Internacional 11/04/2015

Merkel es fa gran i fa petit el seu partit

La cancellera compleix 15 anys com a presidenta de la CDU, sense relleu a la vista

Isaac Lluch
3 min
La cancellera alemanya, Angela Merkel, té el suport del 60% dels votants, segons les enquestes.

Munic“Digui’m, senyora Merkel, ¿si vostè no s’hagués decidit per la política i no hagués anat a parar a la Unió Democratacristiana (CDU), què li hauria faltat al seu partit?”, li van preguntar un cop a la cancellera alemanya. “Li hauria faltat jo”, va bromejar.

Sovint rere les bromes s’hi amaguen grans veritats, i ara que es commemoren els 15 anys de Merkel com a presidenta de la CDU, ningú es pot imaginar una Unió Democratacristiana sense la seva líder. Ella s’ha convertit en el partit. Quinze anys després la CDU ho ha fiat tot a la imatge de la cancellera, que s’ha agegantat tant -si a Alemanya s’escollís directament el cap de govern ella aconseguiria el 60% dels vots, segons les enquestes- com s’ha empetitit la del seu partit.

El 10 d’abril del 2000 la CDU va tornar a posar el comptador a zero. Cinquanta-cinc anys després de la seva fundació, el partit conservador estava prop de la fallida: havia perdut les eleccions; el seu etern líder, Helmut Kohl, havia caigut en el descrèdit amb l’escàndol de les donacions; el seu successor, Wolfgang Schäuble, actual ministre federal de Finances, estava també amb l’aigua al coll, i va emergir Angela Merkel per guanyar amb gairebé el 96% dels vots a la presidència del partit. Eren temps en què la CDU tenia un perfil marcadament neoliberal i conservador. Les parelles homosexuals eren inacceptables, la doble nacionalitat també i l’energia nuclear era considerada tecnologia moderna. Merkel, que el desembre del 1999 va passar comptes amb Kohl per distanciar-se de l’afer de les donacions econòmiques al partit, va prometre una alenada d’aire fresc com a reformista i ha acabat modernitzant-ho tot, fins i tot ella mateixa.

En 15 anys “Merkel ha tret la pols a la CDU”, com va resumir en un editorial el Süddeutsche Zeitung : s’ha suprimit l’obligació del servei militar; amb subvencions als pares i drets legals sobre places de llar d’infants s’ha produït un canvi en la política familiar; després de la catàstrofe de Fukushima el partit s’ha acomiadat de l’energia nuclear; un líder democratacristià obertament homosexual ha governat Hamburg; s’ha presentat el primer ministeri d’Integració i la primera ministra amb arrels estrangeres, i un president del país, Christian Wulf, va pronunciar la frase històrica “L’islam pertany a Alemanya”. Al mateix temps, Merkel ha parat els peus de manera contundent a la dreta euroescèptica del nou partit Alternativa per a Alemanya (AfD) i al moviment islamòfob de Pegida.

Per damunt del bé i el mal

La cancellera alemanya no ha dubtat a créixer cap a posicions de centre amb polítiques clarament socialdemòcrates. La quota femenina a les grans empreses és una realitat, el salari mínim interprofessional ja és al mercat laboral i el tema de la immigració és clau. Merkel sap copsar els temes que ha d’incloure a l’agenda amb un pragmatisme allunyat dels conflictes ideològics, que la situen per damunt del bé i del mal i de l’eix esquerra-dreta. L’èxit de Merkel, però, sembla a costa del seu propi partit. Des del 2005, quan va erigir-se en cancellera, la CDU ha entregat sis governs regionals, i de 12 executius d’estats federats dels quals formava part ara només participa en 7. Els democratacristians han de debatre tant sobre aquesta feblesa com sobre la incapacitat de suplir Merkel, l’era de la qual, esclar, només finalitzarà quan ella vulgui.

stats