AMÈRICA
Internacional 06/06/2015

Mèxic vota sota l’ombra dels 43 estudiants desapareguts

El boicot, l’al·licient d’uns comicis en què no s’esperen sorpreses

Fran Richart
3 min
Mèxic vota sota l’ombra dels
 43 estudiants desapareguts

Chilpancingo (mèxic)Les eleccions d’avui a Mèxic, en què l’electorat escollirà diputats, alcaldes i governadors, es presenten com un dels comicis més complexos en la història recent del país, sobretot al sud-est de la República, on mestres i estudiants han fet una crida al boicot electoral arran de la tragèdia de la desaparició de 43 joves estudiants el setembre de l’any passat.

Prèviament a la jornada electoral, als estats de Guerrero i Oaxaca s’han registrat durs enfrontaments amb la policia i bloquejos de carreteres, després d’unes manifestacions en què es va cremar publicitat dels partits polítics i es va incitar a no votar. Davant la crispació social, el govern del president, Enrique Peña Nieto, ha desplegat efectius de l’exèrcit, la Policia Federal i la marina en aquestes zones, per garantir que avui els comicis es puguin celebrar amb total normalitat.

Guerrero està considerat per l’Institut Nacional Electoral un dels focus més perillosos i hostils on se celebraran les eleccions. Els fronts que té obert el govern federal, en una de les regions més pobres del país -i del món-, són diversos, entre els quals hi ha l’agitació dels estudiants normalistes d’Ayotzinapa, que han centralitzat la seva acció a la capital de l’estat, Chilpancingo.

En aquesta mateixa ciutat, el sindicat de mestres de Guerrero, que aglutina milers de treballadors de l’educació, ocupa des de fa gairebé vuit mesos el centre de la ciutat amb una acampada que ha obligat el govern d’aquest estat a traslladar-se a Acapulco. També coma mostra de suport als 43 estudiants desapareguts, els mestres estan en peu de guerra contra la reforma educativa de Peña Nieto i s’han compromès a fer un boicot total als comicis.

Una altra variable que ha obligat a blindar pràcticament algunes poblacions senceres és el narcotràfic. El cas més representatiu és el de la ciutat de Chilapa de Álvarez, on els tancs de l’exèrcit patrullen pels carrers. Però ni això ha impedit que durant l’últim mes, segons els mitjans locals, hagin desaparegut 30 persones amb la connivència dels criminals i de les autoritats.

Segons diverses enquestes, el Partit Revolucionari Institucional (PRI), en aliança amb el Partit Verd, revalidaria la majoria de diputats a la cambra federal, mentre que podrien perdre el govern de Michoacán, un dels estats més rics i convulsos del país, per l’aixecament del moviment d’autodefenses contra el narco, el 2014.

Per la seva banda, el dretà Partit d’Acció Nacional (PAN) pujaria un punt, i es quedaria amb el 25% del suport de l’electorat. Qui tindria més mals resultats seria el Partit de la Revolució Democràtica (PRD), que aquests últims mesos ha estat esquitxat per la corrupció i, sobretot, per la seva implicació en el cas d’Ayotzinapa, en què el governador i l’alcalde d’Iguala -on van desaparèixer els joves estudiants- eren del PRD.

El nou partit d’esquerres d’Andrés Manuel López Obrador, el Moviment de Regeneració Nacional, esdevindria la quarta força de l’hemicicle, però sense la puixança esperada. La sorpresa la podria donar el candidat independent de perfil regenerador Jaime Rodríguez, àlias Bronco, a l’estat de Nuevo León, on podria ser el pròxim governador d’una regió afectada profundament per la violència del narcotràfic.

Una apli contra el frau electoral

Una de les estampes típiques d’uns comicis a Mèxic és la dels anomenats operadors dels partits polítics comprant vots a última hora. Aquest any, un col·lectiu d’informàtics ha creat l’aplicació Denuncia Electoral, gràcies a la qual els ciutadans podran informar a l’instant a través del mòbil d’irregularitats en les eleccions per després visualitzar-ho en un mapa interactiu públic.

En total, 83 milions de mexicans votaran avui, sense grans perspectives de canvi ni de càstig al PRI del president Peña Nieto.

stats