FUTUR POLÍTIC
Internacional 07/09/2012

Monti opta a rellevar Napolitano de president italià

Mario Monti comença a tenir opcions per succeir Giorgio Napolitano com a cap d'estat a Itàlia quan deixi el mandat de primer ministre. Una hipòtesi ben rebuda pels dirigents i mercats internacionals.

Sandra Buxaderas
3 min
MONTI, DE PRIMER MINISTRE A PRESIDENT L'excomissari europeu i ara primer ministre italià, el tecnòcrata Mario Monti, podria assumir el càrrec de president del país quan expiri el seu actual mandat  a la primavera.

ROMALa gran pregunta entre els dirigents polítics i econòmics del món és: què passarà quan Mario Monti, percebut com el salvador d'Itàlia, abandoni el mandat de primer ministre? ¿Tornaran els atacs contra el deute públic italià que tants problemes han provocat a la zona euro?

La cancellera alemanya, Angela Merkel, aprensiva, va aprofitar la trobada amb Monti del 28 d'agost a Berlín per exposar-li la qüestió. Alemanya i el món observen amb desconfiança les eleccions generals a Itàlia que s'han de convocar, com a molt tard, a l'abril. Els partits polítics estan cada dia més desacreditats i, a més, Monti ha hagut de fer en pocs mesos les reformes econòmiques que les formacions polítiques han aparcat durant anys.

Monti sempre respon que no té cap intenció de repetir, i assegura que Itàlia té prou líders per agafar el relleu. Molts dins i fora d'Itàlia donaven per fet que es deixaria convèncer si els principals partits l'hi demanaven. Però ara el partit de centreesquerra que apareix al capdavant de les enquestes, el Partit Demòcrata (PD), ha exclòs que Monti pugui repetir.

El PD és un dels partits que donen suport a l'executiu, juntament amb el Poble de la Llibertat (PdL), de Silvio Berlusconi, i el centre de Pier Ferdinando Casini. Els tres partits van avalar la maniobra pilotada per Napolitano al novembre, en plena crisi del deute públic, per substituir el govern Berlusconi per un executiu tècnic.

Monti, una figura de gran prestigi després del pas per Brussel·les com a comissari de Competència, ha sabut estar a l'altura del repte i actuar amb celeritat per aprovar reformes i tisorades capaces de calmar els mercats.

Ara, però, el líder del PD, Pier Luigi Bersani, té ganes de governar. Reconfortat per les enquestes, Bersani va assegurar fa una setmana al diari La Repubblica que el govern tècnic "és un parèntesi irrepetible". I va afegir: "Si a Itàlia passés la idea que la política no està en condicions de treure-la de la crisi, ens posaríem immediatament al marge de les democràcies del món".

Monti, de president

Cobra força, per això, una hipòtesi alternativa: la de situar Monti com a president de la República. La legislatura s'esgota a l'abril i, un mes després, el 15 de maig, acaba el mandat de set anys de Napolitano.

El diari Il Giornale afirmava ahir que Napolitano vol afavorir l'opció de Monti. El diari pertany a Silvio Berlusconi, que l'ha utilitzat sovint com a globus sonda.

L'expert en política de l'agència Ansa Federico Garimberti confirma a l'ARA que els partits estudien aquesta opció. Fins ara, l'altre gran candidat a cap d'estat era l' expremier Giuliano Amato. "Es difícil predir què passarà, perquè primer hi ha d'haver eleccions, però l'opció que Monti repeteixi de primer ministre és difícil. Fins i tot si hi ha un empat entre partits, Bersani difícilment renunciarà a intentar governar", explica Garimberti. "La presidència de la República és un partit encara obert, dependrà de la relació amb els partits". La relació amb Berlusconi, de fet, s'ha acabat de tensar des que Monti va exposar al Wall Street Journal que, si ell no hagués arribat al govern, la prima de risc italiana se situaria als 1.200 punts.

Monti, però, té a favor la credibilitat internacional, i qualsevol nou govern necessitarà tots els recursos possibles per navegar amb èxit per les turmentades aigües de l'economia mundial.

"Mario Monti seria vist molt positivament com a president de la República fora d'Itàlia. Implicaria que un reformador liberal i proeuropeu molt respectable se situa com una mena de padrí o garant del procés de transformació italiana a llarg termini", exposa a l'ARA l'excap de redacció de The Economist i autor del llibre Good Italy, bad Italy , Bill Emmott.

Més a Roma que a Brussel·les

L'opció de Monti com a president d'Itàlia dilueix l'altra via de futur que tenia oberta l'excomissari: la d'optar a un càrrec europeu. La seva figura ha crescut molt i ara no acceptaria fàcilment estar a les ordres de la dirigent que talla el bacallà a la UE, Angela Merkel. A banda d'això, a Alemanya Monti hi té detractors.

El seu futur, en aquests moments, és més a prop de Roma que de Brussel·les. Passi el que passi a les eleccions, afirma Garimberti, "els polítics italians difícilment es desfaran de Monti". La gran i decisiva incògnita, però, és què decidirà el mateix Monti, un personatge que s'escapa dels motlles habituals de la política italiana.

stats