CRISI A EUROPA
Internacional 05/01/2015

Merkel veu un euro sense Grècia

Alemanya entra en la campanya hel·lena i diu que la sortida “és inevitable” si guanya Syriza

Marta Rodríguez
4 min
EUROPA, ALTRE COP PENDENT DE GRÈCIA 
 Europa mira expectant cap a Grècia, que el 25 de gener es juga part del seu futur en unes eleccions en què de moment les enquestes donen com a vencedor Alexis Tsipras, líder de Syriza, que ha anat modulant el seu discurs. La formació d’esquerres promet pagar el deute però després de renegociar les condicions i d’establir una “clàusula de creixement”.

BarcelonaHi hauria euro sense Grècia? La pregunta plana sobre l’eurozona des que fa sis anys el deute públic grec es va disparar tant que el govern es va veure abocat a aixecar la mà per demanar ajut financer. El 2009 els fonaments de Brussel·les van tremolar davant la possibilitat que els hel·lens haguessin d’abandonar la moneda única i tornar al seu dracma. Angela Merkel i el Banc Central Europeu van fer mans i mànigues per mantenir el club de l’euro. La por era que la sortida d’un company de viatge acabés amb un reguitzell de baixes de països com Irlanda, Portugal i Espanya, la cinquena economia de la Unió Europea. Entrats en la segona meitat d’una altra dècada, el 2015 s’estrena amb un tímid creixement econòmic a la regió, noves incorporacions (Lituània, des de l’1 de gener) i mecanismes legals per protegir-se i reaccionar més ràpid en cas d’un nou terratrèmol financer, com el Mecanisme Europeu d’Estabilitat, un fons per injectar liquiditat als socis que ho necessitin.

“El perill de contagi avui ja és molt limitat”, respiren ara des de Berlín. Les polítiques d’austeritat han frenat les pors que el sistema euro acabés amb les costures descosides per un efecte dòmino dels països rescatats. Per això des d’Alemanya i Brussel·les comencen a pensar que la pèrdua d’un soci afeblit com Grècia no perjudicaria el conjunt.

Globus sonda

El setmanari alemany Der Spiegel apuntava ahir que a Alemanya ja es plantegen el sistema euro sense Grècia. Hores després de la publicació, el govern d’Angela Merkel es reafirmava en la seva voluntat que els grecs continuïn en l’òrbita de l’euro i, fins i tot, fonts oficials asseguraven que estan convençudes que, en una eventual victòria de Syriza, es mantindrien els termes compromesos per tornar el deute.

Malgrat el desmentiment a “la indiscreció intencionada”, com la va titllar el líder de L’Esquerra alemanya, la notícia va fer forat. La campanya electoral grega no es juga només dins de les fronteres del país sinó també en els despatxos berlinesos i brussel·lesos. No cal ser un expert per associar aquest anunci encobert precisament amb Syriza, el partit de l’esquerra alternativa a qui totes les enquestes donen com a guanyador a les pròximes eleccions anticipades de Grècia, el 25 de gener. Syriza és sinònim d’acabar amb els programes d’austeritat que han abocat a la pobresa extrema més d’un terç dels grecs. Si més no, el debat de si la moneda única sobreviuria sense Grècia torna a estar viu, com ho va estar a l’inici de la crisi.

La publicació setmanal cita fonts anònimes pròximes a l’executiu de Merkel. La sortida de Grècia serà “inevitable” en cas que la formació d’Alexis Tsipras arribi a la presidència del país gràcies a les seves promeses de renegociar les condicions del deute i acabar amb les retallades socials que va començar el Pasok i que en l’última legislatura han continuat els conservadors de Nova Democràcia, en coalició amb els socialistes. Els dos partits estan en hores baixes, sobretot els socialistes, que acaben de patir un cop dur amb la marxa de l’històric Iorgos Papandreu, el primer ministre que el 2009 va rubricar el rescat i les retallades, i que ara ha fundat un nou partit.

Enmig d’aquesta campanya, un altre mitjà alemany, el Frankfurter Allgemeine,assegurava la setmana passada que, de mitjana, Grècia paga uns interessos pel seu deute públic inferiors que els d’Alemanya, segons els seus càlculs basats en fonts de la troica, el grup format pel Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional, que fixa les condicions financeres de l’eurozona. Així, els bancs carreguen el 2,4% a Atenes, pel 2,7% a Berlín en concepte d’interessos.

La informació no és innòcua perquè dispara contra la línia argumental de Syriza, que defensa que es cancel·li una part del deute i es renegociï amb els creditors un descompte per respirar, després de demostrar que, malgrat els durs ajustos, el deute públic s’ha incrementat en un terç des del 2009.

Enquesta

Euro i Syriza però amb Samaràs. És el que volen els ciutadans grecs, segons una enquesta que va publicar ahir el diari Eleftheros Typos, elaborada just després que el primer ministre Andonis Samaràs dissolgués el Parlament a finals d’any. El sondeig revela una clara voluntat de seguir dins de la moneda única. De fet, el 74,2% dels enquestats asseguren que volen mantenir-se a l’eurozona “a qualsevol preu”, 10 punts més que els que s’expressaven així el maig del 2013. Només el 24,1% són reticents a seguir així.

L’enquesta atorga a la formació d’esquerres el 30,4% de la intenció de vot, 3,1 punts per davant del 27,3% que aconseguiria Nova Democràcia, actualment al govern. El resultat suposa un lleuger descens de les simpaties que desperta Syriza, ja que fa tan sols unes setmanes es distanciava dels conservadors en 3,4 punts. Segons aquest sondeig, els socialistes del Pasok quedarien en la sisena posició amb tan sols el 3,5%, mentre que Alba Daurada, d’extrema dreta, aconseguiria el 3,8% dels sufragis.

Però, malgrat la hipotètica victòria de Syzira, l’enquesta apunta que els grecs prefereixen com a primer ministre el líder de Nova Democràcia i candidat a la reelecció, Andonis Samaràs, amb el 41% dels vots. El jove Alexis Tsipras es quedaria amb el 33,4% dels suports. La batalla és en el 15% dels indecisos.

stats