Metges amb sous de dos euros l’hora

MoscouLa Valentina Ivànovna camina pels carrers de Moscou sobre el gel i la neu carregada de bosses. “Són regals per a les metges i infermeres pel 8 de març. Sí, ja sé que el Dia de les Dones ja ha passat, però estava malalta i em convé estar bé amb el personal, que cada vegada hi ha més coses que s’han de pagar”, s’exclama aquesta jubilada moscovita, que, com molts russos, contribueix amb regals al sistema sanitari o educatiu, conscient que el personal cobra poc. En teoria a Rússia tots els ciutadans, i els estrangers que compleixen una sèrie de requisits, tenen dret a una cobertura mèdica gratuïta i gairebé universal que es coneix com a OMS (per les sigles en rus de pòlissa mèdica obligatòria ). L’OMS no inclou l’estomatologia ni alguns tractaments lleus. Els que tenen aquesta pòlissa es poden inscriure a la policlínica pública -ambulatoris amb metges especialistes- que prefereixin.

A més de l’OMS, hi ha la DMS (pòlissa mèdica voluntària), per la qual s’ha de pagar una quota o abonar el cost del servei específic que s’utilitzi. El més curiós és que la sanitat pública i la privada conviuen dins d’una mateixa policlínica. Així, si un pacient està esperant que l’atenguin a través del servei públic, pot aconseguir ser visitat de manera immediata si diu que està disposat a pagar. Fins i tot quan un pacient ja està estirat a la llitera perquè li facin una colonoscòpia, els metges li diuen que, si està disposat a pagar per l’anestèsia, la intervenció li farà menys mal. Hi ha tota una sèrie de pràctiques que es queden en una zona grisa, en què es fa difícil saber què és gratis i quins pagaments són completament legals.

A la Policlínica 220, al centre de Moscou, hi ha una secció de “Serveis que es paguen ” : les consultes de ginecologia i dermatologia no són mai gratuïtes encara que es tracti d’un centre públic. A cada barri hi ha d’haver un centre que garanteixi aquesta assistència de manera gratuïta però precisament entre els centres privats que han proliferat més hi ha aquestes dues especialitats, perquè no sempre és real la possibilitat d’accedir-hi.

La qualitat de la sanitat pública depèn molt de la capacitat de cada centre mèdic per atendre la població. I més ara, amb una reforma en marxa coneguda com a optimització de la sanitat pública, per la qual s’estan tancant molts centres, s’està reduint el nombre de llits i s’està acomiadant molts professionals.

Les promeses de Putin

Vladímir Putin sempre diu que cal garantir a tothom l’accés real a una sanitat de qualitat i ara, en el seu programa electoral, també hi insisteix i promet destinar més recursos a les regions. A la pràctica passa tot el contrari, segons explica l’Alèssia, una metge que acaba de marxar de Rússia perquè aquí no hi veu futur: “L’optimització ha reduït la quantitat d’hospitals, sobretot als llocs rurals, s’han limitat les visites a 10 minuts i la càrrega que recau sobre els metges que queden és més gran, amb el mateix sou i sense poder donar un servei de qualitat”.

Un estudi del 2017 del Centre de Reformes Polítiques i Econòmiques confirma que s’estan tancant molts hospitals, que falta finançament i que l’optimització ha fet augmentar el nombre de gent sense accés a la sanitat pública. Una investigació sobre el control de la sanitat corrobora la tesi anterior i assegura que la gran majoria dels professionals mèdics consideren que falta personal. Un altre problema és el sou. El preu mitjà per hora de treball d’un metge és comparable al d’un treballador de McDonalds, uns 138 rubles (uns 2 euros). Aquestes dades són del 2017 i és cert que fa dos mesos, com a mesura preelectoral, es va apujar una mica el sou dels metges i d’altres treballadors estatals.

De tota manera, hi ha gent que està contenta amb el sistema sanitari públic. El Iura és un jove de Rostov del Don que sempre havia fet servir les assegurances privades però ara s’ha passat a l’estatal. Té més temps i no ha tingut cap problema per inscriure’s a la policlínica que li convenia més de Moscou i està encantat de poder fer tràmits per internet, encara que s’hagi d’esperar una o dues setmanes per a la visita.

Valoració positiva

La Tatiana, una pacient de 70 anys de la Policlínica 220 de Moscou, que fa uns anys estava convençuda que emigraria però que ara creu que la situació a Rússia millora, s’expressa així: “La gent estava massa acostumada que tot l’hi donessin de franc, s’ha abusat de la sanitat i els ciutadans han de ser més conscients de l’ús que en fan”. La Tatiana està contenta perquè, ara que el seu marit s’enfronta a un càncer, ha sabut que els tractaments d’oncologia també són gratuïts. “Diumenge votaré Putin. Votaria algú altre per anar en contra del poder, però no hi ha ningú més”, explica la Tatiana. El Mikhaïl, en canvi, pacient també de la Policlínica 220, votarà Pàvel Grudinin, el candidat del Partit Comunista, “perquè ha promès augmentar els recursos destinats a la sanitat i acabar amb els pagaments en negre”.

Una cosa és el centre de Moscou i l’altra, la resta de Rússia. Cada vegada hi ha més queixes arreu del territori de les llistes d’espera, d’hospitals en pèssimes condicions, d’esperes d’ambulàncies que no arriben, de falta de medicaments als hospitals i de diagnòstics equivocats. El que sí que ha complert Putin és la promesa del 2012 de reduir la mortalitat provocada per malalties cardiovasculars, càncer, tuberculosi i accidents de trànsit. Ara, però, segons els experts, els russos moren més que abans de malalties poc freqüents del sistema nerviós, endocrí i urogenital i de disfuncions psíquiques, així com també per causes desconegudes.

El retrets de Londres a Moscou fan pujar més la tensió

És “altament probable” que Vladímir Putin ordenés l’enverinament de l’exespia rus Serguei Skrypal i la seva filla. Així ho va dir ahir el ministre d’Exteriors britànic, Boris Johnson, amb un escenari bèl·lic de fons, l’Imperial War Museum de Londres, i tenint al darrere un Spitfire, el mític avió de la Royal Air Force (RAF), que va defensar Gran Bretanya de la Luftwaffe a la Batalla d’Anglaterra (1940).

Johnson va acusar Putin “d’haver fet servir un agent nerviós als carrers del Regne Unit, als d’Europa, per primer cop des de la Segona Guerra Mundial”, i l’acusació va caure com una bomba a Moscou. Dmitri Peskov, portaveu del president rus, s’hi va tornar amb contundència contra el cap del Foreign Office: “Qualsevol referència o esment del nostre president en aquest sentit és una violació sorprenent i imperdonable de les normes diplomàtiques i d’un comportament decent”. Les relacions entre el Regne Unit i Rússia passen per la pitjor crisi diplomàtica des de fa tres dècades. La situació es podria agreujar encara més després que ahir també es conegués que la policia ha obert una investigació per l’assassinat de Nikolai Gluixkov, un altre exiliat rus a Londres, que dilluns va aparèixer mort a casa seva. L’autòpsia ha revelat que va morir per escanyament, amb una forta compressió al coll. Gluixkov mantenia molt bona relació amb antics enemics de Putin.