Mor Winnie Mandela, la lluitadora insatisfeta amb la Sud-àfrica actual

L'activista, dona de Nelson Mandela en l'època més dura, retreia al líder antiapartheid la política de reconciliació

Winnie Madikizela-Mandela, icona de la lluita contra l’apartheid, venerada i criticada gairebé amb la mateixa intensitat, va morir ahir als 81 anys en un hospital de Johannesburg, on havia ingressat per una infecció renal que des de principis d’any la mantenia allunyada de la vida pública. La notícia va trasbalsar una Sud-àfrica que aquest mes commemorarà els 28 anys de les primeres eleccions democràtiques que va guanyar Nelson Mandela, llavors ja exmarit de l’activista. La família es va limitar a informar que havia mort envoltada dels seus éssers estimats però no va donar detalls del funeral, tot i que des de les xarxes socials i la política es va reclamar un comiat amb tots els honors.

La biografia de Winnie Mandela es barreja amb la de Nelson Mandela, tot i que ella mai va voler actuar com “la dona de” i va mantenir el seu propi discurs, fins al punt que va no es va mossegar la llengua a l’hora de criticar el que creia que era una excessiva generositat del primer president negre del país perdonant els antics botxins.

Els Mandela van compartir ideals i lluita des que es van conèixer el 1957 en una parada d’autobús. Nelson tenia 38 anys i era un advocat polititzat, casat i amb dos fills, i Winnie una joveneta de 21 anys. La parella va estrenar vida familiar alhora que Mandela era detingut i condemnat a cadena perpètua en el judici de Rivonia per traïció. Winnie va tirar endavant amb les dues criatures petites del matrimoni però el règim la va perseguir perquè castigant-la a ella turmentava el líder antiapartheid, que complia sentència a la presó de Robben Island.

L’empresonament de Mandela va fer de Winnie una lluitadora a la clandestinitat, que desacatava la legalitat vigent. Són anys de penúries econòmiques, de l’absència del marit i pare de les seves filles, de tortures i desterrament a centenars de quilòmetres del seu domicili familiar del barri negre de Soweto. El maig del 1969, la policia la va detenir, li va aplicar la llei antiterrorista i la va mantenir aïllada en una presó de Pretòria sense judici fins al setembre del 1970. Són els 491 dies  que donen títol al dietari secret que va escriure en la seva cel·la quan era la presonera número 1323/69 (Editorial El Jonc). En ser alliberada, es va trobar dues filles de 10 i 11 anys amb “llagues i famèliques”. Però ni el dolor la va fer aturar. Winnie presumia de “no haver-se agenollat mai”. És aquest orgull i perseverança intactes el que ha fet que Winnie Mandela sigui reconeguda amb afecte com a mama Winnie o la mare de la nació per a molts sud-africans, que com ella van patir les atrocitats d’un racisme institucionalitzat que deixava els no-blancs com a ciutadans sense drets.

La ruptura amb Mandela

Quan el 12 febrer del 1990 Nelson Mandela va sortir de la presó convertit en un heroi mundial després de 27 anys de reclusió ho va fer agafat de la mà d’una entusiasta Winnie. Tots dos alçant el puny en senyal de victòria, però la parella naufragava per les dècades de no convivència i les diferències sobre la Sud-àfrica volien. Winnie havia iniciat una relació amb Dali Mpofu. Mandela va explicar que no havia esperat que la seva dona es mantingués cèlibe però va constatar que ja no hi havia cap rastre d’amor ni de desig. La parella es va separar el 1992 i Mandela va ser president amb una filla com a primera dama, tot i que mantindria fins al final una relació cordial amb Winnie i fins i tot la va anomenar viceministra en el seu primer gabinet.

Mentre el seu marit negociava la transició democràtica amb el president Frederick W. de Klerk, Winnie Mandela havia muntat el Mandela Football Club, que reclutava nois negres per castigar els delators col·laboracionistes. En la posterior Comissió de la Veritat, presidida per l’arquebisbe Desmond Tutu, testimonis i exresponsables del grup van assenyalar Winnie però tot i que el 2001 va ser condemnada pel segrest i tortures de 'Stompie' Moeketsi, un noi de assassinat el 1989, va evitar la presó pagant una multa. En canvi, no va arribar a ser imputada per la desaparició dels joves Sibuniso Tshabalala i Lolo Sono, els cadàvers dels quals van aparèixer el 2013. El vell Mandela sempre va defensar la seva dona i Winnie mai va demanar perdó, fins al punt que va qüestionar Tutu perquè es va atrevir a demanar-li un gest de disculpa.

Diputada pel Congrés Nacional Africà des del 2009, Winnie Mandela va admetre que l’actual Sud-àfrica no li agradava perquè el seu partit no s’havia atrevit a fer una transformació econòmica que permetés als negres accedir a la riquesa pública. Fins i tot va criticar que Nelson Mandela acceptés el Nobel de la pau juntament amb De Klerk i li va retreure les relacions amb líders internacionals o que donés el seu nom a un centre comercial de luxe. Amb tot, deia que ni el temps ni la realitat li farien perdre l’esperança.