Socialdemòcrates i populistes: d’enemics a aliats a Itàlia

RomaItàlia dona per finalitzat l’experiment populista entre la Lliga i el Moviment 5 Estrelles (M5E) que ha liderat el país els últims catorze mesos. El president de la República, Sergio Mattarella, va encarregar dijous la formació d’un govern al dimissionari primer ministre, Giuseppe Conte, després que els populistes del M5E arribessin a un acord amb els socialdemòcrates del Partit Democràtic (PD) dimecres. Però les negociacions entre els dos nous socis s’anuncien complicades: el PD exigeix desmantellar la política migratòria impulsada per la Lliga de Matteo Salvini, mentre que els grillini reivindiquen la feina feta.

Giuseppe Conte, que va dimitir del seu càrrec la setmana passada després que Matteo Salvini trenqués la coalició amb el M5E per forçar la convocatòria d’eleccions anticipades, va acceptar el nou encàrrec amb reserves, que és la fórmula tradicional, i va anunciar l’inici de les consultes amb tots els grups parlamentaris. “No serà un executiu contra ningú, sinó un govern pel bé dels ciutadans, pel bé del país. Formaré un govern amb la marca de la novetat, que és el que demanen també les forces polítiques”, va assegurar el jurista.

El primer ministre, que ha consolidat el seu lideratge internacional en els últims mesos gràcies a la gestió de la complicada negociació entre Roma i Brussel·les que va permetre evitar un procediment sancionador contra Itàlia per dèficit excessiu, ha assenyalat que treballarà per tornar al país transalpí un paper protagonista en el context internacional, especialment dins de la UE i de l’OTAN.

Còmplices necessaris

La crisi política oberta per Matteo Salvini, que va forçar la caiguda de la coalició de govern amb la intenció de capitalitzar a les urnes l’extraordinari suport popular que constaten tots els sondejos, ha convertit dos enemics aparentment irreconciliables en còmplices necessaris per evitar unes eleccions anticipades en què la Lliga hauria arrasat.

El PD i el M5E semblen haver deixat enrere les acusacions recíproques de ser els responsables dels problemes del país. El partit fundat pel còmic Beppe Grillo i el desaparegut guru tecnològic Gianroberto Casaleggio, que al crit d’“obrirem el Parlament com una llauna de tonyina” va irrompre en la política italiana acompanyat per un exèrcit d’aturats, estudiants i professionals sense experiència política per acabar amb els privilegis de la “casta”, s’alia ara amb el PD, el partit que va governar a Itàlia fins l’any passat.

Grillo i l’actual líder del moviment, Luigi Di Maio, van ser ferris opositors dels dos últims governs socialdemòcrates liderats per Matteo Renzi i Paolo Gentiloni la passada legislatura. Van fer campanya contra la reforma constitucional impulsada per Renzi i es van oposar a la llei que pretenia atorgar la nacionalitat als nens de pares estrangers nascuts al país. Així que van arribar al govern, van desmantellar la reforma laboral i de les pensions de l’anterior executiu. Per la seva banda, el PD ha votat en contra en pràcticament totes les iniciatives parlamentàries dels grillini, des del subsidi de ciutadania fins a la reforma constitucional que preveu la reducció del nombre de parlamentaris.

L’error de Salvini

“És un robatori a la democràcia. Estan intentant entrar per la finestra els que els italians van fer fora per la porta”, va denunciar ahir Salvini, alhora que va convocar el “poble” a manifestar-se als carrers el pròxim 19 d’octubre.

De ser un primer ministre a l’ombra, Matteo Salvini ha quedat relegat als bancs de l’oposició. El líder de la Lliga no comptava amb un pacte entre els seus exsocis i els socialdemòcrats quan va llançar el seu pols al govern de Conte per demanar “plens poders als italians”.

L’exministre de l’Interior assegura que no se’n penedeix i denuncia un complot internacional per justificar el final del seu govern. No obstant això, aquesta setmana, acorralat, va intentar esmenar el seu error oferint a Luigi Di Maio recuperar la coalició amb el líder grillini com a primer ministre. Di Maio, que ja no se’n fia, es va cobrar la seva vendetta fent pública l’oferta desesperada de la Lliga i confirmant el pacte amb els socialdemòcrates.