05/07/2018

Mig any per blindar (encara més) la UE

3 min

Àustria té al davant sis mesos de presidència rotatòria de la UE i una agenda política amb una única prioritat: la immigració. “Necessitem un canvi de paradigma en la nostra política de migració -deia el canceller austríac, Sebastian Kurz, dimarts al Parlament Europeu-, hem de centrar-nos més en la salvaguarda de les nostres fronteres exteriors com a requisit previ per a l’Europa de la lliure circulació”. “Ens hem de focalitzar en el que ens uneix”, i això, segons Kurz, és el blindatge de les fronteres.

L’estrena de la jove promesa conservadora -i el seu govern de coalició amb l’extrema dreta- coincideix, a més, amb l’acord in extremis entre la CDU i els seus germans bavaresos de la CSU per salvar l’executiu d’Angela Merkel. Un acord que implica la instal·lació de centres d’internament d’immigrants a la frontera entre Baviera i Àustria. La mort definitiva d’aquell “Podem fer-ho” que la cancellera va pronunciar l’estiu del 2015, decidida a acollir centenars de milers de migrants que volien arribar fins a Alemanya. Tres anys després, fins i tot Merkel es blinda. Blinda la seva supervivència política a canvi d’endurir més la resposta migratòria. Merkel, assetjada políticament per l’extrema dreta, també ha acabat cedint. Una crisi tancada en fals que ressona ja més enllà dels límits alemanys. Viena es va afanyar a advertir que el seu govern també defensarà les seves fronteres i que si els imposen més vigilància des del nord, ells ho faran als seus passos fronterers amb Itàlia i Eslovènia. Al ministre d’Interior italià, Matteo Salvini, li ha faltat temps per dir que ells farien el mateix.

Més tensió a les fronteres interiors de la UE. Una llosa més sobre l’acord de Schengen. I un nou efecte dòmino construït sobre la desconfiança entre socis de la Unió. Altre cop, la resposta és limitar la lliure circulació dins la UE. La història europea de superació de les fractures interiors no està tancada.

La UE torna als murs i a solucions amb connotacions doloroses del passat. Tant se val que des de les institucions comunitàries portin dies insistint que no s’ha de parlar de “camps” d’internament per a immigrants. A hores d’ara el llenguatge s’ha deformat ja tantes vegades que no hi ha eufemismes prou opacs per amagar la realitat.

Enduriment a l’horitzó

Àustria ha fet perdre la neutralitat a la presidència. Els desitjos de Viena probablement coincideixen amb els d’una part important de la Unió Europea, però ni el to ni els temps són sempre els mateixos.

Bulgària va intentar tancar, durant el primer semestre d’aquest any, un acord sobre la revisió del conveni de Dublín. Per a l’Europa mediterrània era l’última oportunitat i no ho van aconseguir. Amb Àustria a la presidència rotatòria i amb Hongria esperant per agafar-li el relleu, l’horitzó de la política migratòria europea no té més agenda que l’enduriment. De moment, la nova presidenta de torn ja ha convocat una altra cimera informal dels Vint-i-vuit al setembre per parlar de la qüestió.

“Estem vivint en una època turbulenta. Assistim a un canvi de l’ordre internacional”, deia Kurz a l’Eurocambra. També assistim, des de fa temps, a un canvi d’ordre europeu. El del retorn de les fronteres interiors i la incapacitat de consensuar més alternatives polítiques.

stats