Cossos sense vida amuntegats, tant d’adults com de nens, cares plenes de sang i expressions de desesperació. Les fotografies que arribaven ahir des de Síria evidenciaven l’enèsima tragèdia en un conflicte que ja fa més de quatre anys que dura i que sembla que no té final. Almenys 82 persones van morir i unes 250 van resultar ferides en un bombardeig de l’aviació del règim de Baixar al-Assad contra un mercat a la localitat de Douma, un dels feus rebels, situada a 20 quilòmetres al nord-oest de Damasc. Així ho va informar en un comunicat l’Observatori Sirià dels Drets Humans, en què es deixava clar que el nombre de víctimes mortals podria augmentar a causa del gran nombre de ferits greus que va deixar l’atac. De fet, els comitès de coordinació local ja elevaven ahir la xifra de víctimes mortals a un centenar.

El president de l’Observatori, Rami Abdulrahman, va assegurar que fins a deu coets del règim sirià haurien impactat contra el mercat, i que després de l’arribada dels equips de rescat els avions van tornar a bombardejar. “És una massacre documentada”, va destacar. El New York Times va contactar amb un paramèdic que era al lloc dels fets i vaconfirmar el nombre de víctimes anunciat per l’organització. “La tragèdia no es pot descriure amb paraules”, va afirmar. Més enllà de les víctimes, l’atac va deixar grans destrosses materials. Els carrers van quedar plens de runa i de vehicles destruïts. La Coalició Nacional Siriana (CNFROS), principal aliança política de l’oposició, també va denunciar els fets i va demanar una intervenció àrab i internacional per aturar aquest tipus d’accions, que qualifica de “crims contra la humanitat”.

Douma, que està controlada per la brigada insurgent islamista Exèrcit de l’Islam i envoltada per les tropes d’Al-Assad, és a la regió de Ghuta Oriental. Aquesta zona és el principal bastió de l’oposició als afores de la capital i és un blanc freqüent dels atacs de l’aviació governamental. Sense anar més lluny, fa cinc dies que almenys 37 persones van perdre la vida -entre elles quatre menors- i 120 van patir ferides per bombardejos similars al d’ahir a les poblacions de Douma, Saqba, Hamurija i Karf Batna, totes situades a la mateixa regió.

L’episodi d’ahir, però, va ser especialment sagnant, i arriba l’endemà que fracassessin les negociacions per prolongar l’alto el foc de 72 hores entre les forces del règim i els rebels a les localitats disputades de Zabadani -una localitat estratègica per la seva proximitat a la frontera del Líban-, Fua i Kefraia -pobles de majoria xiïta de la província d’Idlib, al nord-oest del país-. Les delegacions iranianes i Hezbol·lah, aliats del règim del president, i les organitzacions rebels locals no van arribar a un acord sobre el nombre de detinguts que hauria d’alliberar el govern sirià: mentre que el règim va acceptar excarcerar 1.000 presos com a màxim, els opositors demanaven que fossin 20.000. Tampoc es va garantir als combatents del grup rebel Moviment Islàmic diversos autobusos perquè puguin abandonar la ciutat de Zabadani ni l’entrada d’ajuda humanitària a Kefraia i Fua.

Un conflicte enquistat

Segons les últimes xifres de l’Observatori Sirià dels Drets Humans, la guerra a Síria ha deixat ja 240.000 morts des de l’inici, el 15 de març del 2011. I el pitjor és que el que va començar com un aixecament popular contra Al-Assad s’ha convertit amb el temps en una guerra d’enorme complexitat i de difícil solució. Les forces del govern són una barreja d’unitats de l’exèrcit, milícies i militants de Hezbol·lah, mentre que el moviment rebel està format per diversos grups, incloent-hi combatents d’Al-Qaida. I cal no oblidar que, al mateix temps, el nord i l’est del país estan controlats per l’Estat Islàmic. No és d’estranyar que els refugiats de Síria en països veïns ja superin els quatre milions.