Merkel alerta del nou antisemitisme 80 anys després
La cancellera crida a la tolerància zero davant la violència contra comunitats per la seva ètnia o religió
BarcelonaVestida de negre a l’estrada de la sinagoga de Rykestrasse a Berlín, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va fer ahir un emotiu discurs en què va alertar del ressorgiment de l’antisemitisme a Alemanya, just quan es commemora el 80è aniversari de la Nit dels Vidres Trencats o Kristallnacht. “Avui està ressorgint de nou la vida jueva al nostre país, i això és un regal inesperat després de la Shoah”, va dir, fent servir el nom hebreu per a l’Holocaust. “Però també estem veient un antisemitisme preocupant que amenaça els jueus al nostre país de manera cada cop més oberta, tant al carrer com a internet”, va afegir la cancellera.
En un moment d’augment de l’extrema dreta al país, el discurs de Merkel agafava especial significació en ser pronunciat des de l’altar de Rykestrasse, una de les 1.400 sinagogues que van ser incendiades la fatídica nit del 9 de novembre del 1938. La massacre i saqueig de les comunitats jueves que aquella nit es va estendre per tot Alemanya -i també per Àustria- va marcar l’inici de la persecució als jueus impulsada pel govern nazi que desembocaria en l’Holocaust. Merkel va definir ahir l’Holocaust com “la màxima ruptura de la civilització”.
“Treballem junts perquè una cosa com el que va passar fa 80 anys no es repeteixi mai més”, va dir Merkel a la sinagoga, i va remarcar que l’estat “no pot mostrar cap tolerància quan algú és atacat a causa de la seva fe o del color de la seva pell”. En aquest sentit, va recordar que alguns dels actes violents que van gestar la violència desfermada la Nit dels Vidres Trencats no havien sigut perseguits amb contundència. “Allò que al principi estava penalitzat per la llei va començar a ser tolerat i després fins i tot va començar a ser una conducta desitjada”, va dir la cancellera, que va recordar l’assassinat del ministre d’Exteriors alemany, el jueu Walter Rathenau, el 1922, o els pogroms d’Hamburg del 1923.
Merkel també va demanar tolerància zero contra els intents de l’extrema dreta de culpar tota la comunitat musulmana de la violència del terrorisme islamista. És, de fet, la decisió de la cancellera d’acollir un milió de refugiats musulmans el 2015 el que va generar un creixement del partit xenòfob d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), que ha aconseguit entrar al Parlament alemany (i ara també a tots els Parlaments regionals).
Al mes de setembre les imatges de neonazis amb el cap rapat perseguint immigrants -als quals acusaven de ser responsables de l’apunyalament d’un home- a Chemnitz van commocionar el país. Els manifestants d’ultradreta també es van enfrontar a la policia i van atacar un restaurant jueu. “Aquesta forma d’antisemitisme ens recorda l’inici dels pogroms”, va dir Merkel.
Crítiques a l’AfD
De fet, una tercera part dels alemanys creuen que l’antisemistisme a Alemanya avui és “alt” o “molt alt”, segons una enquesta feta pública ahir per la televisió pública alemanya ZDF. Merkel va remarcar que vivim una era de canvis profunds en què molta gent se sent deixada enrere: “En temps com aquest, sempre hi ha el perill preocupant que els que donen respostes senzilles en reacció a aquestes canvis i dificultats resultin atractius. I les respostes senzilles sovint van acompanyades d’un llenguatge brutal”, va dir la cancellera, en una al·lusió velada a l’AfD, i va advertir que quedar-se “en silenci i no fer res” davant dels atacs violents “significa, al cap i a la fi, unir-t’hi”.
