OBSERVATORI DE L’EST

Medvédev, l’hereu en caiguda lliure

Un vespre d’abril del 2011, a Moscou, Aleksandr Varskoi, de 26 anys, explicava acudits en un club juvenil: “¿Sabeu quines són les conviccions eslavòfiles del magnat nord-americà Donald Trump? Que només encarrega prostitutes d’Ucraïna i de Rússia”. El públic va aplaudir tot i que la majoria es preguntava qui era Donald Trump. Varskoi ho sabia molt bé, perquè tenia bona informació; tanta com ingenuïtat a l’hora de processar-la. Li he perdut la pista, però puc assegurar que Aleksandr Varskoi -preferia que li diguéssim Saixa- era expert en seguretat de sistemes informàtics i, per tant, dipositari de coneixements classificats com a estratègics per al règim de Putin. Per això va haver d’estar uns quants anys sense poder sortir de Rússia.

El 2011 el Saixa ja podia viatjar, però s’estimava més fer gresca en un club juvenil els dissabtes al vespre. El dia de l’acudit sobre Trump l’estàvem gravant per a un documental sobre la deriva autoritària del règim de Putin. I al Saixa no li agradava que es digués que al seu país hi havia un règim. Li sonava a estigma, a pervers, a antidemocràtic. Estava convençut que el mandat de Vladímir Putin -que llavors ocupava el càrrec de primer ministre fent tàndem amb Dmitri Medvédev, que era el president del país- era el millor que li havia passat a Rússia en dècades. Veia Putin com un líder providencial i una benedicció, i entenia que culminaria la seva obra associant-se amb Medvédev i nomenant-lo hereu.

Per això el Saixa s’havia fet militant de Causa Correcta, un grup que donava suport a Medvédev com a alternativa de futur. Putin se n’aniria segur -deia el Saixa- i es quedaria Medvédev, tot un liberal, un home avançat que havia compartit taula amb Obama en una hamburgueseria de Washington, el jove i radiant president que Rússia es mereixia. “És que els occidentals no ho voleu admetre -insistia rialler el Saixa-. Necessitàvem que Putin ens fes de pare -la P de papa -, però ara ell mateix vol posar fi a aquest rol; és el moment de Medvédev -la M de mare -, que ha de fer de Rússia una societat oberta”. Al cap de menys de sis mesos, Medvédev anunciava que el candidat a les presidencials del 2012 seria Putin i que ell passaria a ser primer ministre.

Pèrdua de suport

No he aconseguit localitzar el Saixa per copsar com ha anat entomant tanta decepció, especialment la dels últims cinc anys: Putin fent de padrastre dels contes de terror i Medvédev arraconat en una mena de maternitat resignada. Un polèmic sondeig del centre Levada -l’únic independent que queda a Rússia- alertava l’abril passat que el 45% dels russos estaven d’acord que el primer ministre dimitís o fos cessat. Precisament les grans manifestacions que des del març anuncien el naixement d’una nova oposició russa han posat Medvédev en el punt de mira com a prototip de polític corrupte. Natàlia Timakova, la portaveu del primer ministre, no es cansa de dir que Medvédev no fa cas dels sondejos, tot insinuant que l’enquesta de Levada és una falsedat. Aleksandr Varskoi, que ja deu tenir 32 anys, ha viscut prou sobresalts per adonar-se que potser sí que viu en un règim cada cop més esquerdat.