REGNE UNIT
Internacional 01/05/2018

May, en guerra amb els lords

La ‘premier’ britànica fa front a un maig decisiu per tirar endavant els seus plans sobre el Brexit

Quim Aranda
3 min
May, en guerra amb els lords

LondresLa paciència de sector 'brexiter' més radical del govern britànic ahir va arribar al límit, després que dilluns al vespre la Cambra dels Lords infligís una nova derrota a Downing Street -en porten nou, amb les tres registrades les darreres 48 hores- en la tramitació de la llei del Brexit, peça legislativa clau per completar el procés de retirada del Regne Unit de la Unió Europea (UE).

El ministre de Comerç Internacional, Liam Fox, representant de la dreta més reaccionària del 'cabinet', amb grans connexions amb el lobi armamentista dels Estats Units, ha advertit aquest dimarts els membres de la cambra alta que es guardessin d’intentar “bloquejar la voluntat del poble britànic”, expressada en el referèndum del juny del 2016. I ha afegit: “Crec que ara hi ha un gran debat sobre si una cambra no electa pot frustrar la visió de l’electorat britànic i una legislació procedent de la Cambra dels Comuns”.

La Cambra dels Lords, amb la participació de dinou representants del Partit Conservador, van aprovar per una majoria de 91 vots una esmena que faculta la Cambra dels Comuns a dir l’última paraula sobre l’acord a què Londres arribi amb Brussel·les. En cas que els diputats el refusessin, podrien obligar el govern a tornar a la taula de negociació amb la UE. Fins ara, l’única concessió que havia fet Downing Street era prometre un ambigu “vot significatiu” sobre el pacte final. Però en cap cas el govern acceptava que el Parlament el pogués obligar a més negociacions, ni encara menys a acceptar continuar dins de la Unió fins que no s’aconseguís un compromís satisfactori.

Downing Street ha assegurat que oferiria una “contundent resposta” a l’esmena de la Cambra dels Lords quan el text torni als Comuns, d’aquí tres setmanes. La portaveu de May ha recordat, tanmateix, que resulta “imprescindible que la legislació [la llei final que aprovi el Parlament] ofereixi un bon Brexit, en interès de tothom al Regne Unit”.

Interessos divergents

Aquest, justament, és el principal problema per a Theresa May: que els interessos d’uns i altres són molt diferents. Aquest dimecres el cercle més influent del govern -onze membres: cinc 'brexiters' i cinc pro UE, més May, amb vot de qualitat- es reuneix per definir una posició final sobre la unió duanera en relació a Irlanda i sobre la manera d’evitar el retorn d’una frontera dura entre el nord i el sud de l’illa.

A més de l’advertiment de Liam Fox a la Cambra dels Lords, el ministre n'ha llançat un de més subtil a Theresa May quan ha afirmat: “No crec que puguem continuar a la unió duanera, perquè estaríem en una situació pitjor que l’actual. En una unió duanera amb la Unió Europea hauríem d’acceptar que la UE negociés els termes d’accés al mercat al Regne Unit sense tenir-hi veu”.

Però els conservadors estan molt dividits sobre la qüestió i cada vegada queda menys temps per resoldre satisfactòriament per a tothom el problema de la frontera d’Irlanda. Els factors en joc són molts: el punt de vista de Dublín i Brussel·les, el de Londres i el de Belfast, escindit entre el del Sinn Féin i el del Partit Democràtic Unionista, que dona suport als conservadors.

Abans del 31 de maig May ha de combinar tots aquests elements, fins ara aparcats. I els 'brexiters' temen que, per sortir-se’n, la 'premier' accepti una mena d’unió duanera no nominal però sí factual com a desllorigador irlandès.

El volcà del Brexit i la gran complexitat que implica està a punt d’entrar en erupció. Les conseqüències són imprevisibles.

Ultimàtum dels Comuns a Zuckerberg

En una iniciativa gens usual de la Cambra dels Comuns, el parlamentari Damian Collins, president del Comitè Digital, Media, Cultura i Esports, ha llançat un ultimàtum a Mark Zuckerberg. Collins vol que comparegui davant la comissió per prestar testimoni sobre les 'fake news' i sobre la filtració de dades dels usuaris de Facebook a la companyia Cambridge Analytica, implicada en la possible manipulació de les eleccions nord-americanes del 2016 i en el referèndum del Brexit del juny del mateix any.

Arran de l’escàndol, el comitè ja va convidar Zuckerberg a comparèixer. De moment, s’ha limitat a fer-ho davant del Senat nord-americà. Aquest mes, però, el fundador de Facebook compareixerà al Parlament Europeu i els Comuns volen que el 24 de maig ho faci a Westminster. Com a ciutadà nord-americà, el jove magnat de la xarxa no té l’obligació de fer-ho. Però rebre una citació del Parlament la pròxima vegada que posi els peus en territori britànic i no satisfer-la seria, com a mínim, un error de relacions públiques.

stats