BATALLA POLÍTICA
Internacional 23/06/2012

Mèxic votarà de nou sota l'ombra del frau

Fran Richart
4 min
EL FAVORIT NO DÓNA LA CARA
 Un esdeveniment únic en la història de Mèxic. El moviment #yosoy132 va aconseguir dimarts que 3 dels 4 candidats presidencials, Josefina Vázquez Mota ( PAN), López Obrador (PRD) i Gabriel Quadri (Nueva Alianza), se sotmetessin a les preguntes dels universitaris. El favorit en les eleccions, Peña Nieto (PRI), va refusar la invitació.

CIUTAT DE MÈXICQuan falten menys de 9 dies perquè els mexicans escullin qui ocuparà la cadira presidencial durant els pròxims sis anys, l'espectre del frau electoral torna a la palestra pública, rememorant el malson que va viure l'esquerra el 2006 quan Felipe Calderón va guanyar els comicis amb una diferència mínima de 300.000 vots.

El candidat de l'esquerra, Andrés Manuel López Obrador, va deixar clar fa poc que confia plenament en l'Institut Federal Electoral (IFE) -l'organisme que ha organitzat les eleccions aquests últims 20 anys- i va dir que les condicions d'enguany són més fiables que fa sis anys. Tot i les bones intencions públiques, les bases de la coalició d'esquerra tenen clar que hauran de vetllar per garantir la imparcialitat del milió de mexicans que estaran -de presidents a interventors- a les més de 145.000 taules electorals que hi haurà per tota la República l'1 de juliol.

Els 132, en accióEls universitaris volen vetllar pel procés electoral

El moviment #yosoy132, sorgit fa un mes i mig en les universitats de tot el país en contra de la manipulació mediàtica favorable al candidat del Partit de la Revolució Institucional (PRI), Enrique Peña Nieto, està duent a terme una campanya en què els estudiants faran d'interventors als col·legis electorals i vigilaran que no es coaccioni el vot ni se n'afegeixin a les urnes.

"El frau s'ha realitzat molt abans de les eleccions", declara el sociòleg i doctor honoris causa de la Universitat Nacional de Córdoba Armando Bartra. "La qüestió és que no només paguen als electors pobres, sinó que no se sap quants diners ha invertit el PRI en la campanya electoral". Segons la llei electoral, només després de la presa de possessió del candidat guanyador -l'1 de desembre-, es podran demanar davant l'IFE les dades del pressupost de cada partit durant la campanya electoral. Per la seva banda, López Obrador ha estat l'únic candidat que ha fet públiques les despeses del seu partit en la contesa.

Les regles del jocEl PRI té la millor infraestructura per aplicar tàctiques electorals

En declaracions a l'ARA, l'especialista i politòleg Martin Matias Montero explica que les "regles del joc", com es coneix que els partits regalin queviures o utilitzin els acarreados -expressió que es refereix al públic que va als mítings a canvi d'un entrepà o de diners-, són accions barroeres però acceptades pels partits. "El problema és que ja sigui amb suborns o coaccions, aquestes pràctiques són efectives per als que tenen més estructura i militants a Mèxic".

Segons Montero, el PRI posseeix una base social d'11 milions de vots inamovibles, en canvi el Partit d'Acció Nacional (PAN) en té 4 milions i el partit de López Obrador uns 2 milions. Amb aquestes condicions, en les quals "tot s'hi val", el PRI és qui té més força, i el suport de mitjans majoritaris com Televisa l'han catapultat com a president predilecte des de fa uns cinc anys.

Guerra als càrtelsCap idea per modificar el rumb de la guerra contra el narcotràfic

Amb més de 60.000 morts i una commoció nacional generada per la guerra encetada pel president panista, Felipe Calderón, contra el crim organitzat, cap dels candidats ha presentat en el seu programa una estratègia diferent per acabar amb la violència que regna als estats.

La candidata del PAN, Josefina Vázquez Mota, ha assegurat que un dels seus objectius si és presidenta serà capturar al narcotraficant del càrtel de Sinaloa, Joaquin Gúzman Loera, àlies El Chapo . Una promesa minsa i mediàtica, tant com la imatge del narcotraficant que s'ha convertit en iconografia d'aquest conflicte sanguinolent. El candidat de l'esquerra ha explicat que el narco només es combat amb programes de reducció de la pobresa i amb una injecció en pressupost d'educació.

Malgrat tot, a qualsevol candidat que arribi a president no li serà fàcil retirar l'exèrcit de les zones més calentes com Veracruz, Chihuahua o Tamaulipas. Per a Peña Nieto, la solució passa per incrementar els efectius policials i crear un nou cos d'ordre, més equipat i armes més bones.

Retorn del PRICanviar-ho tot perquè torni el "mal pare" conegut

Cal entendre la idiosincràsia mexicana i la seva història per explicar aquesta alternança en 82 anys de només dos partits, i el retorn probable del PRI a la presidència. Els mitjans estan tancats en banda amb el fet que l'esquerra arribi al poder, i donen la imatge que López Obrador és un pròxim al veneçolà Hugo Chávez amb pretensions expropiadores.

Però en realitat, aquests vuit anys del PAN han estat molt durs per als mexicans, no només per la guerra, sinó per la corrupció regnant i el poc cas que ha fet el govern als agricultors, que són el 30% de l'electorat. En la ment del mexicà pobre -60 milions en un país de 112- hi preval la idea que el PRI és tornar als vells mètodes: dolents però coneguts.

"Per a molts d'ells, el PRI és un mal pare: pega, reprimeix, roba, però al cap i a la fi és el pare", diu Bartra referint-se a l'atracció del nacionalisme més recalcitrant entre la desesperació mexicana. En certa manera, flota la idea que amb el PRI tot tornarà a ser com abans. És a dir, un pacte amb el crim organitzat que acabi amb la inseguretat, una atenció amb façana neoliberal als jornalers i als agricultors. Com molts diuen popularment: "Que robin, però que almenys deixin les molles".

stats