PRÒXIM ORIENT

Marihuana en terres de Hezbol·lah

Els productors veuen amb recel la legalització per a ús medicinal que ha aprovat el Líban

Un regiment de plançons de cànem clandestins custodia els feus de Hezbol·lah a la vall de la Bekaa. Des de fa dècades, el comerç d’haixix surt d’aquesta terra libanesa, fèrtil però alhora marginalitzada i empobrida pels interessos i rivalitats sectàries. Per als habitants de la zona el cultiu de cànem ha sigut la seva única sortida econòmica, un negoci controlat i explotat al mateix temps per Hezbol·lah, que ha fet del tràfic de drogues una de les seves principals fonts d’ingressos.

A la vall de la Bekaa només hi ha una llei: la llei tribal i la fidelitat a Hezbol·lah, que preval sobre l’estat. “Les autoritats ho saben, la policia ho sap, l’exèrcit ho sap, però ningú no vol ni pot solucionar el problema -lamenta un treballador humanitari que coneix bé la zona-. La majoria de plantacions il·legals de marihuana estan controlades per Hezbol·lah”, adverteix. Tenint en compte que dedicar-se a l’agricultura no aporta tant com fer-se lleial a Hezbol·lah -que garanteix un sou de 600 dòlars al mes i serveis socials-, el Partit de Déu té el control social i econòmic d’aquesta regió.

A aquests pobles remots de la Bekaa s’hi arriba per carreteres secundàries sense asfaltar amb punts de control de la milícia proiraniana. El Líban és el tercer productor mundial de la resina del cànnabis, després del Marroc i l’Afganistan. Aquest lucratiu negoci, que genera milions de dòlars a l’any, ha estat tradicionalment en mans, i sota les armes, de dues màfies locals rivals: els Jafar i els Shamas.

Competència del govern

Fins ara n’hi havia prou amb pagar les comissions del 10% o el 15% a les autoritats libaneses perquè miressin cap a l’altra banda, i els suborns a les duanes per prosperar en el negoci. Però des que el Parlament libanès va aprovar al maig una llei per a l’ús medicinal del cànnabis, els clans de la droga temen que, amb la venda legal, el govern es converteixi en el seu principal competidor. “No és que estiguem en contra de la llei, al contrari. El problema és que, amb el negoci legal del cànnabis, nosaltres guanyarem 2.000 dòlars i ells centenars de milions”, denuncia Hamza al Shamas, de 28 anys, que ens rep al porxo de la granja de cànnabis que gestiona.

Els cultivadors de marihuana desconfien de les intencions del govern i sospiten que la seva estratègia és la de monopolitzar la producció de cànem per a ús medicinal. “La nova legislació atorga llicències de cultiu, i les plantes es vendran en la seva totalitat al govern per un preu fixat, molt per sota del que aspirem, perquè després el revenguin a les companyies interessades”, es queixa el Hamza. “És un govern-màfia”, insisteix.

“És la terra dels nostres avis, en què durant generacions hem cultivat el cànem. És la nostra herència i el govern no té per què confiscar-nos-la -exclama-. No és que la nostra generació no vulgui obrir-se al mercat legal de cànnabis, però volem gestionar-lo nosaltres mateixos”, puntualitza.

Noves vies de negoci

A diferència dels seus pares, la nova generació ha estudiat i té accés a internet per documentar-se i descobrir noves vies de mercat. Va ser així com al Hamza se li va ocórrer formar amb alguns dels seus cosins una cooperativa familiar de productes derivats del cànem, que van des de llet fins a fibres tèxtils, totxos i pinso per a animals. Convèncer els ancians del clan Shamas, reticents als canvis i fidels a la llei del carrer de l’ull per ull, sobre la viabilitat del projecte no va ser fàcil. “Quan els vaig ensenyar la llet de cànem, les propietats alimentàries que conté, van comprendre que no veníem paraules sinó una realitat”, recorda el Hamza.

Tradicionalment, la planta del cànem s’ha cultivat exclusivament per fabricar la resina: la resta s’assecava i després es cremava. Però ara aquests nois han mostrat als seus ascendents que es pot fer una gran quantitat de productes alternatius que també són rendibles amb la planta de la marihuana.

La forta crisi econòmica que travessa el Líban és, en aquest cas, un factor que juga a favor d’aquests joves emprenedors de família de narcotraficants. Amb la caiguda del valor de la lliura libanesa -que ha perdut prop del 80% del valor davant del dòlar- els proveïdors compren el quilo d’haixix a menys de la meitat del que pagaven abans, segons els seus càlculs. “Si el negoci del narcotràfic deixa de ser rendible, generarà més violència entre clans rivals”, adverteix el Hamza.

Els terrenys per muntar la cooperativa els van cedir uns familiars fa un any. Allà s’han posat a ajudar-lo des dels cosins petits fins als amics. La llet feta amb les llavors de cànem es ven a escala local i ja han començat a proveir diverses cafeteries bohèmies de Beirut. Entre els cosins, l’Alaa és el que té més idea de mecànica i s’ha posat a fabricar utensilis per desbrossar la planta de cànem. Del màrqueting se n’encarrega el Hamed, que ha estudiat disseny gràfic i ja té a punt un esbós de la marca de l’empresa, que és una espècie de perdiu autòctona que s’alimenta de llavors de cànnabis. “Hi ha un refrany àrab que diu: «No es pot fer iogurt d’un ocell». Nosaltres ho hem aconseguit i molta més gent creurà en el nostre projecte”, anhela el Hamed.