Més de dos mil morts al Mediterrani des del gener

BarcelonaMés de dos mil immigrants han mort al Mediterrani intentant arribar a Europa aquest any, segons va denunciar ahir l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). La dada confirma que es tracta de la via més perillosa del món per als que fugen de la guerra, la persecució o la misèria. En el mateix període de l’any passat s’hi van deixar la pell 1.607 nàufrags que buscaven la seguretat europea (3.279 persones van morir al Mediterrani el 2014).

El canal de Sicília, entre Líbia i Itàlia, continua sent la ruta que concentra més morts. Itàlia rep uns fluxos semblants als de Grècia (97.000 persones i 90.500, respectivament), però la ruta del Mediterrani central és molt més perillosa que la que uneix la costa turca amb les illes gregues: mentre 1.930 immigrants han mort intentant arribar a Itàlia els últims sis mesos, les víctimes registrades a les costes gregues són 60. A l’estret de Gibraltar s’hi han registrat 18 morts.

Les dades responen només a les morts que s’han pogut identificar i l’OIM alerta que hi pot haver embarcacions o persones que hagin desaparegut sense deixar cap rastre. L’última tragèdia es va viure la setmana passada, amb la mort de 21 persones en tres embarcacions abans que els trobessin els equips de rescat. Segons els testimonis d’un dels vaixells sinistrats, entrevistats pels equips de l’OIM, les víctimes van morir de set i calor després que el capità fes servir l’aigua disponible al vaixell per refredar el motor.

Una altra història d’horror és la mort d’una nena siriana d’onze anys per un coma diabètic després que els traficants de la pastera robessin la seva medicació. El seu pare va explicar a la policia de Siracusa que no va tenir més remei que abandonar el seu cos al mar.

Els països d’origen dels nàufrags del Mediterrani evidencien la naturalesa política de la crisi. De les 188.000 persones que han arribat a Europa en els últims sis mesos, gairebé 45.000 provenen de Síria, immersa en la guerra més cruenta d’aquest segle. La segona nacionalitat d’origen és Eritrea, el petit estat africà sotmès a una dictadura de ferro. A continuació hi ha els afganesos, els nigerians i els somalis, colpejats per la violència dels estats i de grups jihadistes com Boko Haram.

Tots ells són potencials candidats a l’asil, però la inexistència de portes d’entrada legal a Europa des d’aquests països els impedeix acollir-se efectivament a les figures de la protecció internacional prevista a les lleis europees.

“És inacceptable que al segle XXI la gent que fuig de la guerra, la persecució, la misèria i l’erosió de la terra hagi de passar per experiències tan terribles als seus països d’origen, durant el viatge i després morir a les portes d’Europa”, lamenta en un comunicat William Lacy Swing, director de l’OIM.

El periple del Kelvin

Darrere les xifres s’hi amaga el drama humà. Com el cas del Kelvin, un jove nigerià que va ser rescatat amb la seva família per un vaixell que Metges Sense Fronteres ha noliejat per participar en les tasques de salvament marítim. El jove va fugir de Nigèria i va travessar el Níger per arribar a Líbia, on va néixer el seu fill, que ara té tres mesos, i que va viatjar amb ell i la mare en una pastera inflable. “A Líbia no hi ha drets humans. Ningú va atendre la meva dona en el part i a mi em tractaven com un animal: pel carrer em robaven, em van trencar el passaport i em van tancar un mes a la presó. Tot el que he vist des de Nigèria fins a Líbia és insuportable. No hi ha condicions dignes de vida, no hi ha futur, no hi ha somnis. Només patiment”, resumeix.

El Kelvin diu que mai hauria volgut arriscar la vida del seu fill en una pastera, però afegeix: “Crec que a Europa s’acabaran els nostres problemes. Allà tracten la gent com a humans”.