AMÈRICA LLATINA
Internacional 12/08/2016

L'or ensangonat de Colòmbia

Els miners del país són extorsionats per guerrilles o bandes criminals al servei de multinacionals

Ethel Bonet
4 min
Un miner colombià sortint d’una mina al poble de Segovia. Situada a 240 quilòmetres de Medellín, al nord-est d’Antioquia, la localitat ha arribat a produir fins a un 20% de l’or de tot el país.

Segovia / Medellín (colòmbia)Fa més de 30 anys que el poble miner de Segovia (Colòmbia) està pagant l’or amb sang i llàgrimes. No hi ha família minera que no hi hagi enterrat un dels seus, víctima de l’extorsió o de les venjances dels grups guerrillers d’esquerra -les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) o l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN)- o les bandes criminals, amb el suport de l’estat i la multinacional Gran Colombia Gold.

Aquest nucli miner estratègic, amb 40.000 habitants i situat a uns 240 quilòmetres de Medellín, al nord-est d’Antioquia, ha arribat a produir fins a un 20% de l’or de tot Colòmbia. Sota la seva terra hi ha més de mig centenar de mines on es treballa dia i nit. Cinc estan operades per Gran Colombia Gold i al voltant de cinquanta estan en mans dels petits miners.

Ser miner a Segovia no és un ofici sinó una condició de la seva identitat. Des que s’és nen s’està en contacte amb la mina i així, amb els anys, es va guanyant experiència. “Quan sortia de l’escola anava corrent a la mina a portar el dinar als miners i em quedava allà tota la tarda. No vaig passar de cinquè de primària. Volia ser miner com el meu pare”, explica Carlos Mario Álvarez, de 60 anys. “Als 14 anys vaig començar a treballar com a catanguero [que en argot miner vol dir «portador»]. Carregava a l’esquena un cove amb roques extretes de la mina per guanyar uns milers de pesos. Avui sóc l’amo de la meva pròpia mina”, explica orgullós. “He aconseguit el que tinc amb esforç, suor i sang, i ara el govern ens ho vol prendre”, es queixa.

La mineria tradicional, en perill

La reforma de la mineria informal s’ha convertit en el cavall de Troia del govern del president Juan Manuel Santos. El pla busca regularitzar a nivell nacional l’activitat minera, avalar amb títols homologats les societats mineres informals i el desenvolupament sostenible. Entre els objectius mediambientals hi ha l’eliminació del mercuri en l’activitat minera de cara a l’any 2018. No obstant això, per a Álvarez les intencions del govern colombià són unes altres: “Monopolitzar els recursos minerals per vendre’ls a les multinacionals”.

“Les autoritats ens criminalitzen, cataloguen la mineria tradicional com a activitat il·legal, però els criminals són ells perquè volen acabar amb el suport de centenars de milers de famílies que depenen de l’extracció de l’or”, denuncia el miner. “És la nostra forma de vida, és el nostre únic patrimoni i morirem defensant-lo”, afegeix en to desafiant.

De la producció d’or artesanal en depenen no només els miners. També dóna feina als catangueros, les chatarreras (que recullen les restes del mineral per vendre), els transportistes (ja sigui en ruc o motocarro), els negocis de compra i venda d’or i les cantines, on molts miners es deixen el jornal del dia durant tota la nit.

La terra de l’or va atreure els grups armats i les bandes criminals, que han fet del negoci il·legal de l’or una activitat més lucrativa que el narcotràfic. El 82% de les exportacions del preuat mineral provenen de la il·legalitat. Un negoci que genera 7.000 milions de dòlars a l’any, segons les xifres tant de l’Associació Colombiana de Mineria (ACM) com del ministeri de Mines i Energia. Cada societat minera ha de pagar, a les bones o a les males, un percentatge de l’or que s’extreu de la mina a les bandes criminals, que tenen el control de la zona. Només en extorsions, aquests grups il·legals poden arribar a recaptar entre 50.000 i 100.000 dòlars mensuals.

Aquestes bandes estan formades per antics membres de les Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC), els grups paramilitars desmobilitzats el 2006 i que es van enfortir sota el mandat de l’expresident Álvaro Uribe. “Aquí tothom paga la vacuna [pagament extorsiu] al clan Usuga [l’organització criminal més forta de Colòmbia] perquè, si no, te’n vas al forat”, diu resignat el regidor i miner Pablo Gómez. Ara, però, “és la multinacional, amb el consentiment de les autoritats, la que paga a aquests criminals perquè ens amenacin”, denuncia. Gómez revela que des que va començar la guerra amb la multinacional han rebut amenaces directes d’un grup desconegut que es fa dir La Mano que Limpia. “En els primers mesos de l’any hi va haver més de 25 persones assassinades a Segovia. Estem desprotegits. Hem demanat protecció a la policia nacional, però aquí hi ha una absència total de la força pública”, adverteix el regidor, que ha hagut d’enterrar molts companys.

El simbolisme de Segovia

Des de fa uns mesos el poble de Segovia està en lluita amb el govern. La Procuradoria General va interposar una demanda d’empara administrativa a la societat minera El Cogote, una de les mines més grans i més ben organitzades de Segovia, que dóna feina a unes 700 persones. Els miners fan torn dia i nit per vigilar la mina. “No deixarem que ens prenguin la mina per donar-la a la multinacional”, denuncia Dioni Ramírez, president de la mesa administrativa d’El Cogote. “Som una societat legal. Des del 1987 ens vam establir com a empresa. No poden requisar la mina”, insisteix.

Per entendre la situació que viuen avui els miners “informals” de Segovia cal retrocedir a l’any 1978. Fins llavors, i des del 1956, hi operava la multinacional Frontino Gold Mines. El consorci, amb capital nord-americà, es va declarar en fallida aquell mateix any. Com a garantia per poder pagar els seus deutes va lliurar les mines i les instal·lacions als 1.200 miners actius i 700 jubilats als quals havia deixat sense salari ni pensió. Després de la signatura d’un concordat preventiu, la multinacional va permetre als miners segovians seguir explotant les seves mines durant 27 anys, però el 2010 el govern va decidir de manera unilateral donar per liquidat el concordat i va vendre la Frontino a la multinacional Gran Colombia Gold.

Quan la Frontino va abandonar Segovia, la mina El Cogote estava tancada i dinamitada. Amb pic i pala, els miners van cavar túnel rere túnel fins a convertir-la en el que és avui: “Un referent de la mineria” informal, tal com la defineix Víctor Bravo, un dels miners més veterans de la mina. “Nosaltres la vam fer productiva i per això ens la volen prendre. Estan pressionant l’alcalde perquè executi l’empara administratiu. Si cau El Cogote serà el principi de la fi”, adverteix Bravo, abans d’explicar que hi ha sis mines que també tenen una demanda d’empara administrativa.

stats