Merkel reclama enfortir una Europa amenaçada pels "egoismes nacionals" amb un exèrcit propi

La cancellera diu al ple del Parlament Europeu que l'actual sistema de defensa no és eficient

Una altra prova de la divisió i crisi d'identitat que pateix la Unió Europea és la reacció al discurs que la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha tingut aquests dimarts al ple del Parlament Europeu d'Estrasburg. Els més europeistes s'han posat drets per ovacionar-la després d'un parlament en què ha carregat contra els "egoismes nacionals" que, de fet, són els que al mateix temps l'esbroncaven. ¿Les claus per a l'Europa més forta que demana la cancellera? Un exèrcit comunitari, un consell de seguretat i una política fronterera homogènia. Les escridassades i els aplaudiments s'han repartit en la mateixa dosi.

La cancellera està de sortida, i això s'ha notat en la vehemència del seu discurs, que ha sigut contundent contra Trump, Itàlia, Turquia i els partits i governs més euroescèptics, però també amb un punt d'autocrítica. "Alemanya no sempre ha sigut exemple", ha reconegut després de demanar a Europa que "superi els egoismes nacionals". L'encara líder de la primera economia d'Europa ha reclamat que, ara que la Unió està en entredit, es doni una resposta conjunta i s'aprofundeixi en la coordinació política a través de la defensa i la política exteriors. Merkel tanca files amb el primer ministre francès, Emmanuel Macron, que ja havia posat sobre la taula la proposta de crear un exèrcit europeu complementari al de l'OTAN davant de la creixent desconfiança que desperta Trump als Estats Units. 

Merkel s'ha assegurat que parlava de crear un exèrcit després de parlar de la tolerància i la diversitat, però ho ha dit amb contundència. "Un exèrcit demostraria que entre els països d'Europa no hi pot haver una guerra, i no és contrari a l'OTAN sinó complementari", ha recalcat. La seva proposta ve acompanyada també de la creació d'un consell de seguretat europeu que tingui una composició rotant entre els membres de la UE i que serviria per fer de contrapeu a la creació d'aquest exèrcit. 

La demostració més evident de la falta d'unitat que Merkel ha instat a corregir és el Brexit, però la següent és la gestió de la crisi migratòria i de refugiats. Alemanya ha sigut durament criticada per obrir fronteres i aquesta ha sigut una de les raons per a l'auge de les forces d'ultradreta tant al país de la cancellera com en alguns dels seus veïns. "Vam trigar massa a entendre que és feina de tots", ha dit en referència a la crisi dels refugiats.

Més enllà de les provades mancances en la gestió dels refugiats en les seves pròpies fronteres i territori, la posició d'Europa en aquest problema humanitari està cada cop més debilitada després que Àustria, Bulgària i Hongria hagin rebutjat signar el pacte mundial de l'ONU per a la protecció de migrants i refugiats. Merkel ha avisat tots aquests països (i d'altres, com Polònia, que van en la mateixa direcció) que els seus posicionaments debiliten el conjunt de la Unió. Però també ha avisat països com Espanya, que no vol cedir competències a Europa en matèria de gestió de fronteres. És hora de crear Frontex, ha dit, avisant que "és hora de cedir competències nacionals". 

Merkel n'ha tingut per a tots. Per a la Hongria d'Orban, a qui ha avisat que "qui retalli els drets individuals i la llibertat d'expressió" posa en perill tots els països d'Europa, però també per a Itàlia,  a qui –sense dir-ho explícitament– ha considerat un risc per al conjunt de l'eurozona. "El nacionalisme no pot tornar a prevaldre a Europa", ha conclòs defensant la Unió com a garant de la pau i l'estabilitat. Això sí, com a cap d'un estat poderós també ha deixat caure que "no tots els problemes a Europa són problema d'Europa".