Marea humana a Algèria contra el sistema

Centenars de milers de manifestants exigeixen un procés de democratització sense Bouteflika

El poble algerià va expressar ahir de forma clara i contundent el seu rebuig a les concessions fetes pel règim dilluns passat amb la finalitat de posar fi a la crisi política que viu el país magribí. Per quart divendres consecutiu, els carrers de les principals ciutats algerianes van viure unes mobilitzacions massives i pacífiques, un fet sense precedents en les dècades anteriors, marcades per una cruenta guerra civil. Centenars de milers de manifestants van exigir la dimissió del president Abdelaziz Bouteflika i l’obertura d’un procés de democratització que no sigui pilotat pel mateix règim. El pols entre el carrer i el poder s’allarga.

La revolta algeriana es va iniciar fa un mes amb l’anunci que Bouteflika es presentava a un altra reelecció tot i estar greument malalt després de patir un infart cerebral l’any 2013. Des de llavors, el rais no s’ha adreçat directament als algerians, i són comptades les seves aparicions públiques. Com a mesura per apaivagar els ànims, dilluns passat Bouteflika va suspendre les eleccions previstes per al 18 d’abril, va nomenar un nou primer ministre, Noureddin Bedoui, i va prometre l’inici d’un procés de transició en concertació amb l’oposició. Però les mesures més aviat semblen haver tingut l’efecte contrari a l’esperat: en lloc d’afeblir les protestes, les han esperonat.

Les consignes de la protesta
“Volíem una eleccions sense Bouteflika, i ens hem trobat amb Bouteflika sense eleccions”, proclamava una pancarta exhibida al centre de la capital, desbordat malgrat les barreres posades per les autoritats per dificultar-hi l’accés. La nova realitat política ha fet canviar els eslògans dels manifestants, però no la seva determinació. Mentre a les protestes anteriors els manifestants cridaven contra un “cinquè mandat” del president, al poder des de fa vint anys, ahir ho feien contra un “mandat 4,5”. Bouteflika pretén mantenir-se al càrrec almenys fins a principis del 2020, quan, en teoria, se celebraran unes eleccions presidencials havent ja aprovat una nova Constitució democràtica.

El dia anterior a les protestes, Bedoui va assegurar en una llarga roda de premsa que formaria un nou govern tecnòcrata amb una important presència de joves. “Hem entès el missatge de la joventut algeriana i les reivindicacions del carrer”, va manifestar el nou primer ministre, que es va mostrar obert a integrar membres de l’oposició en el seu gabinet, que es farà públic la setmana vinent. Tanmateix, aquest escenari sembla força difícil. Després d’una reunió a la capital, els principals partits i personalitats de l’oposició van criticar amb duresa el full de ruta dissenyat pel règim i van declinar participar tant en el govern com en la conferència nacional que s’ha d’encarregar de redactar la nova carta magna.

Mentre el carrer alça la veu a Algèria, les cancelleries de les principals potències regionals i internacionals guarden un cautelós silenci. L’únic país que s’ha manifestat és França, l’antiga metròpoli i principal centre de la diàspora algeriana. El president Emmanuel Macron ha donat per bones les promeses del règim que hi haurà una transició política, la qual cosa li ha valgut dures crítiques a les xarxes socials per part d’activistes i dissidents del país magribí.