aquest any la finca dels Castro, considerada “monument històric” des de l’any 2008. Aquest any el govern ha obert una ruta de muntanya per on solia caminar Fidel de jove i ha arreglat l’escola on es conserva el primer pupitre del líder revolucionari.

De fet, la vida de Castro es pot anar seguint amb detall viatjant per l’illa. A cada passa es recorda. A l’Havana es pot veure el bressol on va passar la primera nit de vida, dins de l’exposició Gracias por todo, Fidel, on les fotografies estan agrupades per temàtiques, com per exemple la passió pels esports de Castro, que va jugar a bàsquet i futbol de jove. Curiosament a l’estadi llatinoamericà de la capital una placa recorda el partit de beisbol que Fidel va jugar el 1959 per recollir fons per la reforma agrària que impulsava. Castro va fer de llançador en un equip batejat com a Barbudos, el sobrenom dels guerrillers contra Batista que ell havia liderat. El seu amic Camilo Cienfuegos, descendent també de gallecs, havia de liderar l’altre equip, però finalment va decidir jugar amb els Barbudosafirmant: “Jo no vaig en contra de Fidel ni a la pilota”.

Cartells per fer memòria

Els passos de Fidel han quedat immortalitzats meticulosament. A Santa Clara, la ciutat on es recorda la figura del Che Guevara, un cartell il·lustra: “Aquí s’aixecava l’òptica López, on li van fer unes ulleres al comandant en cap Fidel Castro Ruz durant una escala en el seu viatge en cotxe cap a Santiago de Cuba el 25 de juliol del 1953, abans de la gloriosa acció del Cuartel Moncada”, quan Castro va liderar un escamot que va intentar ocupar, sense sort, aquesta instal·lació militar. De fet, cada 26 de juliol, a les 5.15 del matí, es recorda aquell assalt que va fracassar però que va marcar un abans i un després en la lluita contra el règim de Batista.

A l’est, a Manzanillo, es rememora el dia que Fidel i altres activistes, el 1947, van robar la Demajagua, la campana que havia sonat en la Primera Guerra de la Independència cubana el 1868, i la van portar a l’Havana per reclamar la dimissió del govern del president Ramón Grau, fill d’un català i una asturiana.

A l’oest, a la població d’Australia, tocant a badia de Cochinos, hi ha l’empremta d’on Castro tenia el camp base quan va fracassar una expedició amb el suport de la CIA per enderrocar-lo. A la Sierra Maestra es conserven els campaments dels guerrillers de Fidel, i a Santiago les escoles on va estudiar tenen plaques commemoratives. Fidel, el líder sense estàtues, forma part del paisatge cubà. I forma part de la història, aquella història que l’hauria d’absoldre, segons va dir ell mateix al judici posterior a l’assalt al Cuartel Moncada el 1953. I la sala on va dir la famosa frase, a Santiago de Cuba, també té una placa recordant-ho, esclar.

stats