ENTREVISTA
Misc 28/10/2016

Loretta Napoleoni: “En la crisi dels refugiats, Europa no existeix”

Economista i analista internacional, el seu últim treball tracta dels traficants de persones que mouen els refugiats per mig món

i
Marc Vidal
3 min
Loretta Napoleoni: “En la crisi dels refugiats, 
 Europa no existeix”

BarcelonaL’energia de Loretta Napoleoni és inesgotable. Economista i analista internacional, el seu últim treball tracta dels traficants de persones que mouen els refugiats per mig món. Però la conversa de seguida gira cap a Síria, el Brexit o el duel Clinton-Trump. Ahir va participar a Barcelona en el cicle DO Europa.

Qui són els traficants de persones?

Són una nova criminalitat que és tot el contrari d’una màfia. Estan molt descentralitzats, són grups reduïts, locals, que es formen allà on hi ha la possibilitat de guanyar diners, com amb la gent que volia anar de Bulgària a Alemanya l’any passat.

Les arribades de refugiats a Europa sembla que baixen.

El nombre de persones amb què es trafica no ha baixat. Ha baixat el nombre oficial de refugiats perquè els italians ja no els registren. Però a Lampedusa és increïble, les embarcacions continuen arribant. La immigració d’abans era legal, Merkel va obrir la porta, la gent va marxar, ho vam veure per la tele… Eren legals, però el que no veiem són els il·legals.

Què falla en la crisi dels refugiats?

En la crisi dels refugiats, Europa no existeix. Als EUA hi ha una política clara: Obama va donar permís per treballar a 7 milions d’immigrants irregulars i Trump diu que això no ho vol, que construirà un mur. Hi ha dues polítiques confrontades, però a Europa, res. Merkel va obrir la porta però no es podia arribar a Alemanya perquè Bulgària havia tancat la frontera. És surrealista. La crisi de l’euro es va poder gestionar perquè hi havia el Banc Central Europeu, l’únic que imprimeix diners, però això no passa en altres polítiques.

No bufen bons aires per a Europa…

Ara es bombardeja Mossul, la gent sortirà en massa i ¿on anirà? Després de Nadal tindrem un milió de refugiats més enfilant la ruta cap a Europa. És una bogeria. Per què ho fem? Per vèncer l’Estat Islàmic? ¿Europa vol destruir-se a si mateixa per destruir l’Estat Islàmic? No crec que sigui la intenció. El problema és que els polítics no saben què fan. Obama diu que bombardegem Mossul i tothom diu que d’acord, ningú s’ho pensa. És per això que tinc por de Hillary Clinton i la seva política intervencionista.

A Líbia es va intervenir.

Va ser un fracàs total, com a Síria. I quina és la solució? Bombardegem. Sempre és militar. I Europa què farà? Si els EUA elegeixen Hillary Clinton, Europa farà el que ella digui. Però, al final, els EUA són molt lluny i nosaltres som aquí mateix, a tocar del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica.

No confia en Clinton, no confia en Trump… tenim un problema.

Em preocupa que amb tota la premsa a favor i tot l’establishment al seu darrere Clinton només avantatgi Trump de set punts. Això vol dir que Donald Trump és increïblement popular. Set punts no són res.

Què passaria si guanyés Trump?

Seria la confirmació final que hi ha una fractura entre la gent i l’establishment i, si és això, estaríem davant d’una situació molt similar al que es va viure als anys 30 a Alemanya. No dic que Trump sigui el nou Hitler, però sí que ell va ser elegit en una situació similar.

Som davant d’aquest escenari?

Som davant del populisme i el populisme pot degenerar en una dictadura. I això passa no només als EUA, passa també a Europa. Aquí a Espanya, el PSOE fa Rajoy president, als EUA molts republicans votaran Clinton… L’establishment té por del populisme però el populisme és el que la gent vol, perquè la gent ha comprovat que l’establishment no defensa els seus interessos.

¿A quina estació final ens porta el populisme?

Als anys 20, a la Segona Guerra Mundial. Però la responsabilitat no va ser del nazisme, va ser també de l’establishment. Va ser la República de Weimar qui va imprimir bitllets i va provocar la hiperinflació.

El Brexit és una mala notícia?

No ho crec. El Banc Central d’Anglaterra fa temps que intenta sense èxit apujar la inflació, abaixar el valor de la moneda i apujar els tipus d’interès. El Brexit ho està fent.

Però, políticament, Europa perd pes…

Políticament Europa no existeix. Per què formar part d’una organització que no existeix? A la llarga els britànics hi guanyaran. El problema el tindrem a Espanya, Itàlia, Grècia, França i, al final, també Alemanya.

stats