Macron diu que "probablement" França hauria sortit de la Unió Europa en cas de referèndum

El president francès vol "més sobirania, més democràcia i més unitat" per reformar la UE

¿Un 'Frexit' en paral·lel al Brexit? Potser. Almenys és el que ha afirmat el president francès, Emmanuel Macron, en unes sorprenents declaracions a la BBC. França "probablement" hauria seguit la Gran Bretanya fora de la Unió Europea (UE) si s'hi hagués celebrat un referèndum sobre la pertinença al club de Brussel·les. Ho va dir en una entrevista a la cadena pública britànica, enregistrada fa uns dies amb motiu de la visita oficial que va fer dijous al Regne Unit, i que l'emissora pública ha emès aquest diumenge al programa 'Andrew Marr show', un dels més influents de l'espectre polític britànic.

"Sempre corres un risc quan fas un referèndum com aquest. Només un 'sí' o un 'no' és un context molt complicat", ha dit referint-se als "molts perdedors de la globalització", arran d'una de les preguntes del periodista. Llavors Marr li ha demanat: "Si França hagués celebrat un referèndum, ¿podria haver tingut el mateix resultat?" I Macron li ha contestat: "Sí, probablement. Probablement en un context semblant. Però el nostre context era molt diferent, així que no vull fer cap aposta. Hauria lluitat moltíssim per guanyar". De fet, una de les apostes principals de Macron per guanyar les presidencials de l'any passat va ser la reforma, no només de França, sinó també de la Unió Europea.

En aquest sentit, al llarg de l'entrevista ha tornat a insistir en la seva fórmula per acostar les institucions de Brussel·les als ciutadans europeus i allunyar el fantasma de cap més sortida d'un dels estats membres. La clau, ha dit, és aprofundir en la democràcia. "El que necessitem és una visió molt més protectora de la gent. Europa ha ser una idea que et protegeixi, en l'àmbit digital, mediambiental, d'emigració, de seguretats col·lectives i d'una organització més justa. La meva visió és que [Europa] ha de ser molt més concreta: menys burocràcia, més sobirania, més democràcia i més unitat", ha dit.

Tot i el possible impacte d'aquesta consideració per haver estat feta directament per l'actual president francès, el cert és que l'euroescepticisme és una cosa que també s'ha estès prou els últims anys entre els francesos. En especial sota l'impuls del Front Nacional de Marine Le Pen. Durant la campanya electoral de les presidencials de l'any passat, la candidata populista d'extrema dreta va prometre una consulta en cas de victòria.

La visita de Macron dijous d'aquesta setmana ha estat la primera del nou president francès des que va guanyar les eleccions l'any passat. En parlar a la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst, on va tenir lloc la trobada amb Theresa May, Macron va revelar que França vol aprofitar el Brexit per atraure empreses de l'àmbit financer de la City perquè es traslladin cap a París.

Tot i així, en una concessió i un gest de bona voluntat cap a la 'premier' May abans de la represa de les negociacions entre Brussel·les i Londres, Macron va suggerir que el Regne Unit pot aconseguir un "acord comercial especial" després de Brexit. Però va advertir, tanmateix, que la Gran Bretanya no tindrà ple accés al mercat únic sense acceptar les quatre normes fonamentals: llibertat de circulació de béns, capitals, serveis i persones. El Regne Unit, va insistir, no podrà "triar" els elements que li agradin perquè això suposaria "el desmantellament del mercat únic". "Tan bon punt decidiu no unir-vos a les condicions prèvies [de la UE], no hi pot haver un accés complet. El que és important és no fer que la gent pensi que se'n pot formar part només per a allò que més convingui".