Angela Merkel viatja avui a Kíev per primer cop des de l’esclat del conflicte ucraïnès. La seva visita al president Petró Poroixenko, al primer ministre Arseni Iatseniuk i a alguns alcaldes del país té un alt component simbòlic no exempt de riscos. La cancellera alemanya, que sempre mesura fins a l’extrem els seus passos fins al punt que sovint s’exposa a la crítica per immobilisme, s’ha avingut a donar un senyal clar que, mentre l’exèrcit ucraïnès manté una sagnant lluita a l’est del país contra els separatistes pro-russos, Alemanya -país clau de la UE- manifesta el seu suport al govern de Kíev.

Aquesta és la interpretació que fa de la visita el ministre d’Exteriors ucraïnès, Pavlo Klimkin, mentre emfatitza que la visita de la política més poderosa d’Europa es produeix tot just la vigília de la diada nacional ucraïnesa en què es commemora la declaració d’independència del 24 d’agost de 1991 sobre la Unió Soviètica.

Òbviament Merkel és conscient de la instrumentalització que es pot fer de la seva visita, però sembla que assumeix el disgust d’una Rússia que, d’altra banda, és un enorme soci econòmic i comercial d’Alemanya. ¿Com és que la moderada cancellera es mostra aquest cop tan decidida a solidaritzar-se amb Ucraïna a risc de ferir la susceptibilitat russa?

D’una banda, el president Vladímir Putin tampoc s’ha avingut durant les últimes setmanes a prioritzar l’establiment de ponts diplomàtics i no ha tingut miraments a l’hora de provocar situacions de conflicte que satisfessin les seves ambicions d’estendre el domini geopolític de Moscou. I tot això malgrat que Merkel li ha trucat -una trentena de vegades-, igual que ha fet amb Poroixenko, per instar-los infructuosament a pactar una treva i a establir un control fiable a la frontera entre Ucraïna i Rússia. Putin i Poroixenko, per cert, han anunciat que es reuniran a la capital bielorussa, Minsk, tres dies després de la visita de la cancellera a Kíev, en el marc d’una cimera de la Unió Duanera Euroasiàtica. Aquesta seria la primera trobada personal entre els dos caps d’estat des que al juny es van veure amb la mediació de la mateixa Merkel i del president francès, François Hollande, amb motiu del 70è aniversari del desembarcament de les tropes aliades a Normandia.

D’altra banda, és ben possible que la líder alemanya torni a trucar a Putin abans d’aterrar a Kíev per exposar-li els seus esforços d’intermediació. Al capdavall, el ministre d’Exteriors alemany, Frank-Walter Steinmeier, ha estat ja diversos cops a la capital ucraïnesa d’ençà de l’inici de la crisi i diumenge passat va rebre a Berlín els seus homòlegs de Rússia, Serguei Lavrov, d’Ucraïna, Pavlo Klimkin, i de França, Laurent Fabius, sense que la reunió servís per avançar gaire.

L’objectiu: un alto el foc durador

Ara Merkel vol agafar les regnes tot i el risc que les moltes expectatives creades per la seva visita a Kíev acabin igualment en no res. “L’objectiu més important per al govern alemany és aconseguir un alto el foc durador dels dos bàndols, un requisit previ perquè es pugui iniciar un procés de pau”, va resumir ahir el portaveu del govern alemany, Steffen Seibert.

Alemanya s’ha decidit a fer una mena de contrapès davant Rússia tant pel que fa a Ucraïna com pel que fa a altres països exsoviètics. El primer viatge que va fer aquest dilluns Merkel després de tornar de vacances va ser cap a la capital letona, Riga, on va prometre una presència més forta de l’OTAN als estats bàltics, si bé va declinar les exigències d’aquests països de l’Est europeu de situar-hi un estacionament permanent de soldats de l’Aliança, cosa que hauria expressat una exagerada desconfiança amb el Kremlin.

És evident que Merkel ha endurit la relació amb el president rus i, tot i que Alemanya és un dels països que més es pot ressentir del veto del Kremlin a la importació de productes occidentals -6.000 empreses alemanyes treballen allà-, la cancellera amenaça d’intensificar la política de sancions a Moscou.

Alemanya sembla que ha triat un camí nou d’ençà de la fi de la Segona Guerra Mundial i que assumeix més intervencionisme internacional. Berlín considera la UE una projecció del seu propi poder i per això s’ha activat decididament per evitar que Ucraïna, un país amb vocació europea, caigui davant la pressió de Rússia. Per tot això es planta avui Merkel a Kíev.