‘Né so’ [Casa teva]
“La felicitat és una actitud / davant del que passa i el que fa patir / et regala la llibertat / de descobrir allò que t’alimenta i et fa créixer / vola més enllà de tots els mals / neda dins de l’aire / vola…”, canta Rokia Traoré en el seu últim disc, Né so. Né so, en llengua bambara, la llengua materna de la cantant de Mali, vol dir casa teva, a casa, i és una cançó dedicada als refugiats. Né so, explica Rokia, és, però, molt més que a casa. És el lloc on les persones es poden realitzar, on s’alimenta i s’educa els infants, on es percep el passat de la família. De la comunitat. I també el futur. És hospitalitat i és esperança. És on s’han construït els somnis. Els lligams. És seguretat.
Diu Rokia Traoré que l’any 2014 va anar a visitar els refugiats de Mali que havien fugit a Burkina per la guerra i que va ser després de la visita quan va escriure la cançó Né so : “L’any 2014 -recita Rokia en una mena de lletania que introdueix la cançó- 5,5 milions de persones més s’han vist forçades a refugiar-se lluny de casa, sense tenir cap idea de quan podran tornar a la vida normal… tantes guerres, tantes víctimes, tanta tristesa, tanta angoixa, tanta desesperança…”
Nascuda a Bamako, Rokia Traoré ha viscut durant molts anys fora del país: a França, l’Aràbia Saudita, Algèria i Bèlgica, seguint primer el seu pare, diplomàtic. Combinant, més endavant, les anades i tornades entre Europa i Mali. Barreja, doncs, de moltes cultures, sempre ha sentit, però, una identitat africana ben arrelada. I si en els seus primers discos dels anys noranta la seva música estava als antípodes del gust que aleshores imperava a Mali, aviat va ser acceptada al costat de grans músics com Salif Keita. “Rokia -recorda el productor Christian Mousset- tenia una simplicitat, una gràcia natural, que feia impossible que no te n’enamoressis”. En aquest disc -el sisè de la seva discografia- Traoré vol acostar-se més a les seves arrels africanes. Ha introduït nous músics i instruments de l’Àfrica de l’oest i, com explica ella mateixa al Libération, ha “volgut conservar un aire de rock, però amb una identitat africana molt més marcada”.
També la seva vida s’ha anat acostant més a les arrels africanes. “Nosaltres vivíem [a Mali] molt tranquils, fins que el 2012 ens va caure un llamp al cap”, explica la cantant a l’agència AFP referint-se a la guerra que ha trasbalsat el país, quan els grups jihadistes del nord del país es van apoderar de la regió després de la derrota de l’exèrcit davant la rebel·lió tuareg promoguda pels exèrcits de la Líbia de Gaddafi, on importants comandants tuaregs servien l’exèrcit libi. Tot i la intervenció militar francesa, tot i la presència internacional, avui encara no s’ha aconseguit pacificar el país, i els jihadistes segueixen atemorint la població.
Crear bellesa amb l’art
Mentrestant, algunes bones notícies, com la reobertura dels principals museus de Tombouctou, comencen a fer-se un espai enmig de la inseguretat i la pobresa provocades per la guerra. “El que ens fa humans és la capacitat que tenim de donar”, diu Traoré, cada cop més instal·lada a Bamako, on ha creat Passerelle, una fundació que vol ajudar els artistes i que aviat tindrà una sala de concerts a la capital. “Vola més enllà de tots el mals…”, canta Traoré plena d’esperança i d’empatia amb aquesta Àfrica que tant pateix i que tanta bellesa és capaç de crear amb el seu art.
