Publicitat
Publicitat

ARGENTINA

Macri contra Kirchner: el duel Entre neoliberalisme i peronisme

L’assassinat d’un activista indígena marca les eleccions del retorn de Cristina Fernández

Els argentins en general són molt cabaleros, supersticiosos. Si una cosa els ha portat sort, la tornen a repetir. Potser dur sempre la mateixa samarreta abans d’un partit del Boca Júniors contra el River Plate, o veure l’Argentina de Messi en el Mundial sempre al mateix bar. Precisament per no trencar la cábala, el president de l’Argentina, Mauricio Macri, tancava la campanya de les eleccions legislatives parcials d’avui al mateix poliesportiu “de sempre”, el club Ferrocarril Oeste, un equip de futbol del barri de Caballito de Buenos Aires. És el mateix espai des que fa 10 anys va ser escollit alcalde de la capital. “A tots els que no ens han votat mai els demano que se sumin al canvi”, destacava Macri des d’un escenari de 360 graus envoltat dels seus seguidors.

Macri, president de l’Argentina des del 2015, és el líder de Cambiemos, una coalició de partits de centredreta amb molts punts en comú amb el Partit Popular del president espanyol Mariano Rajoy. I és que Mauricio Macri, sempre que se li demana, reconeix obertament que el seu mirall de canvi polític, econòmic i social per a l’Argentina és el que ha aplicat el PP d’Aznar i Rajoy. El president argentí aspira a una economia del tot oberta, de lliure mercat i amb competència entre empreses per afavorir millors preus. I no li ha tremolat el pols en aquests dos anys que fa que ocupa la Casa Rosada per apujar i molt el preu dels serveis bàsics com l’aigua, l’electricitat i el gas. “Ens hem de dir la veritat. I només amb la veritat podrem afrontar el canvi que l’Argentina necessita. Ja n’hi ha prou de corrupció i d’hipocresia”, recordava Macri al tancament de la seva campanya.

Dos models de país

Tot i que aquestes eleccions són legislatives parcials -es renova la meitat del Congrés i un terç del Senat-, la lectura que se’n fa a l’Argentina és bàsicament la lluita entre dos models de país: el de centreesquerra, del kirchnerisme, i el de centredreta, del macrisme. Una lluita, en definitiva, també per controlar el poder legislatiu, ja que Cambiemos, el partit de Macri, no té la majoria ni a la cambra baixa ni a l’alta, i necessita pactar totes les lleis.

Aquests comicis parlamentaris també són especials per a la líder del kirchnerisme, l’expresidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner. Representen el seu retorn a l’escena política després de vuit anys a la Casa Rosada com a cap d’estat i de dos anys vivint retirada al sud, a la Patagònia argentina. Fernández de Kirchner vol ser la cap de l’oposició i qui “freni els excessos” del govern, segons ella mateixa ha deixat clar al llarg de la campanya electoral. Ara mateix no hi ha ningú que exerceixi a l’Argentina de cap de l’oposició. I ja fa dos anys que el macrisme no té gaires problemes per tirar endavant les iniciatives parlamentàries que considera oportunes. Des del Senat, representant la província de Buenos Aires, l’expresidenta argentina espera convertir-se en la cap de l’oposició.

“Si Perón i Evita visquessin, de ben segur que em votarien!”, exclamava Cristina Fernández davant de milers dels seus seguidors aquesta setmana en el tancament de campanya del seu partit, Unidad Ciudadana, a l’estadi del Racing de Avellaneda. “No volem més que els nostres fills tornin a fer cua a la porta de les ambaixades perquè no hi ha futur al país. Si t’estimes l’Argentina, no votis per les retallades, no votis desigualtat, no votis precarització laboral”, va demanar als argentins l’ex cap d’estat peronista.

Kirchnerisme i macrisme s’acusen mútuament de tots els mals passats i presents de l’Argentina. En aquest sentit, el president argentí no para de repetir que va rebre un estat en fallida tècnica i que tal com estava el país el 2015 -amb una inflació del 40%, un dèficit fiscal enorme, una administració pública gegantina i desproporcionada i un estat que subvencionava el cost de l’energia, entre d’altres- no ha tingut més remei que aplicar grans retallades. D’aquí que el debat a la campanya s’hagi centrat bàsicament entre tornar al model kirchnerista del 2003 al 2015 o bé seguir en el camí del neoliberalisme i el lliure mercat.

En aquest sentit, el politòleg Fernando Ohanessian considera que Macri “no ha acabat de resoldre la qüestió econòmica, però tot indica que li anirà bé a les urnes”. “Li ha anat bé políticament, ha sigut hàbil, ha arribat a acords amb altres forces polítiques per treure lleis sent minoria al Congrés”, remarca aquest analista.

El cas Santiago Maldonado

El que podria tenir un fort impacte en aquestes legislatives parcials és la desaparició a la Patagònia de Santiago Maldonado, un jove defensor del poble mapuche. La família va reconèixer ahir el seu cos, localitzat en un riu de la Patagònia. Un crim perpetrat per la policia i encobert pel govern, denuncia la seva família. El cas Maldonado ha polaritzat encara més els votants d’un model i l’altre. Per als kirchneristes, la desaparició d’aquest jove activista mentre protestava contra les terres que l’empresari italià Benetton té a la Patagònia es tracta d’un cas de desaparició forçada, amb tot el que implica això precisament en aquest país sud-americà.