27/03/2016

L’últim de la Brigada Lincoln

3 min
Delmerg Berg, l’últim supervivent de les brigades internacionals dels Estats Units a la Guerra Civil Espanyola, l’octubre de l’any passat, als 99 anys.

No era conegut, ni famós, però sí un idealista sense fronteres quan era jove i un comunista impenitent tant als 21 com als 100 anys, que és fins on ha arribat. Delmerg Berg, l’últim nord-americà supervivent de la Brigada Abraham Lincoln, que va combatre contra Franco a la Guerra Civil Espanyola, ha mort a Califòrnia als 100 anys. Arribar al centenari el convertí en l’últim dels 3.000 joves nord-americans que es van enrolar voluntàriament a les brigades internacionals per lluitar contra el feixisme.

Comunista irreductible -així el defineix la premsa nord-americana en el seu obituari-, tenia 21 anys quan un cartell de les brigades internacionals li va canviar la vida. Va deixar de rentar plats en un hotel per allistar-se a la Lliga Comunista i embarcar-se cap a la Guerra Civil Espanyola. D’aquells 3.000 joves nord-americans, 800 no tornarien. Van jugar-se la vida per un país del qual sabien ben poca cosa i per un poble que mai havien vist. “Sóc un treballador -va declarar fa poc, el novembre, a un diari de Califòrnia, The Modesto Bee -, era un pagès, estava a favor dels treballadors espanyols i volia anar a Espanya a ajudar-los”.

Homenatge inesperat

La seva mort ha passat desapercebuda, però no per a tothom. Ha merescut l’elogi d’un personatge poc sospitós de simpaties comunistes. El senador republicà John McCain, rival d’Obama a la presidència dels Estats Units el 2008, li ha dedicat un article preciós en què confessa que Per qui toquen les campanes era la seva novel·la favorita i l’heroi de la història, Robert Jordan, el seu ídol literari. Tant Jordan a la ficció com Berg a la vida real van ser uns romàntics que van combatre en una guerra que marcà de manera sinistre els 40 anys següents de la societat espanyola. Mentre els països, amb la coartada de la no-ingerència, deixaven abandonada la República, un grapat de joves de diverses nacionalitats intentaven omplir el buit amb molt entusiasme i potser no tanta eficàcia en aquell conflicte cruel que es va convertir en prolegomen de la Segona Guerra Mundial.

A la novel·la, Jordan mort sacrificant-se pels seus companys; a la realitat, Berg sobreviu i torna a casa, als Estats Units. A les últimes pàgines del llibre, el personatge de Hemingway, ferit, s’adona que només serà un destorb per als seus i elegeix quedar-se i morir per endarrerir l’avanç de les tropes enemigues.

El personatge real, Delmerg Berg, va entrar el gener del 1938 per la frontera francesa, va instal·lar línies de comunicacions per a l’artilleria antiaèria a prop de Barcelona, va participar a la Batalla de l’Ebre i va resultar ferit per bombes italianes que van confondre el monestir on ell i altres soldats s’havien acantonat amb una estació de ferrocarril. El 1939 tornà a casa, als Estats Units, amb prou energia per afiliar-se al Partit Comunista, organitzar els obrers agrícoles i manifestar-se contra la guerra del Vietnam i les armes nuclears.

El senador republicà McCain homenatja el sacrifici i la valentia d’aquells romàntics que van lluitar per una causa perduda motivats per alguna cosa més gran que l’interès propi. I acaba citant John Donne, el poeta que va inspirar el títol del llibre de Hemingway: “Cap home no és una illa, complet en ell mateix… És una part de la Terra… La mort de qualsevol home m’afebleix perquè estic lligat a la humanitat. Per això no preguntis per qui toquen les campanes, toquen per tu”. Aquesta vegada han tocat per Delmerg Berg, l’últim supervivent nord-americà de les brigades internacionals.

stats