VENEÇUELA
Internacional 20/09/2018

Maduro reprimeix els civils amb execucions i “tàctiques militars”

Amnistia Internacional denuncia excessos contra “l’enemic intern”

Ara
2 min
Un grup de nois obligats a mantenir-se ajupits en una batuda policial, en una imatge que il·lustra l’informe de l’ONG.

BarcelonaEl govern de Veneçuela és en gran part el responsable de l’augment de la violència al país, ja sigui per l’acció directa de policies i militars o per omissió en el seu deure d’investigar i sancionar els crims. Amnistia Internacional va denunciar ahir que les autoritats s’excedeixen en la repressió per combatre els delictes, fins al punt que utilitzen “tàctiques i procediments militars”. La crisi política, econòmica i social que afecta la ciutadania ha provocat una reacció brutal en què l’estat classifica la delinqüència d’“enemic intern” que cal derrotar sense miraments, encara que sigui saltant-se els límits de la llei. A l’informe Això no és vida. Seguretat ciutadana i dret a la vida, l’ONG analitza la situació del país entre el 2015 i el juny del 2017, just quan el chavisme va perdre la majoria a l’Assemblea Nacional, es va fer evident l’enorme polarització de la societat i es van produir les grans manifestacions a favor i en contra del règim de Nicolás Maduro.

Joves i pobres

La mà dura excessiva es tradueix en els “mútiples indicis” que Amnistia diu que ha recollit sobre “execucions extrajudicials” protagonitzades per les forces de seguretat públiques. Segons els seus càlculs, en aquest període analitzat s’han executat més de 8.200 persones, que han passat a engrossir les estadístiques d’homicidis d’un país que se situa com el segon més perillós del món, només superat per Síria. El retrat robot de la víctima d’aquesta violència és la d’un home d’entre 15 i 44 anys, que viu en una barriada pobre. El perfil es completa amb el fet que les morts es produeixen sovint davant la família i s’utilitzen armes de foc contra el cap, el tòrax i el coll. Mortals de necessitat o com “una pena de mort”, ho qualifica Asdrúbal Granados, a qui uns agents li van assassinar un fill.

“El delicte aquí és ser jove, i si s’és humil encara més”, resumeix Claudia Villarreal, a qui la policia va matar el seu fill Luis Leal, de 20 anys. Una altra mare, Aracelis Sánchez, descriu als investigadors d’Amnistia que la policia científica va anar a buscar el seu fill Darwilson Sequera, també de 20 anys, i el van matar mentre ell suplicava per la seva vida: “S’han convertit en màquines de matar”, denuncia.

A aquesta facilitat per matar s’hi uneix la impunitat imperant, que l’ONG situa en el 95% dels casos però d’altres fonts incrementen fins al 98%. En els últims 17 anys, el govern ha presentat fins a 17 plans de seguretat que s’han convertit en paper mullat perquè no han servit per rescabalar les víctimes ni castigar els botxins.

L’exfiscal de Veneçuela Luisa Ortega, que avui viu a l’exili, va denunciar l’any passat centenars d’execucions extrajudicials durant els dispositius militars que ordenava el president Maduro en barriades populars. Però segons el relat d’aquesta antiga chavista, la repressió també adoptava la forma de desallotjaments forçats i robatori de propietats.

stats