REGNE UNIT

Londres no pot establir l’origen rus del verí de l’atac als Skripal

El director del centre que estudia l’agent tòxic admet dificultats

¿El Regne Unit viu un nou cas d’inexistents armes de destrucció massiva, però que es fan passar per reals, com ja va succeir durant els primers mesos de l’any 2003 per justificar la invasió de l’Iraq? ¿L’enverinament de l’exespia rus Serguei Skripal i la seva filla Iúlia és una nova cortina de fum? ¿Amb quin objectiu?

Tot aquest seguit de preguntes és molt més que pertinent després que ahir el director executiu del laboratori britànic especialitzat en armes químiques i bacteriològiques de Porton Down, Gary Aitkenhead, afirmés en una entrevista a Sky News que “encara no” han pogut demostrar que l’agent nerviós utilitzat en l’atac contra els Skripal es fes a Rússia. “Hem pogut identificar-lo com a Novichok, i com un agent nerviós de nivell militar”, però ha resultat impossible atribuir-ne l’origen.

La informació d’Aitkenhead és prou reveladora, especialment per la manera com s’ha expressat: “No n’hem identificat la font precisa [de l’agent nerviós], però hem proporcionat informació científica al govern que després ha utilitzat un seguit d’altres fonts per establir les conclusions que n’han derivat”.

En altres paraules, i com sempre ha sostingut Moscou des que va esclatar la crisi a principis de març, no hi ha proves concloents que l’atac que va tenir lloc el dia 4 a la ciutat de Salisbury fos orquestrat directament pel Kremlin. Però aquesta va ser la primera hipòtesi britànica, que va posar en circulació el ministre d’Exteriors, Boris Johnson, ratificada una setmana després per la premier Theresa May. Tot seguit, entre altres mesures de represàlia per l’hipotètic atac rus en territori del Regne Unit, va ordenar l’expulsió d’una vintena llarga de diplomàtics russos que havien estat identificats com a espies encoberts.

Més de cent expulsats

El cas dels Skripal ha obert la crisi diplomàtica més greu entre Londres i Moscou dels últims trenta anys. El Foreign Office, a més, ha arrossegat els encara socis de la Unió Europea (UE) a sancionar Moscou, una mesura també esperonada per la Casa Blanca. En total, poc més d’un centenar de diplomàtics han hagut d’abandonar les respectives legacions, incloent-hi un elevat nombre de funcionaris occidentals destacats a la capital de Rússia, que va respondre amb accions de càstig semblants a les imposades per Londres.

A més del front exterior diplomàtic, l’enverinament de l’agent doble Serguei Skripal -condemnat el 2006 al seu país per col·laborar amb l’MI6 britànic a tretze anys de presó, i alliberat el 2010 en una operació d’intercanvi d’espies- ha tingut efectes polítics interns al Regne Unit.

Després que Theresa May anunciés al Parlament el 12 de març passat que “Rússia és responsable de l’atac”, en la mateixa sessió Corbyn va exigir: “Hi ha d’haver una investigació exhaustiva sobre aquests esdeveniments impactants”. I va reblar: “Hem de veure tant les proves com què diuen les autoritats russes tenint en compte els fets”. Les proves, de moment, no són gens concloents, sempre d’acord amb el relat del màxim responsable del laboratori de Porton Down. I el relat de Moscou no s’ha mogut ni un sol mil·límetre: el Kremlin no hi està implicat.

La declaració de Corbyn de no acceptar sense proves concretes les conclusions del govern britànic li va valer una campanya en contra de la premsa més reaccionària -des del Daily Mail fins al Telegraph, passant pel Sun-, que el va arribar a qualificar de poc menys que traïdor. Als habituals epítets de “camarada”, per denigrar-lo per la seva ideologia d’esquerres, s’hi van afegir crítiques de companys de files. El foc creuat que ha hagut de resistir Corbyn des d’aleshores s’ha intensificat. Des de fa deu dies ha hagut de fer front, també amb la participació de la BBC, a una altra tradicional campanya de desprestigi del seu lideratge, acusat d’antisemita.

Al seu torn, Theresa May ha tret bon profit polític de la crisi. Després d’anunciar les sancions contra Rússia, es va traslladar a Salisbury per rebre un bany de masses com a benedicció per la suposada duresa de la seva reacció. Una duresa, però, que ha deixat intactes molts dels interessos econòmics bilaterals.

Ahir el ministre d’Exteriors rus, Serguei Labrov, va insinuar que Londres estaria al darrere de l’atac per desviar l’atenció sobre el Brexit.

Serguei Skripal continua en estat crític mentre que la seva filla va experimentar la setmana passada una lleu millora.