LA VIDA CONTRA EL CORONAVIRUS
Internacional 15/02/2020

Mascaretes, carrers buits i escoles tancades en un Pequín atemorit

La megalòpoli de vint milions d’habitants encara està molt lluny de tornar a la normalitat

Dolors Rodríguez
4 min
01. Una clienta en un supermercat a la ciutat de Wuhan, epicentre de l’epidèmia.  02. Un venedor de carn a Xangai.  03. Una perruquera arreglant els cabells d’una clienta a Xangai.  04. Treballadors d’un restaurant jugant a cartes a Pequín.

PequínWang Lixue seguirà treballant a casa, sense tornar a l’oficina, la setmana vinent. A l’empresa d’assegurances mèdiques on treballa, en principi la plantilla havia de tornar a la feina de manera esglaonada, primer els que, com ella, no havien sortit de Pequín, i la resta, un cop complerta la quarantena. Però de moment continuaran tots a casa i s’alternaran per anar a l’oficina, i només durant unes hores de la jornada. Així s’evita reunir tots els empleats i es redueixen les possibilitats de contagi. Les videoconferències supleixen les reunions i s’ha habilitat una intranet per estar connectats. La Lixue expressa una opinió generalitzada: “Estic d’acord amb les mesures de quarantena”.

El cas d’aquesta empresa no és una excepció: malgrat que el president xinès, Xi Jinping, ha fet una crida a reprendre l’activitat, la normalitat trigarà a arribar. A la clínica dental on treballa la Paola, una dentista cubana, han enviat la majoria del personal a casa. Treballen sota mínims, ja que les autoritats han suspès tots els tractaments dentals que no siguin d’urgència.

Desinfeccions dels edificis

Algunes grans companyies sí que han reprès la feina sota estrictes mesures de prevenció, que inclouen desinfeccions de les instal·lacions diverses vegades al dia i control de temperatura de tots els treballadors. Els funcionaris del govern també s’han trobat amb normes precises a les dependències oficials, inclosa la màscara obligatòria i la clausura de menjadors perquè no s’hi concentri el personal.

Amb una passejada pels carrers buits de Pequín n’hi ha prou per comprovar que l’activitat es reprèn molt lentament. Excepte els supermercats, les botigues obren amb comptagotes. Tot i que l’administració assegura que el metro va al 50% de la seva capacitat, la realitat és que els vagons estan buits i els pocs passatgers es fan selfies per deixar constància d’un fet tan poc comú en una megalòpoli de més de 20 milions d’habitants. Fa dos mesos el paisatge habitual eren cues al carrer per entrar a les estacions en hora punta, andanes saturades i passadissos on pràcticament es caminava en processó.

La situació és especialment dura per al món de l’oci. Teatres, museus, sales d’exposicions, locals amb actuacions en viu, tot el que impliqui reunir molta gent en un lloc tancat està clausurat. La majoria de restaurants es mantenen tancats i els pocs que funcionen normalment ofereixen menjar per emportar-se. Fins i tot alguns han començat a vendre els productes emmagatzemats a les neveres, com si fossin botigues, per compensar les pèrdues.

A les farmàcies t’atenen des de la porta ajustada, sense permetre l’accés a l’establiment. Si compres medicines per al refredat o la febre has de deixar les teves dades.

Les màscares són obligatòries als llocs públics i això fa pràcticament impossible la interacció normal entre les persones fora dels domicilis.

Controls de temperatura

Per descomptat, hi ha controls de temperatura a tot arreu: metro, centres comercials, parcs i a l’entrada dels blocs de pisos cada cop que tornes a casa. Als edificis tampoc hi poden accedir els repartidors. Els veïns han de sortir al carrer a recollir les seves comandes. En molts casos, tampoc es permeten visites de familiars o amics.

I a Pequín encara no han tornat els milions d’immigrants del camp que treballen a les obres de la ciutat, encara paralitzades. Tampoc les ayis, les assistentes que cuiden criatures i gent gran i netegen les cases. Són majoritàriament de la província de Anhui, al costat de Hubei, epicentre de l’epidèmia. No ho tenen fàcil perquè hauran de passar una quarantena a les petites habitacions que normalment comparteixen a Pequín. I després superar les pors de la família per a la qual treballen.

L’epidèmia també és un repte per al sistema educatiu xinès. La tornada a la normalitat a les aules sembla més llunyana que el retorn a la feina. Per a les escoles ni tan sols hi ha data. De moment l’ensenyament online és la solució. Alguns col·legis internacionals han anunciat que no obriran almenys fins al 20 de març. I ja es parla de retardar el gaokao, l’exigent examen d’entrada a la universitat.

A les universitats de Pequín, amb campus immensos on viuen estudiants i professors, s’ha demanat que no tornin els que van marxar de vacances d’Any Nou. La vida per als estudiants pot ser difícil, ja que s’allotgen en dormitoris. Els menjadors estan tancats.

Luis Filipe Pestana, professor de portuguès a la Universitat Normal de Pequín, és un dels pocs que s’han passat tot l’aïllament dins del campus. L’epidèmia el va obligar a cancel·lar les vacances que tenia previstes al sud de la Xina. Assegura que hi ha poc moviment: “La mateixa universitat ens obliga a fer un registre online diari per saber la nostra situació, que inclou la nostra posició geogràfica”. Però diu que no se sent aïllat. Surt a caminar cada dia i prepara les classes online que començaran el 24 de febrer. En altres universitats no és tan clar. S’especula que a Beida (Universitat de Pequín) o a la Renmin el semestre es retardi fins a l’abril o al maig i s’allargui a l’estiu.

stats