Mark Leonard: "Encara no sabem si tindrem més Europa o més Europes"

Mark Leonard dirigeix un dels centres d'anàlisi de la política internacional més prestigiosos d'Europa. A principis del mil·leni va revolucionar el debat europeu amb un llibre titulat Per què Europa liderarà el segle XXI . La crisi ha allunyat les seves previsions més optimistes.

Qui lidera el s. XXI?

Ningú, i aquest és el problema. Els Estats Units van passar per una crisi d'identitat després de Bush. Barack Obama ha fet una gran feina reinventant un nou lideratge nord-americà per a aquest món post-EUA. La Xina encara no està en posició de responsabilitzar-se del lideratge mundial, i Europa, que tradicionalment garantia la legitimitat de la política mundial, està centrada en els seus propis problemes. Hi ha un buit de poder a escala global.

Cap on va la Unió Europea?

És massa aviat per saber si l'euro s'enfonsarà i acabarà desintegrant tota la unió monetària, o bé si hi haurà un euro més petit amb menys socis però més integrats. També ens podríem trobar que intentant salvar l'euro acabem destruint la unió a 27 estats. Encara no sabem si tindrem més Europa o més Europes.

Però no exclou el fracàs?

El meu ADN europeu és sempre optimista, però hem de reconèixer que els fonaments polítics sobre els quals es va construir la UE s'han trencat. Després del 1945, a la major part de l'Europa occidental es va consolidar una democràcia cristiana a la dreta i una socialdemocràcia a l'esquerra, que es van posar d'acord per construir la unió. Ara moltes d'aquestes forces tradicionals van quedant relegades per nous partits en principi marginals, que comencen a controlar l'agenda política. Ho hem vist amb l'extrema dreta a Finlàndia, Àustria i els Països Baixos i a Grècia amb Syriza. El consens s'ha trencat.

Com es pot construir Europa des de la desconfiança?

No es pot construir un espai comú sense una política comuna. Les decisions s'estan prenent com si fos una autèntica tecnocràcia en què la gent no té res a dir.

Qui les explica als ciutadans?

Ho haurien de fer els polítics de cada país però són ells els que es comporten com a tecnòcrates que prenen decisions a porta tancada, centrant-se només en aspectes tècnics.

¿Hem canviat Merkozy pel triangle Merkel-Monti-Hollande?

El duet Merkozy era un desastre, un tàndem desequilibrat i tancat. Va ser un cop de sort que François Hollande guanyés les eleccions perquè, com a mínim, imposarà un nou model. La pregunta és si Hollande està disposat a defensar més unió política. Monti és un gran home que ha aconseguit capgirar la crisi, però la seva situació política és molt fràgil.

Tem una Europa alemanya?

Si volem una Europa més integrada, cal més control sobre els governs nacionals. El problema és que quan Angela Merkel parla de més unió política, el que imagina és una determinada unió política, tan rígida que podria acabar alimentant el populisme i provocant una crisi encara més greu.

A què juga David Cameron?

Il·lustra el trencament de la política britànica amb Europa. El més curiós és que Cameron és euroescèptic però no vol sortir de la UE. El primer ministre s'ha vist escorat a la dreta per la pressió d'un centenar de tories al Parlament que voldrien trencar ja amb Europa i que cada cop tenen més pes al partit. A més, els conservadors se senten amenaçats en moltes circumscripcions per l'extrema dreta de l'UKIP, encara més euroescèptica que ells. Estan entrant en una espiral dramàtica i autodestructiva.