Angela Merkel i François Hollande van augmentar ahir la pressió als països de la Unió Europea perquè assumeixin un repartiment solidari dels refugiats que arriben al continent. El president francès va expressar des de París, de manera dràstica, que sense una política conjunta de refugiats a la UE es podria produir un retorn a les fronteres nacionals. Sense regles clares “estaríem sens dubte al final de Schengen”, va advertir Hollande, mentre exigia, a més d’un mecanisme “obligatori” de distribució dels refugiats, la creació de centres d’acollida en els països d’origen i de trànsit “a l’altra banda del Mediterrani”. Si no, va avisar, Europa s’exposa a una “crisi humanitària gegant”. Abans que la Comissió Europea proposi demà fixar un sistema de quotes per a l’acollida de refugiats sirians a la UE, França va comunicar ahir que està preparada per rebre’n 24.000 en els dos pròxims anys.

També Alemanya compleix amb els seus deures o fins i tot va més enllà. Merkel va exigir “un esforç” a la UE, alhora que va advertir que “el temps corre i urgeix una solució conjunta”. Durant el cap de setmana passat només a l’estació principal de trens de Munic hi van arribar gairebé 20.000 refugiats i 10.000 més s’hi van sumar ahir, segons càlculs del govern bavarès. Davant d’aquesta situació, Merkel va reprovar que alguns estats membres de la UE, sobretot de l’est, es neguin a donar suport als refugiats.

“Som una Europa de valors”, va recordar la cancellera, que va exposar que Berlín ha acordat destinar 6.000 milions d’euros per fer front a l’onada de refugiats. El govern incrementarà la partida pressupostària en 3.000 milions d’euros el 2016 i, a més, els estats federats i els municipis alemanys rebran 3.000 milions més. Merkel ni tan sols va descartar que el cost dels refugiats pugui elevar-se als 10.000 milions d’euros l’any que ve.

La CDU/CSU de Merkel, els seus germans bavaresos de la CSU i els socialdemòcrates de l’SPD van aprovar durant la cimera governamental de diumenge a la nit a Berlín mesures per contractar més personal que ajudarà a afrontar “el desafiament més gran des de la reunificació”. Es contractaran 3.000 policies més i també 2.000 funcionaris extra per accelerar els processos de sol·licitud d’asil i per reduir l’excés de burocràcia. Alhora, Berlín crearà 150.000 places en centres d’acollida de refugiats que, amb l’hivern ben a prop, han de tenir unes condicions més òptimes que fins ara.

Enduriment del procés d’asil

Però mentre el govern de Merkel promou més diners, més personal i més centres de primera acollida, també endureix la reglamentació per aconseguir l’asil. Berlín amplia la declaració de països segurs a Kosovo, Albània i Montenegro, amb la qual cosa els seus ciutadans tenen ben escasses opcions d’obtenir-hi asil. I els refugiats que tinguin èxit amb la seva sol·licitud rebran menys pagues econòmiques a canvi de rebre més prestacions en materials.

La Comissió Europea proposarà demà que Alemanya aculli 31.443 dels 120.000 demandants d’asil arribats a Hongria, Itàlia i Grècia. França n’assumirà 24.031 i Espanya hauria d’acollir-ne 14.931 en el sistema de distribució que presentarà Brussel·les. El repartiment, però, només es podrà dur a terme un cop els refugiats hagin sigut identificats i s’hagin pres les seves empremtes dactilars, va avisar la CE.

La Gran Bretanya, un dels països que més s’oposava a acollir refugiats, va anunciar ahir que deixarà viatjar al seu territori 20.000 sirians durant cinc anys. Londres va precisar, però, que els nouvinguts procediran de camps de refugiats de països fronterers amb Síria, amb la qual cosa no inclouran persones que ja siguin en territori europeu.