ENTREVISTA

Moisés Naím: “Molts votants demanen als governs que els menteixin”

analista de política internacional

Moisés Naím, escriptor i analista veneçolà, veu l’era Trump plena d’incertesa. Considera que és el millor exemple de la seva teoria sobre el poder: fàcil d’aconseguir, difícil d’exercir i fàcil de perdre. Divendres va ser al Cornellà Creació Fòrum.

Què n’hem d’esperar de l’era Trump?

No ho sap ningú, ni tan sols Trump i el seu equip. Fa grans afirmacions però no té plans. Es caracteritza per l’audàcia, la ruptura, la inexperiència com a servidor públic... Jo vaig idear el concepte de la “síndrome de Guantánamo”, la impossibilitat de tancar la presó amb què s’ha trobat Obama tot i que ell ho volia fer. Ni tan sols el president de la gran superpotència mundial pot fer tot el que vol. I Guantánamo és la metàfora de les dificultats que té un president dels EUA. Doncs bé, jo crec que Trump tindrà la “síndrome de Guantánamo” amb molta freqüència.

Aquesta incertesa, quin impacte tindrà per al món?

Tampoc no ho sabem. Hi ha molta preocupació i certament ja ha tingut impacte sobre les monedes, les relacions amb Rússia, la Xina i Mèxic... El que sabem d’ell són les afirmacions generals que fa: agressives, trencadores, incautes... però no concreta què vol dir el que diu. De fet, amb el seu equip ja ha entrat en contradicció.

Com veu aquest acostament de Trump a Rússia?

Amb prudència. Són dos països enormes i hi ha raons que no depenen ni de Putin ni de Trump que fan que hi hagi friccions entre ells. Per exemple, permetre que Rússia intervingui en un país veí militarment i no fer res, no donar suport a un aliat... No serà fàcil per a Trump si Putin fa alguna cosa al Bàltic com va fer a Crimea.

¿Ens hem d’acostumar a lideratges com els de Trump?

Al segle XXI el poder s’ha fet més fàcil d’obtenir, més difícil d’exercir i més fàcil de perdre. Trump n’és un exemple clar: va aparèixer com un candidat sortit del no res, es va enfrontar a l’elit del Partit Republicà, una de les maquinàries més potents del món, que el detestava, i després es va enfrontar a la dinastia Clinton, al Partit Demòcrata i al mateix Obama, que no és poca cosa. Com deia, Trump va obtenir el poder amb facilitat, ara ja ha vist que és difícil d’exercir i veurem quant dura.

¿Creu que el pas de Trump per la Casa Blanca serà efímer?

Vull ser cautelós però no podem suposar que Trump o Putin són permanents.

Hem de tenir por de Trump?

Hem de tenir por de l’estil caòtic de Trump, de la seva ignorància i la seva falta de curiositat. És obvi que no podrà extradir desenes de milions de sensepapers, que no podrà impedir l’entrada de musulmans als EUA... descobrirà tot el que no pot fer i serà molt caòtic. Ho vam veure durant la campanya i ara en el traspàs de poders, i és complex gestionar un sector públic com el dels EUA amb tant de caos.

Quina vacuna ens hem de posar contra les notícies falses i, en general, la postveritat?

És irresponsable que un ciutadà compromès democràticament llegeixi una notícia a internet que pot ser falsa i se la cregui o la reprodueixi: la seva obligació és fer clic més d’un cop. Ho vam veure durant la campanya electoral als EUA: hi havia notícies que eren mentida. I ara sabem que moltes s’originaven a Rússia i que eren un intent deliberat del Kremlin de manipular la campanya a favor de Trump.

¿Si al món li falta lideratge, Trump és el que estàvem esperant?

No hi ha dubte que al món hi falten líders que inspirin i que mobilitzin. El problema és que liderar està sent molt difícil. Hi ha una combinació de factors que van des de l’escrutini quotidià a través de les xarxes socials fins a l’abisme entre el que la gent vol d’un govern i el que el govern pot fer. Aquesta escletxa es fa cada cop més gran: els governs cada cop poden fer menys justament quan els ciutadans demanen més, ja que estan més ben informats, més apoderats, més organitzats...

On ens porta tot plegat?

A una constant frustració amb el govern i els líders, a qui estem demanant coses que no poden donar-nos, fins al punt que els demanem que ens menteixin.

I així arribem a Trump?

Sí, sóc cautelós, però vivim en un món on molts dels votans demanen als governs que els menteixin.